dimecres, 23 de juliol del 2014

1994 - 2014; 20 anys d'incendis forestals

1. INTRODUCCIÓ.

El juliol de l'any 1994 va ser un mes negre per diversos incendis forestals en el Mediterrani. Estos dies s'acompleixen 20 anys d'aquella fatídica data. Centenars de milers d'hectàrees cremades i 33 víctimes mortals. A València, a la localitat de Millares el dia 4 de juliol de 1994 morien 4 brigadistes de la Diputació de València, 1 agent forestal i 2 voluntaris.

El foc es va iniciar per un raig. Va cremar des del dia 4 fins al dia 12 de juliol. 8 dies en els que va cremar 25.430 hectàrees forestals i 500 agrícoles. Hi van morir 8 persones en total. 

També el dia 4, a Fontanars dels Alforins, una crema de residus va provocar un foc que no va ser controlat fins el dia 12 i que afectà 18.416 hectàrees. Des del dia 2 ja cremava a Espadella, a Castelló, un foc que va afectar 19.309 hectàrees i que no va poder ser controlat fins al dia 15 de juliol. A Requena, el dia 5 de juliol, la imprudència d'un fumador va provocar un incendi que també va cremar fins al dia 12. El cigarret i la imprudència cremaren 24.064 hectàrees forestals i 705 agrícoles. 

Territori Nº Total Incendis Forestals Total (ha)
ALACANT
183,00
4.855,80
CASTELLÓ
217,00
35.728,00
VALÈNCIA
350,00
84.659,70
TOTAL  750,00 125.243,50
Font: Generalitat Valenciana. Dades estadístiques d'incendis forestals

Catalunya tampoc se'n va salvar. Les condicions meteorològiques provocaren que durant l’any 1994 els incendis cremaren més de 76.000 hectàrees, el pitjor registre des de que existien dades. El fatídic juliol cremaven nombrosos incendis de forma simultània.

A Canyelles, a la comarca del Garraf, una explosió a una pirotècnia va provocar un incendi forestal. A Collbató, al Baix Llobregat, el foc va afectar bona part de la muntanya de Montserrat i els seus voltants. Aquell incendi va provocar la mort de 3 persones a les portes de les coves de salnitre i va envoltar també el monestir de Montserrat. A Sant Miquel del Fai, a la localitat de Riells, al Vallès Oriental, el foc iniciat el dia 3 de juliol revifà el dia 4 amb virulència. Sant Mateu de Bages, Gargalla... 

 La Nit Més Llarga - TV3 (1994)


En el conjunt de l'Estat Espanyol 19.263 incendis forestals afectaren 437.635 hectàrees i provocaren danys per import de 220.537 milions de pessetes (1.325.454.064,64 euros), provocaren la mort de 33 persones i van deixar 217 ferits. Greus danys econòmics, ambientals i socials.




2. INCENDIS FORESTALS DE 5ª GENERACIÓ. 20 ANYS DESPRÉS.

Per diversos motius els incendis han evolucionat (Generacions d'incendis). La desvinculació de la cultura agroforestal en favor d'una prevalència urbana ha provocat l'abandonament d'usos, costums i espais que a poc a poc han anat acumulant combustible. Això unit a la manca de planificació i gestió adient del territori ha acabat provocant que els operatius tinguen que afrontar cada vegada incendis de major dificultat.


GENERACIÓ

EXPLICACIÓ

TIPUS D’ INCENDIS
Primera
Anys 1950 a 1960

La continuïtat del combustible permet incendis amb grans perímetres. Les terres de cultiu ja no serveixen de interrupció del combustible o ancoratge.
Inici de canvis socioculturals sobre l’ús i aprofitament dels forests.

Incendis que cremen de 1.000 a 5.000 has. Focs de superfície principalment impulsats pel vent.
Segona
Anys 1970 a 1980

Velocitat de propagació. Acumulació del combustible permetent incendis més ràpids i emissió d’espurnes. La velocitat del incendi supera las línies de defensa. Consolidació del canvi d’usos i costums socioeconòmiques. Abandonament d’entorns rurals.

Incendis de 5.000 a 10.000 has. Impulsats pel vent i la topografia.
Tercera
Anys 1990

Major presència de nuclis residencials en àrees forestals. Vinculació urbana amb espais forestals basada en l’oci. Intensitat dels incendis molt elevada. L’acumulació del combustible permet continuïtat de copes, resultant focs de copa i grans columnes convectives. Focs ubicats fora de la capacitat de control o amb molt poques oportunitats de ser controlats. Els incendis canvien de comportament més ràpidament que la informació se transmet a la cadena de comandament.

Focs de copes i emisió d’espurnes a llarga distància. Incendis de 10.000 a 20.000 has. Ones de calor extremes alimenten incendis d’alta intensitat. Major presència de població civil en zones forestals.
Quarta
Des de 2000

Consolidació de  l'abandonament rural en favor d'entorns urbans. Zones de Interfície Urbana-Forestal (IUF) implicades en l'entorn dels incendis. Polígons residencials i industrials es veuen cada cop més afectats per incendis forestals..

Incendis que poden començar i ser extingits dins de IUF i cremen > 1.000 has.
Cinquena
Des de 2000

Mega-incendis. Zones de risc amenaçades simultàniament per incendis grans, ràpids i extremadament intensos.

Focs simultanis de copes que afecten IUF, principalment durant onades de calor.



Els Grans Incendis Forestals (majors de 500 hectàrees) que afecten simultàniament a diversos nuclis de població, o que se produeixen de forma simultània (Incendis de Cortes de Pallàs i Andilla en 2012) afecten grans superfícies i obliguen a treballar als serveis d'emergència al límit. I malgrat l'esforç i el sacrifici, continuen sent devastadors des d'un punt de vista econòmic, social i ambiental.

A més, segons dades de WWF, entre 2004 i 2013 la quantitat de Grans Incendis Forestals (GIF) ha augmentat en un 22% respecte a la dècada anterior. Els GIF són els protagonistes d'aquestes grans emergències i van a continuar cobrant protagonisme mentre i mentre no s'entenga que el canvi s'ha de produir a una escala de paisatge. Els incendis del segle XXI no podran combatre's amb nous i potents hidroavions, no exclusivament amb més mitjans d'extinció, sinó amb una aposta clara per la gestió agroforestal. Cal fer els boscos més resistents a possibles impactes per foc. Especialment les àrees pròximes a la Interfície Urbana Forestal. La presència de construccions i persones al medi forestal és una distorsió, i cal gestionar-la adientment. Cal incrementant els esforços en prevenció, planificació territorial estratègica, gestió forestal sostenible i restauració si es preten fer front a aquesta nova tipologia d'emergències, i de pas, aconseguir resultats plausibles en matèria ambiental.


3. CALEN SOLUCIONS INTEGRALS i INTEGRADES. CONVIURE AMB EL FOC.

El foc forma part de l'ecosistema mediterrani. De fet les espècies forestals d'estes latituds estan adaptades a episodis naturals de foc. Per això les pinyes d'uns, la capacitat de regenerar de soca d'altres... però una cosa està clara. Tot allò que no se gestiona de forma ordenada i planificada ho acabarà gestionant el foc. La gent sovint oblida que de forma natural també es produeixen incendis com el d'esta setmana a La Vall d'Uixò.

Incendi forestal produït per caiguda d'un raig. Font: Pedro Jiménez. El Mundo.


Per això el repte actual que se planteja el sector forestal és aconseguir inversió en matèria de planificació territorial estratègica i gestió forestal sostenible. La solució passa per la Planificació Territorial Estratègica. Per la gestió a nivell de paisatge. Cal recuperar els espais agroforestals. Cal tornar a omplir-los de vida i d'activitat. 

Els espais agroforestals són molt més que paisatge i oci. Abandonar la seua gestió implica perdre moltes oportunitats socials, econòmiques i ambientals. La manca de gestió és, en essència, insostenibilitat en estat pur. I per això cal canviar el xip. Cal recuperar la senda del desenvolupament rural vinculat als espais agroforestals i fer-los sostenibles novament. No fer-ho és irresponsable i fica en perill al conjunt de la societat. Especialment la urbana. 

Planificar i gestionar adientment és la millor forma de previndre o minimitzar estes catàstrofes econòmiques, socials i ambientals. Cal treballar per a que els espais agroforestals tornen a oferir rendibilitat i tornen a suposar un factor de sosteniment ambiental, econòmic i social dels espais rurals. Cada finca abandonada, cada hort perdut, cada espai natural, cada parcel·la és important.

Cal planificar. Establir objectius clars. I cal aplicar-los sobre el terreny. Els documents escrits no serveixen de res sense la dotació necessària i la gestió adequada. Cal planificació efectiva. La que permet passar del punt A (situació inicial) al punt B (objectius aconseguits).

Cal veure els espais agroforestals com al territori productiu en un sentit ampli i sostenible que són. Cal recuperar la rendibilitat al bosc de forma sostenible. Els recursos renovables i la seua gestió adequada prevenen incendis. Els bolets, l'ecoturisme, la fusta, el suro, la ramaderia, l'activitat cinegètica, l'oci esportiu... són una part important del camí per a combatre els incendis forestals.

Cal més, i millor prevenció. I formació. I transmissió de la informació a la societat civil. Sense una aliança amb la ciutadania resultarà molt més complex aconseguir resultats plausibles. Ens cal aconseguir la consciència social respecte del problema i respecte a la seua possible solució. Com explica magistralment un dels grans savis dels Incendis Forestals (Marc Castellnou, dels GRAF de Catalunya) cal entendre que vivim a un territori que ha cremat, que crema, i que cremarà. Allò que no gestionem nosaltres, ho gestionarà el foc. Per a capgirar la situació cal canviar l'estratègia.




4. RECORD, RESPECTE, HOMENATGE... FUTUR

I com no, a propòsit de l'aniversari, recordar, respectar i homenatjar a aquelles persones que han donat la seua vida per allò que estimaven. Aquells que han pagat el preu més alt, la seua pròpia existència i el patiment dels que quedaren, per combatre els incendis forestals.

Al 1994 a Millars, al 2009 a Horta de Sant Joan, a Guadalajara en 2009, al 2012 a la Torre de les Maçanes,... hi ha tants llocs...


Homenatge a les víctimes de La Torre de les Maçanes a 2012 davant la fita al lloc del sinistre

Fita en homenatge a bombers del GRAF de Lleida que van perdre la vida a Horta de Sant Joan en 2009


Fita al lloc del sinistre de Millars al 1994 on encara resta l'autobomba de la Brigada Forestal


La nostra geografia està plena de fites, de dates, de fatalitat i de records dolorosos. Per ells. Pel seu record, cal seguir lluitant per un futur diferent. Per a construir el futur que a ells els hauria agradat gaudir. I en reconeixement a la necessària, dura i no sempre agraïda feina que fan els professionals del incendis forestals. A tots vosaltres, als que marxaren, i als que quedem, des de l'afecte i l'estima:

Coneixement, sort, ànims, i endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada