diumenge, 15 de novembre de 2009

Desenvolupament Sostenible

Actualment, amb un avanç innegable dels efectes del canvi climàtic, com a conseqüència fonamental d'un model que agredeix de forma sistemàtica l'ecosistema TERRA, tothom parla del desenvolupament sostenible i de la sostenibilitat. Tothom, fonamentalment a nivell polític, empresarial, o de mitjans de comunicació, s'ompli la boca parlant-ne... però sap la gent que significa? En primer lloc caldria definir què és i què significa el Desenvolupament Sostenible.


Desenvolupar-se de forma sostenible en el temps (és a dir, desenvolupar-se en l'actualitat sense comprometre el desenvolupament futur) passa necessàriament per tres aspectes inseparables. L'aspecte SOCIAL, l'aspecte AMBIENTAL, i l'aspecte ECONÒMIC.


L'aspecte social ha de permetre un desenvolupament equitatiu en allò que respecte a les qüestions econòmiques, i garantir l'habitabilitat en allò que respecta a les qüestions ambientals (aigua, energia, qualitat de l'aire, dels aliments...). L'aspecte econòmic ha de ser viable, respectant l'entorn, i sense comprometre el desenvolupament futur.


De la intersecció de tots tres aspectes se'n deriva la sostenibilitat. Un punt d'equilibri en el qual poder gaudir del desenvolupament sense comprometre el dret a desenvolupar-se dels que vindran.



El fet de desenvolupar-se de forma sostenible no implica assumir les tèsis de la "Deep Ecology" (ecologia profunda) segons la qual hauríem de tornar a la natura en molts aspectes, però sí implica ser conscients del fet que pertanyem a la terra, i que el nostre futur està íntimament lligat al que li ocòrrega. En aquest sentit, i des d'un punt de vista SOCIAL, ECONÒMIC i AMBIENTAL, qualsevol membre de la societat té responsabilitats derivades de la sostenibilitat.

Des d'un punt de vista social, una socitat civil conscient, RESPONSABLE i militant ha de permetre règims polítics que assumeixquen les tèsis del desenvolupament sostenible (cosa que actualment no passa). Serveixca com a exemple l'endeutament de les administracions que per tal d'acomplir objectius electorals presents estan hipotecant el futur del model i del sistema a dècades vista, sense ni tan sols ser capaços d'erradicar les desigualtats socials dins de l'anomenat erròniament Primer Món (ja que món solament hi ha un), i sense parlar-ne d'entre el nord i el sud.

Des d'un punt de vista econòmic, els governs, pressionats, o conscienciats en un règim de sostenibilitat per la societat civil conscient RESPONSABLE i participativa, han de fer possible un sistema en el que no tot siga vàlid. En el que l'especulació i el valor econòmic de les coses no siga l'únic paràmetre de decisió. Els diners no poden comprar-ho tot, perquè de fet, l'aigua dolça per exemple és un valor que no poden comprar ni tots els diners del món. Si s'acaba l'aigua potable, s'acaba la vida. Com a exemple, el ritme de destrucció de recursos hídrics continentals està posant en seriós perill l'habitabilitat de zones del mal anomenat Primer Món. O canvien els hàbits, o la cosa anirà a més.

Des d'un punt de vista ambiental, les agressions al territori són tan generalitzades i abundants que superen la capacitat de comprensió en nombroses ocasions. Aigua, energia, residus... els humans es comporten com una plaga que consumeix recursos sense pensar que en algun moment s'acabaran, i posaran en perill la seua pròpia existència.
Teòricament, l'espècie humana és la més avançada des d'un punt de vista evolutiu en el gran ecosistema que representa el planeta TERRA. Teòricament ens diferenciem de la resta d'espècies pel fet de poder modificar fins a cert punt la nostra forma de relacionar-nos amb el planeta i les altres espècies. Tenim capacitat per veure el que pot passar, i tenim, teòricament, consciència.
Si som conscients, perquè sempre queda postergada la decisió de modificar els hàbits? La resposta és senzilla, i a l'hora decebedora. Els interessos polítics (insostenibles) i econòmics vinculats a elits de poder valoren la immediatesa front a la sostenibilitat.




Des dels hàbits domèstics, fins els hàbits socials, empresarials, econòmics, de consum... totes les accions humanes tenen una conseqüència a nivell de l'ecosistema. La consciència respecte d'aquest fet ha de permetre modificar el cicle, i aturar un procés que d'altra forma, pot tindre conseqüències catastròfiques. L'educació en el respecte cap al territori és una de les bases, però també ho és l'educació cap als hàbits socials, i cap als consums responsables.
El patrimoni que està en joc és massa valuós com per continuar sense ser-ne conscients. 

Alguns enllaços d'interès, per si a algú li interessa:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada