Ara fa just un any estava a La Gomera treballant en l'elaboració del Pla Integral de Defensa contra Incendis Forestals del Parc Nacional de Garajonay. Ara fa un any va ser un d'eixos dies complicats que de vegades et toca viure. Cap a les 17:30h una telefonada m'avisava del incendi forestal de Carcaixent. Pintava mal. Hi havia altre Gran Incendi Forestal a Bolbaite.
De seguida començaren les telefonades, missatges, imatges... els companys de Medi XXI es ficaren en marxa. Jo a milers de quilòmetres de casa i ells treballant de valent a Carcaixent. Fins i tot el David Caballero va agafar el cotxe i es va pegar una pallissa venint des de Madrid per documentar el foc. Gràcies a ell, i a Quico, i a JL, i a... tenim molt de material per documentar el que va passar...
De seguida començaren les telefonades, missatges, imatges... els companys de Medi XXI es ficaren en marxa. Jo a milers de quilòmetres de casa i ells treballant de valent a Carcaixent. Fins i tot el David Caballero va agafar el cotxe i es va pegar una pallissa venint des de Madrid per documentar el foc. Gràcies a ell, i a Quico, i a JL, i a... tenim molt de material per documentar el que va passar...
És dur estar lluny quan se't cremen "les teues muntanyes". Aquelles per les que passejaves amb el teu iaio i per les que has corregut tantes aventures... el valor afectiu també importa en estos casos.
Hui, un any després, casualment, estic a una jornada sobre Gestió Forestal Sostenible al nord de Castelló a un municipi que aposta per fer política forestal activa (Vilafranca). Ironies de la vida... I no puc evitar fer-me una pregunta... Pot tornar a passar a Carcaixent?
Primeres hores del incendi forestal de Carcaixent 2016. Font: I. Vidal Canet.
I tot i que me fot la resposta, per desgràcia, sí. Tornarà a passar. Especialment si no fem res (responsables polítics, tècnics, propietaris forestals, ciutadania...) per evitar-ho. En abril de 2016 vaig escriure un article (I perquè se cremarà la muntanya de Carcaixent?) en el que explicava que Carcaixent havia patit Grans Incendis Forestals (G.I.F. - de més de 500 hectàrees) en els anys 1973, 1981, 1991, 2000, 2010... i ara podem afegir el 2016. Però els arguments segueixen 100% vigents.
Si vos pareu a pensar-ho cada 10 anys aproximadament se'ns crema la muntanya. Però, per què?????
Doncs mireu, bàsicament perquè com va dir l'Albert Einstein, si sempre fem el mateix no podem esperar resultats diferents... Des de que la societat moderna va anar abandonant progressivament els terrenys agrícoles i els usos agroforestals la cosa no ha canviat gens. Al contrari. Ha empitjorat. Abans no hi havia tantes cases enmig de masses forestals. Ni hi havia una situació de context com la que imposa el canvi climàtic... la gent era rural. Ara és urbana. I això té conseqüències.
I si no fem res, en els propers 10 anys tornarem a posar llaços negres al Facebook, i lamentarem, i maleirem en arameu... però se'ns tornarà a cremar la muntanya.
Doncs mireu, bàsicament perquè com va dir l'Albert Einstein, si sempre fem el mateix no podem esperar resultats diferents... Des de que la societat moderna va anar abandonant progressivament els terrenys agrícoles i els usos agroforestals la cosa no ha canviat gens. Al contrari. Ha empitjorat. Abans no hi havia tantes cases enmig de masses forestals. Ni hi havia una situació de context com la que imposa el canvi climàtic... la gent era rural. Ara és urbana. I això té conseqüències.
I si no fem res, en els propers 10 anys tornarem a posar llaços negres al Facebook, i lamentarem, i maleirem en arameu... però se'ns tornarà a cremar la muntanya.
Foc secundari que a punt va estar d'entrar al barranc Ample (Sant Blai) i que va omplir de fum La Ribera. Font: David Caballero
Joves observen com el foc avança abans de l'arriba dels bombers a Sant Blai i la posterior evacuació. Una població formada és fonamental en este tipus de circumstàncies. Font: David Caballero
El meu equip i jo mateix ens hem implicat directament en el post-incendi en l'escala tècnica que ens pertoca. Durant l'incendi ens ficàrem a disposició del Director d'Extinció (qui mana en el PMA) i ajudàrem a coordinar la defensa de Santa Marina i de l'Hospital de La Barraca. (Podeu llegir un extens informe al respecte ací). Després ens encomanaren un informe sobre treballs d'emergència i una valoració de danys. Hem participat activament en la mesa de concertació i ara intentem ajudar al grup promotor post incendi que està dirigint un procés participatiu interessant i molt necessari. Se planteja comprar la muntanya de Carcaixent (que és majoritàriament privada). En este temps, gràcies al treball del Grup Promotor Post Incendi Forestal de Carcaixent hem sabut, per exemple, què pensa la gent del nostre poble respecte d'esta qüestió o de l'existència d'espais naturals protegits.
Sobre la propietat forestal a Carcaixent. Un dels principals condicionants.
És important indicar que l'estructura de la propietat del sòl forestal a Carcaixent és fonamentalment privada. Concretament més del 90% de la superfície està en mans de particulars i la resta és de domini públic (una parcel·la al Realenc i el Paratge Natural Municipal de l'Hort de Soriano). La bona notícia és que la propietat no està excessivament fragmentada. 3 propietaris tenen més de 1.500 hectàrees d'un total de 2.700. La resta són xicotets propietaris.
Hi ha qui pregunta que per què no s'expropien eixos terrenys. Bé, ací van algunes consideracions al respecte. Segons allò que estableix la Llei 3/93 forestal valenciana que en el cas d'abandó o deixadesa per part dels propietaris de terrenys forestals de l'exercici d'aquells deures dominicals que suposen greus implicacions per a la conservació dels terrenys forestals, s'obri la possibilitat d'una expropiació forçosa per part de la Generalitat Valenciana.
Al Títol III, article trenta-nou s'estableix que la Generalitat Valenciana incrementarà el seu patrimoni forestal amb la finalitat de contribuir al compliment dels objectius de la llei, adquirint terrenys forestals o drets reals sobre aquests, mitjançant compravenda, permuta, donació, herència o llegat i mitjançant qualsevol altre procediment fins i tot l'expropiació.
I en este punt és on diu que l'expropiació es durà a terme conforme al previst en la legislació d'expropiació forçosa. El Govern Valencià pot acordar, a proposta de la Conselleria de Medi ambient, l'expropiació de terrenys forestals de propietat privada. S'ha de justificar la Utilitat Pública.
A l'article 9 diu que es pot justificar / declarar d'utilitat pública els terrenys forestals de propietat pública (1) o privada (2) que hagen de ser conservats i millorats per la seua transcendència hidrològic-forestal o per les seues funcions ecològiques o socials. En el cas dels privats diu que poden ser declarats protectors (i pot ser el pas previ a la seua expropiació) que tinguen una superfície superior a cent hectàrees i els situats en vessants que la seua pendent mitjana siga igual o superior al 50%. Per zones s'acomplirien un o tots els requisits.Corresponen al Govern Valencià concedir la declaració d'Utilitat Pública, previ procediment que garantisca, en tot cas, l'audiència dels titulars.
Enquesta realitzada pel Grup Promotor Post IFCarcaixent sobre la percepció social dels incendis forestals i el seus aspectes associats. Font: Grup Promotor
Sobre la propietat forestal a Carcaixent. Un dels principals condicionants.
És important indicar que l'estructura de la propietat del sòl forestal a Carcaixent és fonamentalment privada. Concretament més del 90% de la superfície està en mans de particulars i la resta és de domini públic (una parcel·la al Realenc i el Paratge Natural Municipal de l'Hort de Soriano). La bona notícia és que la propietat no està excessivament fragmentada. 3 propietaris tenen més de 1.500 hectàrees d'un total de 2.700. La resta són xicotets propietaris.
Hi ha qui pregunta que per què no s'expropien eixos terrenys. Bé, ací van algunes consideracions al respecte. Segons allò que estableix la Llei 3/93 forestal valenciana que en el cas d'abandó o deixadesa per part dels propietaris de terrenys forestals de l'exercici d'aquells deures dominicals que suposen greus implicacions per a la conservació dels terrenys forestals, s'obri la possibilitat d'una expropiació forçosa per part de la Generalitat Valenciana.
Al Títol III, article trenta-nou s'estableix que la Generalitat Valenciana incrementarà el seu patrimoni forestal amb la finalitat de contribuir al compliment dels objectius de la llei, adquirint terrenys forestals o drets reals sobre aquests, mitjançant compravenda, permuta, donació, herència o llegat i mitjançant qualsevol altre procediment fins i tot l'expropiació.
I en este punt és on diu que l'expropiació es durà a terme conforme al previst en la legislació d'expropiació forçosa. El Govern Valencià pot acordar, a proposta de la Conselleria de Medi ambient, l'expropiació de terrenys forestals de propietat privada. S'ha de justificar la Utilitat Pública.
A l'article 9 diu que es pot justificar / declarar d'utilitat pública els terrenys forestals de propietat pública (1) o privada (2) que hagen de ser conservats i millorats per la seua transcendència hidrològic-forestal o per les seues funcions ecològiques o socials. En el cas dels privats diu que poden ser declarats protectors (i pot ser el pas previ a la seua expropiació) que tinguen una superfície superior a cent hectàrees i els situats en vessants que la seua pendent mitjana siga igual o superior al 50%. Per zones s'acomplirien un o tots els requisits.Corresponen al Govern Valencià concedir la declaració d'Utilitat Pública, previ procediment que garantisca, en tot cas, l'audiència dels titulars.
Situació de la muntanya de Carcaixent en moltes zones abans del incendi forestal de 2016. La densitat excessiva de pinar no gestionat implica una massa forestal impenetrable i molt vulnerable als incendis forestals. Esta tipologia de masses se sol produir després dels incendis per la gran quantitat de llavor que llança el pi blanc (Pinus halepensis) al pas del foc. Font: Dalmau Rovira, 2015.
El problema és que per expropiar fan falta diners. I a més, si se compra la muntanya,... s'haurà de gestionar, no? I si és pública, la responsabilitat d'eixa gestió també ho és. Hi ha opcions mixtes com els convenis, o la custòdia del territori... però totes elles impliquen recursos per la gestió.
Si se planteja, caldrà fer-ho bé. El Doctor en Geografia, Paco Tortosa i Pastor, savi en matèria territorial, ment inquieta, productor agrícola local i altres moltes coses, va proposar fer una recollida de diners privats per l'adquisició i posada en marxa d'un projecte. Siga quina siga l'opció triada (obligar als propietaris a gestionar, comprar, expropiar, consorciar, ...) el que és evident és que de la mateixa manera que tenim un Pla General d'Ordenació Urbana cal planificació forestal. Cas contrari tindrem molts més problemes dels que ja tenim. I a més, s'ha d'actuar amb urgència. El desert ja toca a la nostra porta, i els incendis no ajuden.
Treballs d'inventari forestal associats a un projecte d'ordenació forestal.
Font: Dalmau Rovira, 2013. Medi XXI GSA.
Zona forestal degradada del sud d'Alacant. Font: Dalmau Rovira, 2004
Una estratègia. Del negre al verd en 10 anys.
Si el Govern actual o l'anterior a Carcaixent s'haveren plantejat una política forestal seriosa possiblement l'escenari podria haver estat altre. Però el cas és que, per desgràcia, no ha estat entre les seues prioritats pels motius que siga.
Ara, aprofitant que la ciutadania s'ha mostrat preocupada pel problema, seria interessant replantejar l'escenari i posar la prevenció d'incendis i la gestió forestal del nostre territori, amb fets, damunt de la taula. En este sentit, serveixen perfectament un fragment de Constan Amurrio, Degà del Col·legi valencià d'Enginyers de Monts, que fa poc va publicar la premsa, i que deia així:
"... Per a cercar alternatives d'acció política forestal que siguen social, ambiental i econòmicament viables, s'ha de fer un esforç i començar encertant el diagnòstic. L'augment dels grans incendis forestals és una conseqüència directa de l'actual acumulació de biomassa forestal, mai abans coneguda, derivada al seu torn de l'absència de gestió, per l'abandó dels espais agroforestals i la despoblació interior..."
Àrea forestal gestionada. Serveix per a que quan hi ha un incendi forestals l'operatiu d'emergències tinga alguna oportunitat de plantar cara al foc. Font: Dalmau Rovira, 2014
És a dir, la manca d'activitat al territori fa que siga caldo de cultiu per als incendis forestals. I per això cal estratègia. Cal política forestal. Cal pressupost, i per suposat, cal voluntat política. En este sentit algunes de les accions a desenvolupar podrien ser les següents:
A1. Projecte de Restauració Hidrològica Forestal urgent de l'àrea cremada incloent en paral·lel un programa de formació de personal que treballarà en l'execució dels treballs.
Estos treballs serveixen per intentar minimitzar els danys, i malgrat que durant aquest any haurien d'haver-se fet i no s'han fet, encara se poden prendre mesures per reduir els danys sobre el sòl, la vegetació i la fauna generant a l'hora llocs de treball.
Objectiu de l'acció: ordenar tots els treballs a desenvolupar en la zona cremada i valorar-los econòmicament amb detall. previndre l'erosió i els problemes de contaminació que pot provocar la sendra amb hidrotècnies de restauració i protecció del sòl abans de les pluges de tardor. Formar a personal en l'atur del món agrari per a desenvolupar treballs forestals aprofitant que tenen base de maneig de ferrament (motoserres, tractors...). Generar llocs de treball i millorar el temps de recuperació.
Termini de redacció: 1 mes.
Termini d'execució: 4 mesos.
Construcció de fagines (barreres) per evitar l'erosió post - incendi forestal.
Font: Dalmau Rovira, 2011
A2. Pla Municipal de Prevenció d'Incendis Forestals.
Els plans locals de prevenció d'incendis forestals estableixen les mesures per reduir la possibilitat de que s'inicie el foc. Carcaixent hauria de tindre'l des de fa molts anys, però cap govern ha decidit la seua redacció.
Objectiu de l'acció: articular mesures per previndre els futurs incendis amb el maneig de la regeneració natural que puga haver treballant sobre la massa forestal que s'ha salvat i les illes verdes que queden dins del cremat per a afavorir la seua conservació. Canalitzar el voluntariat que ha sorgit arran de l'incendi per a fer feines de gestió forestal en àrees estratègiques amb tallers formatius (refaldat de pins, ajuda a la regeneració...) i preparar accions de plantació quan arribe la tardor.
Termini de redacció: 6 mesos.
Termini d'execució: 5 - 10 anys.
Treballs forestals de prevenció d'incendis al voltant de la urbanització Puig Gros de Carcaixent en la Serratella. Font: Dalmau Rovira, 2010.
A3. Execució de les mesures contemplades en els Plans d'Autoprotecció de les urbanitzacions de Carcaixent.
Carcaixent va ser el primer municipi valencià en tindre tots els plans d'autoprotecció de les seues urbanitzacions aprovats. El problema és que els particulars no sempre han estat disposat a assumir la seua part de responsabilitat en la implantació d'estos plans. Solament la urbanització Santa Marina, amb l'ajuda de la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de Carcaixent, va avançar en la seua aplicació. En este sentit altres urbanitzacions com Sant Blai i el Tir de Colom decidiren no invertir en la seua autoprotecció malgrat l'esforç que se va fer (amb diners públics) per generar infraestructures defensives.
Objectiu de l'acció: Protegir les àrees d'interfície urbana forestal i acomplir allò que preveuen els plans aprovats des de 2007 però que no s'han executat amb participació dels veïns via cofinançament com ja se va fer en Santa Marina.
Termini d'execució: 12 mesos.
Resum econòmic de la inversió feta en autoprotecció contra incendis forestals a Carcaixent entre 2006 i 2015. Esta imatge correspon a una acció formativa desenvolupada a Sant Blai i Tir de Colom l'any 2015. Cal assenyalar que la major part de la inversió pública indicada en els valors que apareixen corresponen a la inversió feta per la urbanització Santa Marina. La major part de diners públics corresponen a 2 ajudes de diners de la Generalitat Valenciana a la urbanització Sant Blai.
Font: Medi XXI GSA
Treballs forestals al perímetre de la urbanització Sant Blai emmarcats en el seu Pla d'Autoprotecció davant el risc d'incendis forestals desenvolupats amb inversió pública (Pla Confiança)
Font: Medi XXI GSA
A4. Paral·lelament a l'acció A1. Redacció i subscripció d'acords amb els propietaris forestals de Carcaixent per a possibilitar una gestió mancomunada coordinada per l'Ajuntament o estudi d'altres alternatives (compra, expropiació, custòdia del territori...).
Objectiu de l'acció: Possibilitar la gestió forestal de la major part del terme municipal vist que la propietat és fonamentalment privada. L'avantatge és que amb 4 propietaris se podria tindre la major part del territori. Si a això se li afegeixen els Dominis Públics (caldrà acord amb Confederació) la resta de propietaris resultaran més fàcils d'incorporar al procés.
Termini d'execució: 1 mes i mig.
A5. Vertebració ciutada i capitalització del voluntariat.
Val a dir que està acció s'està desenvolupant. La Mesa de Concertació post incendi forestal que organitza la Generalitat Valenciana mitjançant la Direcció General de Prevenció d'Incendis va donar com a resultat que diferents col·lectius locals i persones particulars s'estiguen organitzant al voltant del grup promotor que actualment està desenvolupant tasques formatives (molt important) per a que l'acció voluntària siga útil.
Notícia apareguda a la premsa referent als treballs de concertació després del incendi de 2016.
Font: Notícia sencera a Ribera Express
A més de les esmentades cabrien altres propostes com ara:
A6. Gestió integrada dels plans d'ocupació i coordinació per a treballs d'emergència i millora forestal.
A7. Pla municipal de gestió agrícola preventiva.
A8. Projecte de recuperació i millora del Paratge Natural Municipal Hort de Soriano.
A9. Projecte de millora forestal de La Bossarta (sòl públic).
A10. Execució dels treballs d'urgència previstos en les accions A1, A2, A4, A6, A7 i A8 sobre una superfície de 2.200 hectàrees
En resum, caldria articular una política agroforestal local orientada a aprofitar les nostres muntanyes si no volem tornar a les lamentacions en uns anys.
Una aposta per invertir en matèria agroforestal generaria de forma directa la creació de llocs de treball, ajudaria a la fixació de població al territori, lògicament, serviria per fer una prevenció efectiva dels incendis forestals, permetria la mitigació a escala local dels efectes del canvi climàtic... i altres beneficis als quals no sembla lògic ni raonable renunciar.
Cal aprofitar totes les ferramentes disponibles per al desenvolupament d'una gestió forestal sostenible a Carcaixent. Si se vol conservar el patrimoni forestal i generar al mateix temps un benefici per la societat local és necessària la creació de paisatges resilients davant el risc d'incendi.
Calen fets, i no paraules, o tornarem a veure taques negres com està embrutant les nostres muntanyes. Ha de tindre's en compte que tard o prompte, allò que no gestionem nosaltres ho acabarà gestionant el foc. Poden prendre's mesures ara, i preparar el futur, o pot no fer-se res, i lamentar-ho quan torne a passar. De nosaltres depèn.
Perímetre del incendi forestal de Carcaixent de l'any 2016.
Font: Medi XXI GSA
Vídeo amb algunes imatges del treball de camp desenvolupat després del incendi foresta de 2016 a Carcaixent. Font: Medi XXI GSA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada