dimarts, 10 d’agost de 2010

Recurrències i agraïments (1ª part)

Arriba l'estiu, la calor, i tot allò que en primavera era verd, ara es torna groc, o "s'agosta", que és quan la vegetació s'asseca per la manca d'aiguaSembla recurrent parlar d'incendis forestals a l'estiu, de fet, tots els anys, quan comença la calor, i comença la "campanya" els mitjans de comunicació comencen a parlar del tema.

Incendi Forestal a Barxeta. 15:30 hores 05/08/2010 

És aleshores, quan la temporada d'incendis comença, que tothom se'n recorda del que hauria d'haver i no ha fet, i quan a la gent li entra "la por"... una por que ha estat latent durant tot l'any, per allò de que com no feia falta...

Primera recurrència: L'estiu és la pitjor època de l'any per a treballar a les muntanyes a nivell forestal, però és quan més demanda hi ha de treballs de prevenció.

Les persones que se dediquen als treballs forestals ja estan acostumades. De fet és un comentari habitual que ara, en ple mes d'agost, a la gent li entra la presa per fer tot allò que no ha fet a la tardor, a l'hivern, o a la primavera, perquè com va dir un savi (un forestal octogenari que vivia per les terres dels Ports) "els incendis s'apaguen a l'hivern, que després a l'estiu fa molta calor". És una gran definició del que hauria de ser la prevenció, i no és. Casualment, en l'estiu, és quan més alertes 3 (en argot forestal és l'alerta màxima per incendis) hi ha, i s'obliga a paralitzar l'activitat forestal d'obres i treballs silvícoles. Com és lògic, la interrupció dels treballs genera molts problemes d'eficiència, i per això se desaconsella començar obres i treballs més enllà del mes de juny...

Però... de forma recurrent, els responsables polítics se'n recorden de Santa Bàrbara quan trona (per allò de les inundacions, avingudes i riscos hidràulics), i dels incendis quan fa calor. Per no parlar de les condicions tèrmiques a les que s'enfronten els operaris, i que generalment aconsellen fer jornades de 7 del matí a 15h, per allò d'evitar els colps de calor. A més, lògicament, cal adoptar mesures preventives a les obres, entre d'altres tindre un "operari controlador" amb mitjans d'extinció per a eventuals incendis provocats per la pròpia acció de la maquinària emprada en tasques de neteja.

Aquesta realitat genera a les empreses del sector ambiental / forestal un problema greu de gestió i logística, afegint més llenya (valga la metàfora forestal) a la ja delicada situació estructural que pateix el sector a nivell valencià.

Operari controlador en obra forestal. Disposen d'extintors i motxilla d'extinció. Cada màquina duu el seu propi equip d'extinció. Skidder forestal en la urbanització el "Puig Gros", Carcaixent 2010.

Segona recurrència: Els humans estan darrere de la major part dels incendis forestals.

Segons els registres de la Generalitat Valenciana, des de l’any 1983 fins al 2008 (sèrie de 25 anys útils) al terme municipal de Carcaixent s’han iniciat, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient, un total de 55 incendis forestals. Del total, 15 tingueren origen en alguna negligència (cremes descontrolades, cigarrets), 19 van ser intencionats, 3 més provocats per altres causes d'origen humà, de 12 se’n desconeixen les causes, i solament 6 van tindre origen natural (raig).

És a dir que el 90% dels incendis que ha patit Carcaixent en els 15 anys d'eixa sèrie són d'origen humà.

De forma recurrent, el món agrícola (no tot evidentment) fa un ús indiscriminat del foc per a l'eliminació de les restes dels treballs culturals (de cultiu). Quan alguns argumenten a favor d'aquesta pràctica acaben diguent "S'ha fet tota la vida"... 

Doncs, en funció de com se mire, tota la vida s'ha fet malament. Històricament les restes vegetals s'empraven per a altres usos com ara la calefacció, o la producció d'altres matèries. Els canvis en els hàbits de consum de la societat provoca que eixa llenya (un tresor en altres temps) ara no tinga cap "retorn" a la societat.

Caldria formular una pregunta, a priori, de fàcil resposta: 

Si actualment les polítiques de "Canvi Climàtic" van orientades a la reducció d'emissions de CO2 a l'atmòsfera, i la generació energètica va cap a la producció de biomassa... ¿No caldria lligar els dos aspectes?

Els entesos en el tema diuen que és "inviable" econòmicament. Segurament ho serà per a grans plantes de producció d'energia per biomassa, però, i per a centrals menudes? No hi ha ara per ara estudis tècnics solvents en aquest sentit (no almenys a l'abast de la gent curiosa).

El que sí que és evidentment inviable, i el que està passant a Rússia ho ha posat clarament de manifest és que  les cremes agrícoles llancen de forma indiscriminada i sense cap filtre (les plantes n'incorporen) gas contaminant a l'atmosfera sense que eixa emissió tinga un retorn, tot i que siga energètic, per a la societat. Eixa és la realitat recurrent actual.

Cremes descontrolades que poden provocar incendis (solament un 5% és directament imputable a l'ús agrícola), i un malbaratament gratuït de CO2 que pacientment han anat fixant les plantes (a les quals ningú els ho agrairà mai), i que una mala costum cultural emet a l'atmosfera sense cap retorn. Com a mínim, curiós.



Continuarà... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada