Carta oberta a Acció Ecologista Agró

Evitar ignicions és imprescindible, però no és suficient

30 de juliol de 2026

A l’atenció d’Acció Ecologista-Agró:

He llegit amb interés la vostra proposta sobre prevenció d’incendis forestals i els textos amb què l’heu presentada públicament. Compartisc una part important del diagnòstic: la investigació de causes ha de tindre un paper central; cal reduir les negligències; cal controlar millor les activitats de risc; cal actuar sobre les línies elèctriques, la maquinària, els abocadors i les cremes agrícoles; cal proporcionar alternatives reals a les persones que treballen al camp; i cal reforçar educació, vigilància, detecció i primera intervenció.

En tot això no hauria d’existir cap discrepància substancial. Evitar una ignició és sempre preferible a haver de combatre un incendi.

Però, la discrepància apareix quan esta veritat es converteix en una definició excloent: "prevenció és evitar incendis". Ojalà fos tan simple...

El diagnòstic presenta qualsevol actuació posterior sobre la vegetació (el combustible), el territori o la vulnerabilitat com una activitat aliena a la prevenció. Potser ací comença el dogma i la part ideològica inherent a qualsevol associació, o simplement el desconeixement, de facte, de com funcionen els incendis forestals. I de la diferència entre ignició i propagació. 

La diferència entre una opinió i un argument són les dades (dades que el vostre informe de 2 pàgines sobre un tema tan complex com el dels incendis forestals omet en general). Aquestes són les dades de 2022. Un de cada tres incendis provocat per llamp. I cremaren el 95% de la superfície. I passarà més, perquè el canvi climàtic està incrementant també la quantitat de llamps i per tant els períodes de simultaneïtat (més d'un incendi al mateix temps) que tensionen els dipositius de lluita contra el foc. 

Per cert, se li diu combustible a la vegetació igual que se li diu comburent al oxígen. És una fòrmula termodinàmica. No una obsessió per acabar amb la vegetació ni altres fal·làcies que s'inventen per desacreditar els arguments tècnics. Cap professional amb coneixement d'ecologia qüestiona el paper ecosistèmic del matoll o la màquia. Tampoc es tracta de gestionar el 100% de la superfície per raons evidents d'economia i impacte ambiental. Però la prevenció sí va de tindre almenys àrees gestionades per tindre oportunitats. No fer-ho en temps de pau, ens obliga a còrrer en temps "de guerra" contra el foc. 

Perquè benvolguts i benvolgudes, de tots els factors que generen un ambient de foc solament podem (de moment) controlar un: la quantitat de vegetació disponible per cremar. Per cert, el racisme forestal és tan xungo com l'altre. Este bosc de carrasques ha cremat en altíssima intensitat en molts llocs. Per contra, altres àrees gestionades de pinar amb cremat en baixa. 

Màgia? No. Enginyeria i ciència al servei de la prevenció... no m'heu de creure, ho podeu veure amb els vostres propis ulls (vídeo). Finca amb treballs forestals preventius i ramaderia extensiva... una combinació que no falla, i que ens ha permès ancorar operacions, tot i que alguns "sabuts" defensen que no serveix per a res tindre camins on poder emplaçar els camions, pels quals accedir ràpidament... 

No tindre-ho abans, ens obliga a fer-ho durant (amb el risc per a les vides dels bombers i les bomberes forestals corresponent). Esta línia tallafocs s'ha tingut que obrir amb risc per als maquinistes, les màquines, i sense poder-se parar a mirar si hi havia vegetació protegida endèmica, nius d'aus o altres delicadesses amb celeritat perquè si el foc 3x1 (el de Madrid - Àvila - Toledo amb 2 negligències i un accident com a causa) creuava esta línia el foc podia arribar a Guadarrama, i cremar altres 30 o 40.000 hectàrees més. Malauradament ho he viscut en primera persona. 

I el problema no és semàntic. La definició escollida condiciona tot el diagnòstic, la lectura dels pressupostos i les solucions proposades. I per tant, la credibilitat o funcionalitat de la proposta. Per tant, sí, hi ha punts d'encontre, però falta una part rellevant del diagnòstic que s'omet per part de certes faccions de forma sistemàtica. 

I és que un incendi forestal no és únicament una ignició. És un procés causal. Té una font d’energia inicial, però necessita combustible disponible, continuïtat, unes determinades condicions d’humitat i meteorologia, una configuració topogràfica i un territori vulnerable. L’espurna explica on i com comença el foc. No explica, per si sola, per què unes flames incipients són controlades en uns minuts i unes altres recorren desenes de quilòmetres, generen focus secundaris, travessen carreteres, obliguen a evacuar poblacions o desenvolupen processos de piroconvecció.

Aquest vídeo capturat el 26 de juliol de 2026 a les 2:19h de la matinada mentre s'intentava per part de les unitats contindre el foc en la M501 entre San Martín de Valdeiglesias i Sotillo de la Adrada, per defensar 4 àrees poblades és el que fa una espurna amb una àrea de mitja càrrega però amb continuïtat vertical en poc més de 3 minuts. 

Confondre la causa d’ignició amb totes les causes del desastre equival a confondre el punt de partida amb el procés complet. A més, des de la "no responsabilitat" és molt fàcil oferir solucions fàcils... (i malauradament incompletes). La nova Directriu bàsica de protecció civil davant els incendis forestals defineix el perill com la probabilitat que es produïsca un incendi i la seua capacitat de propagació i consolidació. Per avaluar-lo obliga a considerar combustible, vegetació, meteorologia, orografia i activitats humanes. La Llei de forests inclou expressament entre els treballs preventius els tractaments silvícoles, les àrees tallafocs, els punts d’aigua, les vies d’accés i els punts estratègics de gestió. Per tant, la concepció integral de prevenció no és una ocurrència corporativa del sector forestal: és el criteri que sosté la normativa i la gestió moderna del risc. I, seria convenient, al meu parer, que els col·lectius ecologistes com el vostre modernitzaren la seua concepció del risc, i de la solució. 

En emergències s'anomena "Consciència situacional". Ser conscient de la situació per evitar accidents o que alguna persona puga acabar malmesa. I això, benvolguts i benvolgudes... al meu parer vos falta. També és necessari revisar la manera com s’interpreta la sèrie històrica. El nombre anual d’incendis és un indicador important, però no és suficient per declarar l’èxit o el fracàs de cinquanta anys de polítiques públiques.

A Espanya, en els anys seixanta es registraven aproximadament 1.800 incendis i 52.000 hectàrees cremades anuals. En els setanta, uns 4.500 incendis i 171.000 hectàrees. En els huitanta, uns 10.000 i 239.000 hectàrees. Durant els noranta se superaren els 19.000 sinistres anuals, però la superfície mitjana baixà a 159.000 hectàrees. En la primera dècada del segle XXI, amb una xifra semblant d’incendis, la superfície es reduí a unes 114.000 hectàrees. En la dècada de 2010 baixà fins a aproximadament 11.341 incendis i 96.593 hectàrees anuals.

Això indica que els sistemes de vigilància, detecció i extinció han evitat que milers d’incendis es convertiren en grans emergències. Negar este resultat seria tan incorrecte com negar les limitacions i els efectes no desitjats del model.

Perquè també existeix una paradoxa. Com més incendis menuts apaguem, més combustible queda disponible en el paisatge si l’extinció no va acompanyada de gestió. Això no significa que calga deixar cremar qualsevol incendi. Significa que l’exclusió generalitzada del foc, l’abandonament agroforestal, la desaparició d’aprofitaments, la reducció de l’herbivoria i la continuïtat creixent del combustible poden preparar incendis menys freqüents, però molt més intensos i difícils de controlar.

Les vostres pròpies dades valencianes ho mostren. Entre 1976 i 1994 es registraren, de mitjana, aproximadament 517 incendis i 31.639 hectàrees anuals. Entre 1995 i 2024, la mitjana baixa a 417 incendis i 5.791 hectàrees. La superfície mitjana per incendi passa de 61,2 a 13,9 hectàrees. No és rigorós qualificar això com una absència completa de millora.

A més, la major part de focs són continguts (moltes vegades gràcies a eixa prevenció que menysteniu) en fase de conat (menys d'una hectàrea). Però tampoc podem instal·lar-nos en el triomfalisme. En les últimes dècades, la superfície cremada es concentra en molt pocs episodis. En 2022, només el 0,54 % dels sinistres (57 grans incendis forestals) va representar aproximadament el 80,8 % de la superfície afectada. En 2021, amb un 25 % menys de sinistres que la mitjana, la superfície cremada va quedar un 5 % per damunt; dos incendis concentraren el 34 % de tota la superfície forestal afectada.

