dilluns, 29 de febrer del 2016

II Congrés Forestal Valencià (2016). Pagament per Serveis Ambientals #PSA o si vols seguir respirant i bevent, t'ho hauràs de plantejar...


És possible que el títol de l'entrada siga un poc radical. Potser una mica desmesurada l'afirmació... però una cosa està clara: El Pagament per Serveis Ambientals està damunt de la taula. I així va quedar palès al II Congrés Forestal Valencià (hastag en twitter #IICFCV) que es va celebrar els dies 25 i 26 de febrer a Segorbe (Castelló). La figura central d'este Congrés en el que han participat més de 350 persones era el Pagament per Serveis Ambientals. Per a les persones que lligen el blog i no saben de què va això, el concepte de Pagaments per Serveis Ambientals (conegut en castellà o en valencià també com a PSA en anglès Payments for Ecosystem Services) ha sorgit i s'ha anat desenvolupant (especialment a Amèrica) com una forma d’involucrar els beneficiaris (principalment als urbans) dels serveis que presten a la societat els ecosistemes forestals. 

I com es concreta això? Doncs articulant mecanismes per col·laborar en el finançament de la seua provisió. Ajudant al productor d'aigua, o d'oxigen mitjançant els boscos i els espais agroforestals a fer rendible la seua activitat. Hi ha qui s'escandalitza, perquè els sistemes de PSA són instruments econòmics desenvolupats per a aconseguir que els usuaris de serveis forestals i els consumidors de productes forestals contribueixin a finançar-ne els costos que se generen als que els produeixen. És com si els espais agroforestals o els boscos foren fàbriques que generen un bé de consum. Aire i aigua (entre altres molts) "nada más y nada menos..." substàncies sense les quals els ecosistemes urbans (que cobren pels bens i serveis que produeixen) no podrien existir. 


Vedat micològic. Un exemple de Pagament per Serveis Ambientals. Els usuaris que volen recollir bolets paguen als propietaris dels terrenys pel servei ambiental. Això permet mantenir camins, previndre incendis, senyalitzar senders... Esta forma de relació és beneficiosa per ambdues parts. Font: Sylvamed

El que resulta evident és que la societat urbana viu cada vegada més desconnectada dels espais rurals i agroforestals als quals accedeixen exclusivament per a un aprofitament de lleure, oci, esportiu o turístic. Però, en clau valenciana, seria imprudent (ho és) desentendre's del 56% del territori valencià que és territori forestal. 

Per contra, eixa gran part del territori aporta, segons dades del Pla d'Acció Territorial Forestal valencià (PATFOR) un 0,028% del P.I.B., entès com a economia de mercat, sense contar, clar està, els Serveis Ambientals que generen. 

València, Castelló i Alacant tenen 1.370.000 hectàrees de sòl forestal que a més a més van en augment. Però entre 1990 i 2012 se cremaren més de 370.000 hectàrees... és a dir, fent un símil, l'economia valenciana té una fàbrica de serveis ambientals (entre d'altres) que ocupa més d'un mil·lió d'hectàrees. En 20 anys s'ha cremat una quarta part d'eixa fàbrica. I el problema és que si no s'ordena adientment i s'optimitza la seua capacitat productiva se corre el risc de que se creme tota. 

Un exemple de la gravetat de la situació: Castelló. 


Castelló és la província valenciana més forestal. D'acord amb dades oficials de la Generalitat Valenciana (a data setembre de 2015) té ordenades 9.349,57 hectàrees d'un total de 399.149 hectàrees. És a dir, de tots els recursos forestals de Castelló solament un 2,34% estan ordenats (caldria veure si estan acomplint-se eixos plans d'ordenació...). Cal assenyalar que d'acord amb la normativa actual hi ha diferents tipus d'ordenació regulats per diferents instruments. Els tipus d'instruments tècnics de gestió forestal són: 

Muntanyes de Superfície superior a 25 ha:
- Projecte d'Ordenació forestal 
- Pla Tècnic de Gestió Forestal. 

Muntanyes de Superfície inferior a 25 ha: 
- Pla Tècnic de Gestió Forestal simplificat.


I això genera preguntes... algunes d'elles punyeteres... per exemple: si tots els municipis tenen els seus Plans Generals d'Ordenació Urbana que regula què se pot fer, on, quines activitats, en quines condicions... per què tenim "sense ordenar" el 56% del territori?


Presentació sobre projectes d'ordenació forestal muntifuncional incloent aprofitaments diversos incloent l'aprofitament energètic, la prevenció d'incendis i l'ecoturisme. 
Font: Medi XXI GSA 2016. 

Segons dades del PATFOR, tenieu quan se va fer quasi 400.000 hectàrees de sòl forestal. 





Tipus de formació      Superfície
Muntanya arbrada      147.784
Muntanya no arbrada  251.365
Castellón Total forestal 399.149

De les quals quasi 150.000 hectàrees corresponen a muntanyes arbrades. Segons el Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública de Castelló teniu 126 Muntanyes Catalogades d'un total de 190, i les Administracions Públiques gestionen 62.418 hectàrees del total de 400.000. És a dir, la major part del territori forestal està en mans privades.


Realment s'està fent un aprofitament eficient, eficaç i adient del potencial forestal valencià?

Les dades del P.I.B. contesten que no. I el problema és que eixe potencial es pot veure amenaçat pels incendis forestals. Durant el II Congrés Forestal els bombers del Consorci Provincial de València van advertir del potencial d'incendis actual. S'esperen incendis de més de 100.000 hectàrees (en un únic foc). 

És conscient la societat "urbana" del problema? O solament és conscient puntualment quan plouen cendres i s'indigna convertint en "Trending Topic" l'etiqueta de torn?

Dades d'existències en les muntanyes espanyoles (Volum de llenya) dalt a l'esquerra. Dades d'ordenació forestal per CCAA (dalt a la dreta) i evolució de la relació població rural / població urbana 1975 - 2008. 
Font: Medi XXI GSA 2016. 

En un escenari en el que cada vegada hi ha més llenya en la muntanya (a raó de 60.000.000 Tn/any de matèria seca), en un context de canvi climàtic i episodis de sequera pronunciada, amb muntanyes sense planificació ni ordenació (un 2,34% a Castelló, per exemple) i amb un despoblament rural cada vegada més accentuat (població mermada i envellida, com mostra la gràfica) o s'aconsegueixen canvis immediats, o el problema serà molt més greu del que ja és. 

Sense una conscienciació real i l'implicació de la societat urbana en programes específics de Pagament per Serveis Ambientals el futur del món rural i agroforestal pot veure's abocat a un punt de no retorn. Cada Gran Incendi Forestal suposa un pas més cap a la desertificació, i una pèrdua social, econòmica i ambiental. 

Muntanya d'Utilitat Pública al sud d'Alacant. La recurrència d'incendis i el canvi de les condicions climàtiques fan que la vegetació no puga prosperar obrint pas a la desertificació. Esta situació implica la pèrdua dels Serveis Ambientals que podria proveir este territori. Font: Medi XXI GSA


DOGMATISME vs CIÈNCIA, TÈCNICA i OBJECTIVITAT

Tenim, almenys, un problema. És greu i afecta a més del 50% del nostre territori. 

Però també tenim un potencial territorial magnífic i tenim PROFESSIONALS (així, amb majúscules) amb capacitat per proposar solucions viables, rendibles i sostenibles. Ens cal ordenació forestal multifuncional i sostenible. Ens cal gestió forestal preventiva. Ens cal posar en valor els recursos que tenim. Ens cal el que s'anomena Planificació Territorial Estratègica. Ens fan molta falta en estos moments de crisi profunda i carència d'alternatives. S'ha de fer viable la vida en el territori agroforestal. I s'ha de dignificar. I en este sentit el Pagament per Serveis Ambientals pot ser un bon complement. Cal desenvolupar-lo almenys.

I la dicotomia és clara. O comencem a treballar o mentre protegim la nostra "fábrica" i ens pensem com comercialitzem els seus productes, i els posem preu, se'ns cremarà "la fàbrica". I perdrem els serveis ambientals que la nostra "fàbrica" estava destinada a proveir.  
També hi ha entrebancs. Ningú va dir que seria fàcil. De fet, hi ha un conflicte dogmàtic, si se'm permet, infundat, que estableix una premisa: les propostes de gestió dels biòlegs i dels forestals són incompatibles, estan enfrontades i van en direccions diametralment oposades. El mateix ocorre amb els ecologistes (que no s'han de confondre amb els ecòlegs, com magistralment va exposar el Dr. Martí Boada a la xarrada de cloenda). Qui coneix este sector per dins sap que això és motiu d'enfrontaments més o menys acalorats i de situacions surrealistes en ocasions.

Però, no puc evitar que em recorde als partits de futbol entre "gitanos" i Guàrdies Civils... resulten divertits mediàticament, però evidencien un conflicte anacrònic i altrament irracional que no està basat en fets objectius respecte als índex de criminalitat de la població d'ètnia gitana en referència a d'altres. Els prejudicis tenen molt de dogmàtic, i poc de lògica i racionalitat. De fet, si mirem qui furta més en quantitat i en qualitat, potser hauríem de desconfiar més de gent molt ben vestida que de gent pobra que viu en poblats. Però eixe és un altre debat. Estàvem parlant de biòlegs i forestals. 

Gitanos vs Guardias Civiles. Font: www.extremadura.com

Per sort o per desgràcia (majoritàriament per sort) la meua experiència professional m'ha dut a treballar en equips multidisciplinars. Biòlegs, ambientòlegs, agrònoms, geògrafs, forestals, ecòlegs, psicòlegs, antropòlegs, arqueòlegs, 'telecos',... i afortunadament eixa experiència ha estat enriquidora per a totes les parts. I això fa que se qüestione el conflicte, novament, per raons objectives. 

De fet (contrastable i demostrable) s'aprèn molt més (i se produeixen solucions d'enginyeria forestal i ambiental molt més sostenibles, sòlides i adients) treballant des des l'objectivitat, la tècnica i la ciència que des dels prejudicis, el dogmatisme i les posicions pre - concebudes amb més o menys càrrega ideològica.


No se pot ser forestal i ecologista?

La resposta, clarament, és sí. De fet la major part de forestals que conec tenen una profunda conciència egologista, ambientalista i conservacionista.

Per això, com que ningú està en possessió de la veritat absoluta, deixem-nos de dogmatismes i treballem per solucions tècniques, basades en la ciència i en el coneixement. En l'objectivitat. Treballem, junts, per un futur agroforestal sostenible.

Al remat, ens hi va la vida. 


La Gotera. Vilafranca. Els Ports. Font: Turisme Vilafranca





FONTS:


Ponència de Medi XXI GSA al segon congrés forestal. 
https://es.scribd.com/doc/301271270/Comunicacio-Medi21GSA-Ordenacio-Multifuncional-Vilafranca

Senderisme Vilafranca.
http://senderismevilafranca.blogspot.com.es/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada