dijous, 11 de novembre de 2021

Renovables sí, però no així (publicat en Levante-EMV 07·11·21)

 Renovables sí, però no així

Carcaixent, 02/11/2021

Per Ferran Dalmau – Rovira. Enginyer forestal

El 2 de novembre de 2021, el Butlletí Oficial de la Província que publica la Diputació de València anunciava una iniciativa per a que a Carcaixent instal·len la “Planta Solar Fotovoltaica Campos Salados”, una subestació elèctrica elevadora 33/220 kV, una línia elèctrica d’alta tensió LAAT 220 kV, i les infraestructures comunes per a l’evacuació de l’energia produïda al nus de Red Elèctrica Española a Alzira... La potència implica que afectaran a unes 121,58 hectàrees. El casc urbà de Carcaixent són 130 hectàrees (1.560 fanecades) segons dades del Institut Cartogràfic Valencià. Així que ens volen posar una planta com tot el poble de gran... Ah! I no ens oblidem de la “parançeta” (parany, trampa)...  l’empresa promotora anuncia una inversió de 58,7 milions d’euros. Pasta gansa!

Clar, en un context de canvi climàtic, una societat cada vegada més conscienciada i la necessitat imperiosa de descarbonització del nostre model productiu, amb un panorama en el que molta gent del poble està a l’atur, algú pensarà que és una bona notícia. Però no. No ho és. És, de fet, una peça més en una nova bombolla similar a la que ja patírem amb un urbanisme salvatge fa ara una dècada, amb la bombolla immobiliària, però ara, van de verds. I segurament hi haurà qui al poble els faça el joc. Poderoso Caballero...


Superfície afectada per la macroplanta de Carcaixent


Evidentment, quan algú fa una afirmació tan contundent com la que jo acabe de fer ha de ser capaç d’argumentar-la. Doncs bé, anem allà. 

Caldrà en primer lloc explicar dos conceptes. Energies renovables, i sostenibilitat.

Les energies renovables són aquelles que s'obtenen a partir de fonts naturals que produeixen energia de manera inesgotable i indefinida. És un parc fotovoltaic un parc d’energia renovable doncs? Sí. Ho és. Aprofita l’energia del Sol per a fer energia elèctrica.


La sostenibilitat, eixa de la que tanta gent parla, però que no tothom respecta, és un concepte que té una derivada econòmica, una social i una ambiental. Des del punt de vista econòmic, una iniciativa sostenible ha de ser equitativa, viable i habitable. I no, el que proposa l’empresa “Falck Renewables Power 2” que és qui presenta la sol·licitud, és de tot, menys sostenible.

Primera idea força: no tota l’energia renovable és sostenible. Un exemple: la biomassa forestal és una energia renovable. Però si tallem tota la vegetació d’un bosc, deixa de ser-ho. Un sistema sostenible, implica límits socials, econòmics i ambientals.

Megaparc solar amb gran impacte sobre el territori


Parlem de la part social i econòmica. Darrerament hem aprés moltes coses d’empreses instrumentals que no són altra cosa que empreses que s’interposen entre certs projectes i les empreses matriu (les mans que realment mouen els fils) per evitar problemes si venen mal donades. És una pràctica habitual, i insostenible. Per aportar algunes dades de l’empresa promotora accessibles a qualsevol amb una senzilla consulta als informes públics d'empreses: es tracta d’una Societat Limitada Unipersonal constituïda en maig de 2019 amb oficines a la Calle Serrano, de Madrid. És una filial de l’empresa italiana Falck Renewables, amb la seua base a Milà (Itàlia). Tenen oficines a Anglaterra, a França, a Madrid, a Holanda, a Suècia, a Estats Units, a Mèxic, a Japó i a Austràlia. És a dir, el promotor, i per tant responsable, és una pime... amb una responsabilitat limitada (Capital social de 300.000 euros) per a desenvolupar un projecte de 58,7 milions d’euros.

Segona idea força: vindran a dir-nos algunes persones del poble que és una gran idea, que generarà llocs de treball, que la feina és lo primer, que els que ens oposem estem en contra del progrés... I mire, sí, estem en contra d’este model de progrés en el que uns pocs progressen a costa dels recursos, la precarietat i els impactes per a molts. No sé vostès, però jo tinc la mala costum de respirar aire, beure aigua, i quan estic fins al monyo del preu de la llum, pujar-me’n a la serra a que em pegue l’aire. No menge, ni respire, ni bec euros...

De veritat algú pensa que a estes persones, que el que pretenen (i ho demostren amb fets) és guanyar pasta (i no vull dir macarrons, sinó euros) els importa la Bossarta o que la gent de Carcaixent estiga a l’atur? Però si li han posat el nom de “Campos Salados” al projecte... no són sostenibles ni per a la toponímia... amb el nivell que els hauria donat Planta Solar “El Realenc”...

Tercera idea força: No generarà molts llocs de treball. Este tipus de plantes solars són pràcticament automàtiques. Impliquen una fase de contractació de personal per a la construcció (i ser de Carcaixent no donarà punts, perquè estes multinacionals ja ho tenen tot contractat en un paquet), i després una plantilla mínima per a seguretat i manteniment... també empaquetat. Així que el gros dels diners no vindran al poble. Aniran a les butxaques dels inversors. I els llocs de feina, seran escassos. A canvi, renunciarem als serveis ambientals de 200 hectàrees. Els sembla un tracte just? Volem altra vegada les molletes? O volem un pa sencer?

Este model que proposa esta multinacional és seguir deixant l’energia en unes poques mans... Perquè han de saber vostès que hi ha formes sostenibles de democratitzar la producció d’energia fotovoltaica on la població siga la protagonista i la beneficiària, amb una escala molt més raonable, i que no incrementen la petjada sobre el territori. Per exemple: instal·lar plaques solars sobre el traçat de la sèquia reial del Xúquer, en tots els sostres d’edificis públics, o privats, naus, magatzems (a beneficiar-se vostès),... del poble. Hi ha molta més superfície disponible, i com que ja existeix una infraestructura prèvia, el impacte ambiental, és molt menor. I no se destrueix un espai com La Bossarta que genera un benefici per al conjunt de la societat. Anem a deixar que ocupen el millor espai natural que tenim i a renunciar a ser autoproductors d’energia?

Exemple de plaques solars associades a un canal de reg per a reduir el impacte ambiental i aprofitar la infraestructura existent


Els propietaris dels terrenys ho són, administrativament i des del punt de vista legal, de la terra. Però no ho són dels camins, ni de les sendes, ni de les vies pecuàries (que són domini públic)... i tampoc són propietaris del paisatge que gaudim quan eixim amb la bici, o a caminar. No són propietaris de l’aire, de l’aigua que infiltra als aqüífers i que dona de beure als nostres camps. I per suposat, no són els propietaris del Sol. Nosaltres podem fer-ho millor, a xicoteta escala, i sent els beneficiaris en lloc de ser els perjudicats.

Per no parlar del impacte sobre la hidrologia local. Imaginen el que implica impermeabilitzar 200 hectàrees en la part alta de al conca del Barxeta en termes de riuades i inundacions? A més, l'extracció, producció i transport dels materials necessaris per a construir una planta com la que pretenen fer són processos que suposen un elevat impacte ambiental. I una línia d’alta tensió creuant la serra. I el risc d’incendis forestals? Tenim àguiles de panxa blanca. A alguns els importarà poc. Però són aus protegides (i magnífiques) que poblen la nostra serra. Així que destruir el sòl fèrtil, el paisatge i els valors territorials de la Bossarta, molt sostenible no sembla... Ja salvàrem la Bossarta quan Sánchez de León, amb la complicitat d’aquells que governaven quan a la rajola, volia urbanitzar-la. Ho guanyàrem al Suprem els col·lectius que presentàrem al·legacions tècniques i jurídiques i ens enfrontàrem a qui volia diners a canvi de destrucció dels serveis ambientals de Carcaixent. Ara, tornarà tocar a salvar-la dels que practiquen el Greenwashing. Diuen ser sostenibles, però no són més que els mateixos depredadors del territori que ara van de verds.

Plaques solars al sostre d'una casa particular per a autoconsum (Carcaixent)

Una pregunta per als que tinguen fills i filles. Nets i netes: Quin poble volen deixar-los per a quan siguen majors? Un poble habitable? O una terra erma?

Miren, quan ens jutgen les generacions futures (els nostres fills i filles, nets i netes...) ens jutjaran pels nostre actes. Nosaltres tenim clara la nostra defensa. Ho intentàrem amb tot el nostre cor, ànima i tot el molt o poc coneixement d’anys d’estudi, i pràctica, malgrat aquelles persones que optaren per la pasta.

Jo tinc clar què els contaré. Què els contaran vostès?

dilluns, 16 d’agost de 2021

Els incendis que vindran

 Publicat al Levante - EMV el 27/06/2021 


Arriba l’estiu. A l’equip de Medi XXI GSA ho notem perquè, a banda de la feina habitual associada a preparar la campanya estival (formació, jornades, planificació...), totes les setmanes algun mitjà de comunicació ens contacta per parlar d’incendis forestals. Ja saben, allò de Santa Bàrbara i els trons. Volen bola de cristall. Què passarà? Hi haurà molts incendis enguany? Quin paper juga el canvi climàtic? Se fa prou prevenció? Cada any, el mateix... Així que, anem allà =) parlem d’incendis al 2021. Miren, les comarques valencianes tenen una superfície d’uns 2,33 milions d’hectàrees. En 1990, la superfície forestal era 1,17 milions d’hectàrees. Actualment, eixa superfície forestal és de 1,29 milions d’hectàrees. En els darrers 30 anys hem guanyat superfície forestal de forma sostinguda (que no sostenible). Més del 56% del nostre territori és forestal. I va en augment. Sorpresos? És fàcil d’explicar: en la mesura en la que les persones s’han replegat a les ciutats i han abandonat la seua activitat al món rural, la natura, ha fet camí. Cada camp que s’abandona, cada explotació ramadera extensiva que deixa de funcionar, és un pas endavant dels incendis que vindran, i és una de les principals causes estructurals dels Grans Incendis Forestals (aquells que superen les 500 hectàrees). Però no l’única. Altra dada significativa: el 55% de la superfície forestal, és privada. Hi ha un 39% públic, i un 6% que no se sap ni de qui és. La Generalitat Valenciana “gestiona” (fa el que pot amb un paupèrrim pressupost) 429.000 hectàrees (302.000 a València, 62.000 a Castelló, i 65.000 a Alacant). 

La superfície forestal que no és directament responsabilitat de la Generalitat constitueix pràcticament dos terços del terreny forestal valencià (865.000 ha). La teoria diu que en aquests terrenys la gestió forestal la realitza directament el propietari i està tutelada per l'Administració... però, la realitat diu una cosa diferent... La realitat diu que de 1,29 milions d’hectàrees forestals valencianes solament 168.000 (poc més del 12%) tenen aprovat un pla tècnic de gestió forestal. Faltaria saber el seu estat d’aplicació. És a dir, no tenim plans de gestió definits sobre més d’un milió d’hectàrees del nostre territori. I recordem: la superfície forestal, malgrat els incendis, va en augment. Més dades objectives: Els deu anys més càlids al territori valencià, segons l’Agència Estatal de Meteorologia, ordenats de major a menor, són: 2014, 2020, 2015, 2017, 2016, 2006, 1994, 2011, 2009 i 1961. Però és important ressaltar un fet: els 5 anys més càlids s'han registrat tots a partir de 2014 i, d’este “Top – 10” huit són del segle XXI



Incendi forestal de Rafelguaraf (València) de 07/08/2021 - Descàrrega de mitjans aeris



No cal ser expert en matèria forestal per a entendre que més superfície forestal, una gestió  insuficient o inexistent, i un clima aparentment cada vegada més càlid i sec als estius, implica, necessàriament, un increment general del risc de incendis forestals. Entre 2010 i 2020, segons dades de la Generalitat Valenciana, es van produir 3.968 incendis (360 incendis / any) que cremaren 86.974,98 hectàrees (de les que un 67,77% volaren en un sol estiu, el de 2012). Què significa això? Doncs que podem tindre anys molt bons, amb pocs incendis, i poca superfície, però si un any es donen les condicions ambientals adients (com el 2012), i el territori està com està, tornarem a perdre desenes de milers d’hectàrees en un estiu, ens tirarem les mans al cap, omplirem les xarxes socials de llaços negres, i roda i volta, el burro, a l’era... Entre 2010 i 2020 hem tingut 20 Grans Incendis Forestals. És a dir, sobre un total de 3.968 incendis, solament un 0,5% es van fer grans. Això parla molt bé dels Serveis d’Emergències, que en el 99,5% dels casos apaguen el foc molt ràpidament. Però, eixos 20 Grans Incendis Forestals cremaren 77.807,49 hectàrees (un 89,5% del total de superfície cremada en tota la dècada...). Per donar una dada comparativa, entre 1999 i 2009, els Grans Incendis Forestals foren 15 i cremaren 25.854,79 hectàrees (un 61,5% del total de superfície afectada). Pocs dies, normalment molt complicats meteorològicament, grans danys en un territori estructuralment favorable al foc per falta de gestió. Com poden comprovar, pocs incendis són responsables de la gran majoria de les pèrdues ambientals, socials i econòmiques.

 

Amb estes dades, m’agradaria ressaltar la importància de recordar d’on venim, i pensar cap on volem anar. Vivim en un paisatge que ha cremat, que crema i que cremarà perquè el foc forma part natural dels ecosistemes mediterranis. I és una realitat que com a societat hem d’assumir. Tenim un veí incòmode (el incendi) que ens visita i ens molesta de tant en tant. Cal assumir-ho i gestionar-ho, com tantes altres coses de la vida. Tenim un problema complex que no accepta solucions simples, ni simplistes. El que ara veiem (en forma d’incendis forestals, per exemple) són símptomes d’una malaltia molt més greu. Aquesta malaltia és un model de relació amb el territori basat en la inconsciència i en un “a mi no em mires” davant problemes que són col•lectius. Nosaltres ho anomenem Deixadesa Urbana – Forestal. La fotosíntesi que fan les plantes cada dia transforma l’energia del Sol en biomassa i l’acumula en masses forestals “antinaturals” per una absència de focs de baixa intensitat (al hivern, naturals), herbívors o activitat humana. La Deixadesa Urbana – Forestal, (actitud urbana de desentendre’s dels espais rurals i agroforestals, considerant-los només com un espai d’oci o d’esplai) acaba en Grans Incendis Forestals, emissions de gasos d’efecte hivernacle associades, riuades posteriors afavorides per muntanyes sense vegetació... i tot això, forma part d’un cicle de canvi. Tot allò que quede fora de rang ambiental, canviarà.


Boscos de Suera (Castelló) afectats per nevades amb abundant massa forestal morta en el seu interior.
Font: Dalmau - Rovira, F. (12/03/2021)


Per vacunar-nos contra esta pandèmia ambiental, hem d’emular el que fa la natura. Cremes prescrites en hivern per emular focs naturals de baixa intensitat. Extracció de biomassa residual per emular el que fan els herbívors. Afavorir el retorn al món rural, per emular els paisatges en mosaic agroforestal que prevenen els Grans Incendis... els moderns ho anomenen “Solucions Basades en la Natura” (però ho diuen en anglès, que és més “cool”). Miren, trobar una vacuna en un any era difícil. I s’ha fet. Enviar una nau a Mart, era difícil, i s’ha fet. Som d’una espècie que quan ens hi posem, podem fer coses meravelloses que semblaven impossibles. Els incendis forestals que vindran, i vindran, poden ser més o menys grans en funció de la gestió (o no gestió) que com a societat decidim aplicar. Planificar, invertir, actuar. O en el seu defecte, assumir les conseqüències.

 

Ens hi posem?

 

 

Autor: Ferran Dalmau – Rovira. Enginyer forestal. Director de Medi XXI GSA


dimarts, 6 de juliol de 2021

¡El equipo de Medi XXI GSA sigue creciendo!


¡Hola! El equipo de Medi XXI GSA sigue creciendo y hemos abierto un proceso de selección para suplir dos vacantes. Por favor, lee atentamente, porque si no cumples con los requisitos, tu candidatura no será considerada.

Requisitos (excluyentes) formativos y de experiencia previa:


VACANTE 1: Ingeniero/a de montes/forestal y licenciado/a en Ciencias Ambientales.

  • LICENCIATURA/GRADO EN CIENCIAS AMBIENTALES.
  • INGENIERÍA FORESTAL O DE MONTES.
  • ALTO NIVEL DE INGLÉS DEMOSTRABLE.
  • EXPERIENCIA EN CONSULTORÍA AMBIENTAL.


VACANTE 2: Auxiliar administrativo/a.

  • CICLO FORMATIVO DE ADMINISTRACIÓN Y FINANZAS
  • INGLÉS NIVEL MEDIO.
  • 2 AÑOS DE EXPERIENCIA.


Buscamos una persona entusiasta, creativa y resolutiva con las competencias adecuadas. Ofrecemos un buen ambiente de trabajo y proyectos diversos con los que poder desarrollar la actividad profesional de forma sostenible. Salario mínimo garantizado según convenio, negociable al alza en función de las credenciales de la persona candidata. Por un criterio de sostenibilidad, preferimos contactar con personas que vivan a menos de 60 minutos de nuestras sedes (Callosa d'En Sarrià en Alicante, Alcalà de Xivert en Castelló y Carcaixent, en València) o que estén en disposición de cambiar de domicilio.




Buscamos a gente con la que poder seguir creciendo, así que no es un trabajo temporal. Si crees que tu perfil encaja con alguna de las vacantes, envíanos tu CV en .pdf a al correo, indicando la vacante en el asunto al correo: info@medixxi.com

Nos pondremos en contacto con todas las personas que cumplan con los requisitos establecidos, tanto para informarles de si han pasado a la siguiente fase, o si no.

¡Gracias, de antemano, por vuestro interés!

divendres, 26 de juny de 2020

Conservacionismos en los tiempos de pandemia (ambiental)

Por Ferran Dalmau – Rovira. Director de Medi XXI GSA

Ingeniero Forestal. Técnico de Emergencias y Protección Civil.

Hace ahora 4 años, el 16 de junio de 2016 la localidad valenciana de Carcaixent padeció un Gran Incendio Forestal (aquellos que queman más de 500 hectáreas) que afectó a 2.210 hectáreas. El 80% de su patrimonio natural desapareció en unas horas. Cuando se cumplen 4 años de aquella fecha, surgen dudas sobre si hemos aprendido algo de aquella crisis, o no. Y lo cierto es que en estos 4 años, desde el punto de vista de prevenir otro fuego a esta escala local, se ha hecho más bien poco… de hecho, si atendemos a los datos estadísticos de esta localidad, en los próximos 10 años, volverá a arder. Y es que, desgraciadamente, a veces, ni con las peores crisis, se aprenden lecciones. Por desgracia, el incendio de Carcaixent es sólo una gota de agua en un inmenso mar.

Incendio forestal de Carcaixent el 16/06/2016 desde Cullera. Fuente: JCVillena - Twitter

Para que se hagan una idea, en Europa, de media, se queman unas 500.000 hectáreas, de las que 375.000 se queman en el Mediterráneo. En 2017, se quemaron 890.000 hectáreas, siendo el peor año desde 1985 en lo que a incendios forestales se refiere. Estos episodios de Grandes Incendios Forestales, muchas veces simultáneos, afectando a grandes áreas en momentos de meteorología extrema suponen la destrucción de hábitats y paisajes al quemar en altísima intensidad (mucha leña acumulada igual a mucha energía liberada), emisiones de CO2 a la atmósfera, impactos en los balances hidrológicos y en la calidad del agua o la pérdida irreparable del suelo fértil… si esto se produce de forma recurrente, y en muchos lugares así sucede, constituye una auténtica pandemia ambiental que no es otra cosa que la antesala de la desertificación (con todas sus consecuencias).

En cuanto a víctimas mortales directas, entre 2000 y 2016 Europa registró 488 muertes por incendios. Entre 2017 y 2018 se produjeron 225 muertes directas sólo en Portugal, Grecia y España. A escala mundial, la cifra de muertes por incendios se ha incrementado un 276% si atendemos a los Grandes Incendios Forestales de Estados Unidos, el Amazonas, Australia, Siberia, Portugal, Grecia… Piensen por un momento en la famosa curva de propagación y víctimas del COVID19. ¿Qué hicimos cuando la cifra de muertes se incrementaba a marchas forzadas? ¿Por qué con otras crisis esto es diferente? Porque hay que tener en cuenta que las víctimas indirectas (humanas), provocadas por emisiones contaminantes, contaminación de suelo o de agua,… son difícilmente cuantificables dado que no existen datos fiables. Pero es que, además, si nos alejamos por un momento de la visión antropocéntrica de las cosas, también hay más víctimas (animales, plantas, ecosistemas completos…). La crisis sanitaria ha sido brutal. Ha generado un impacto socio-económico sin precedentes en nuestra generación, y será recordada como un hito histórico. Un pequeño virus microscópico ha puesto en jaque a todo un sistema que, de golpe, ha descubierto que es vulnerable y ha entrado en pánico. El tiempo dirá si las medidas que ahora empiezan a implementarse son funcionales, o no. El problema es que hay otra pandemia en marcha, más brutal, más grave y más profunda, pero de esa parece que nadie se acuerda. Sorprende cómo se han adaptado protocolos, generado “espacios seguros”, articulado medidas económicas, modificado normativas a una velocidad de infarto (si atendemos a los tiempos a los que la “burrocracia” nos tiene acostumbradas a las personas corrientes) y sin embargo, para afrontar la crisis climática, todo son prórrogas, plazos largos y grandes rodeos.


Algunos datos de contexto sobre los incendios forestales

Las pérdidas económicas en Europa por los incendios forestales son de 3.000 millones de euros al año. Todos los años. Y se estima que en los próximos años esa cifra, sólo en Grecia, España, Francia, Italia y Portugal podría alcanzar los 5.000 millones de euros al año. Todos los años. ¿Qué pasaría si en lugar de gastar en reparar daños invirtiéramos en prevenirlos? ¿Se imaginan poner esas cantidades anuales en trabajos de prevención de incendios forestales y otras actuaciones que mejoren los servicios ecosistémicos del territorio agroforestal y entornos periurbanos? Sería como tener mascarillas y respiradores antes de que llegue un virus maldito a generar un problema… sería como adelantarse a los problemas antes de que se produzcan… No resulta sencillo tampoco obtener datos fiables del impacto que los incendios forestales generan en el turismo. La pérdida de paisaje y recursos implica condicionantes directos, por ejemplo, para las explotaciones de turismo rural o indirectos como la pérdida de reservas hídricas. En esa prevención cobra especial relevancia la economía rural. Según datos del Gobierno de España, entre 1970 y 2018, en todo el Estado, hubo más de 628.000 incendios que afectaron a más de 8 millones de hectáreas. A pesar de ello, es importante destacar el dato de que España es el segundo país más forestado de la Unión Europea por detrás de Suecia. El 55,2 % de la superficie total nacional (27,9 millones de hectáreas) está compuesta por terrenos forestales, de los cuales, más del 66 % son bosques. Y eso a pesar de los incendios forestales.