Per això, caldria que s'entenga que reduir el nombre d’ignicions és necessari, però no garanteix una reducció proporcional de la superfície, la severitat o els danys. Un únic incendi en la finestra meteorològica favorable al comportament del foc pot anul·lar estadísticament anys sencers de baixa sinistralitat. Aquestes imatges són del foc de Bordeaux a França. És un fenòmen global, letal i molt real. I no accepta "ideologia". Accepta diagnòstics amb la suficient consciència de situació com per començar a actuar hui millor que demà. 

A esta concentració del risc s’afig la possibilitat d’incendis acoblats amb l’atmosfera. El primer inventari mundial homogeni de pirocumulonimbus (PyCb) ha identificat 761 episodis entre 2013 i 2023. Abans, per a tindre un foc amb pirocúmul calien milers d'hectàrees... ara un foc d'unes poques hectàrees com el de la imatge (Alzira) fa carrera... I és que l’any 2023 va establir un rècord mundial de 169, dels quals 142 es produïren al Canadà. La sèrie encara és massa curta per afirmar una tendència global estadísticament discernible, però el rècord mostra la magnitud que poden adquirir les temporades extremes. Són categories diferents els pirocúmuls, i els pirocumulnimbs... i això depèn novament de l'atmòsfera. 

Davant d’estos processos, una política centrada exclusivament en la font d’ignició deixa sense tractar la resta de la cadena causal. La propagació. I clar que és cert que un tallafoc pot ser superat. Especialment si impacta de cap. Però ens ajuda a sostenir flacs... També el foc pot saltar una carretera, un riu, un cultiu o una zona cremada poden ser superats. Fins i tot un embassament... Però la funció d’una actuació preventiva no sempre és parar passivament qualsevol incendi imaginable. Pot reduir la intensitat, dificultar el foc de capçades, generar una línia d’ancoratge, millorar l’accessibilitat, protegir una població o proporcionar als equips uns minuts i unes condicions operatives que no existirien en una massa contínua i no gestionada.

L’eficàcia no s’avalua preguntant únicament si el foc va travessar l’actuació. Cal preguntar si la travessà amb la mateixa velocitat, intensitat, longitud de flama, severitat i potencial de propagació; si va permetre atacar-lo; si va protegir valors; i si va reduir el dany. En aquestos dies s'han salvat milers d'hectàrees, de cases, de infraestructura crítica com les antenes de la NASA, gràcies a la prevenció que vostès no reconeixen... i això, és un problema. 

La investigació científica recent obliga a fugir dels absoluts. Una metaanàlisi de 2024 va trobar reduccions de severitat d’entre el 62% i el 72% en determinades combinacions de tractament, mentre que un estudi en matollars mediterranis portuguesos va estimar una reducció mitjana pròxima al 24% després de cremes prescrites. Els resultats depenen de l’ecosistema, la intensitat del tractament, la ubicació, l’antiguitat i el manteniment. Precisament per això cal planificar, avaluar i corregir; no negar en bloc la utilitat de la gestió.

Miren el que diu Nacions Unides... i no solament, he tingut ocasió de formar a unitats de molts dispositius en maneig del foc tècnic gràcies a les cremes prescrites... i a banda de la formació, la nostra feina va servir per protegir, per exemple, 12.000 hectàrees a la conca del Tirajana a Gran Canària... i continuen sent fets. La zona marcada en roig l'havíem cremat mesos abans amb baixa temperatura i alta humitat. 

En este punt sí que compartisc una part de la crítica: no qualsevol desbrossament està justificat; no qualsevol faixa lineal és adequada; no qualsevol tala és prevenció; i una actuació sense objectiu, sense disseny estratègic, sense manteniment i sense avaluació pot ser cara, ambientalment perjudicial i operativament irrellevant. Però d’esta constatació no es dedueix que les actuacions sobre el combustible no siguen preventives. Es dedueix que han de ser millors. Que han de ser dissenyades amb criteri professional, i analitzant els incendis de cada zona en funció del potencial. 

També cal revisar l’objectiu de reduir a zero tots els incendis humans. Com a aspiració és irreprotxable. Com a promesa de política pública és inassolible. Una societat amb habitatges, carreteres, ferrocarrils, xarxes elèctriques, agricultura, treballs forestals i milions de persones no pot garantir risc zero. Pot reduir-lo dràsticament mitjançant regulació, formació, tecnologia, alternatives a l’ús del foc, vigilància, responsabilitat i sanció. I a més, apagar fins i tot els focs per llamp, en du a la paradoxa de l'extinció... però d'això parlarem en altra ocasió. 

"Els tallafocs no serveixen per a res" és una afirmació falsa i impròpia d'una organització seriosa. En aquesta imatge es veu com un camí amb àrea de baixa càrrega sosté el flanc dret i permet controlar una part del perímetre (novament) en un incendi piroconvectiu. 

La trituració de restes és una bona ferramenta, però no és gratuïta, universalment viable ni exempta de qualsevol impacte. Requereix maquinària, energia, personal, manteniment i una logística que varia enormement segons pendent, cultiu, parcel·lació i accessibilitat. El cost no desapareix perquè no el pague directament l’agricultor: es trasllada a una administració, una cooperativa o una cadena de valor. Presentar-la com una alternativa sense costos ni inconvenients s’aproxima massa a les fórmules simples i simplistes de personatges populistes que el mateix informe de dos pàgines afirma rebutjar.

Finalment, convé evitar una falsa elecció entre dues polítiques que necessitem simultàniament. No hem de triar entre evitar ignicions i gestionar el territori. Hem d’investigar i actuar sobre cada causa; reduir l’ús negligent del foc; oferir alternatives viables a les cremes; mantindre infraestructures i activitats de risc; gestionar estratègicament el combustible; recuperar mosaics agroforestals i herbivoria; executar cremes prescrites quan siguen tècnicament adequades; protegir la interfície urbana-forestal per evitar el fenòmen de "segrestament de mitjans" (per protegir cases es crema més bosc); millorar detecció i primera intervenció; preparar la població i reduir la seua vulnerabilitat; i avaluar públicament l’eficàcia ambiental, operativa i econòmica de cada mesura...

No és fàcil. Però, compartim l’objectiu de conservar els ecosistemes forestals i evitar que el foc cause danys inacceptables. Això ens ha de permetre treballar de forma conjunta. I precisament per això no podem simplificar un problema complex fins a reduir-lo a l’existència o absència d’una espurna... o negar fets contrastats i demostrables com ara que les infraestructures ens ajuden cada dia a protegir el territori. 

Sense ignició no hi ha incendi. Però, en un territori real, garantir que mai hi haurà una ignició és impossible. I quan la pròxima es produïsca (per una negligència, un accident, o llamp...) el resultat dependrà de com estiga el combustible, de la meteorologia, de la vulnerabilitat, de la capacitat d’extinció i de les decisions que hàgem pres abans...

Parlar des de la comoditat de la teoria és legítim. Però escoltar a les persones que parlen des de "dins" del problema, que s'exposen per fer-ho, que pateixen les conseqüències de la inacció social moltes vegades per por als "ecolojetas" (expressió que no compartisc en absolut) és imprescindible. Cal actuar. Cal trobar punts d'encontre i avançar. El foc no espera. 

A les referències tenen un anàlisi de nou pàgines sobre les inconsistències de la seua proposta (fet amb la millor intenció, i amb el major rigor tècnic). El major incendi de la història d'Espanya ens ha costat entre 800 i 900 milions d'euros (dades basades en l'Agenda Forestal de Navarra en referència als costos d'extinció). 

M'agradaria convidar-los a la reflexió. Si no evitem tantes ignicions com siga possible, fracassarem. Però, sense l'adient consciència situacional (que alguns "antics" ecologistes no tenen, per desgràcia entre d'altres perquè mai han estat a un incendi...), si confiem tota la prevenció a evitar-les i abandonem la gestió del territori, el fracàs està també garantit. Les persones que apareixen a eixa darrera fotografia es mereixen que com a mínim, ho intentem. 

Ferran Dalmau-Rovira

Enginyer forestal

Referències principals

[1] Article d’Acció Ecologista-Agró. https://accioecologista-agro.org/si-no-seviten-els-incendis-el-fracas-esta-garantit/

[2] Informe d’Acció Ecologista-Agró. https://accioecologista-agro.org/wp-content/uploads/2026/04/INFORME-DACCIO-ECOLOGISTA-AGRO-SOBRE-PREVENCIO-DINCENDIS-FORESTALS-AL-PV.docx-2.pdf

[3] Llei 43/2003, de forests. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2003-21339

[4] Directriu bàsica de protecció civil davant incendis forestals. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2026-9159

[5] Sèrie històrica i planificació forestal. https://planetaris.blogspot.com/2023/09/los-retos-de-la-planificacion-forestal.html

[6] Inventari global de PyCb 2013–2023. https://www.nature.com/articles/s41612-025-01188-5

[7] Metaanàlisi de tractaments i severitat. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S037811272400197X

[8] Cremes prescrites en matollar mediterrani. https://link.springer.com/article/10.1186/s42408-023-00233-z

[9] Anàlisi crítica de la proposta d’Acció Ecologista-Agró. https://www.researchgate.net/publication/411022261_Prevencio_d'incendis_forestals_analisi_critica_de_la_proposta_d'Accio_Ecologista-Agro

Arranca el projecte DesirMED... un catàleg europeu de solucions per a la lluita contra el Canvi Climàtic.

 DesirMED Kick-off meeting. 20-21 de Febrer del 2024 (Venència, Itàlia)

La setmana passada, part de l’equip de Medi XXI-GSA ens traslladarem a Venècia per participar en la Kick-off Meeting ( que no deixa de ser una reunió d’inici, encara que en anglés sone amb més força) de DesirMED, un projecte finançat pel programa Horizon Europe Research and Innovation Actions i en el que participen un total de 33 socis d’arreu d’Europa.

Logo del projecte DesirMED

L’objectiu principal d’aquest projecte és el de reforçar  la capacitat d’adaptació front al canvi climàtic de la regió mediterrània, mitjançant la implementació de solucions innovadores basades en la natura (NbS, per les seues sigles en anglés). El projecte busca implicar al màxim nombre d’actors regionals possible (comunitats locals afectades, institucions públiques, socis privats, comunitat científica...), creant un marc de governança multinivell que els encoratge per assumir el lideratge i la sobirania per aplicar aquelles accions que incrementen la seua resiliència climàtica a llarg termini. Amb tot açò, els principals resultats que s’espera aconseguir d’ací a la finalització del projecte són:

• La creació d’una xarxa de col•laboració entre totes les parts interessades i afectades a nivell local.
• L’obtenció de solucions innovadores a nivell local que acceleren la capacitat d’adaptació al canvi climàtic.
• L’extrapolació d’aquestes solucions a tot el mediterrani o inclús a altres entorns.

Per tal d’assolir aquests resultats, DesirMED posa el focus en 8 regions mediterrànies, que actuaran com a laboratoris per posar a prova diferents solucions innovadores estimulant, al mateix temps, l’intercanvi de coneixements entre regions i l’aprenentatge mutu. Aquestes regions es classifiquen en dos grups; d’una banda, tenim les 5 regions demostradores, que ja han desenvolupat els seus plans d’adaptació al canvi climàtic i estan preparades per a l’acció, i d’altra, tenim les 3 regions replicants, que encara no han abordat els seus reptes d’adaptació i que es basaran en els resultats de les regions demostradores per iniciar la seua transformació.

Però, quin és el paper de Medi XXI en tot açò? Doncs el de participar en la implantació de solucions innovadores a una de les regions demostradores conjuntament amb les Conselleries de Medi Ambient i Interior de la Generalitat Valenciana, VAERSA i TECNALIA. Com bé haureu pogut endevinar, la Comunitat Valenciana serà una d’aquestes cinc regions demostradores i en ella abordarem la problemàtica dels grans incendis forestals. Així, el clúster valencià planteja dues vies d’acció.

D’una banda, sota el lema “escoltant la natura” aplicarem tècniques punteres d’innovació tecnològica que ens permetran millorar la predicció dels escenaris que propicien el comportament extrem del foc (preveure el risc d’incendi forestal, aplicar simulacions d’incendis, millorar la cartografia dels models de combustible...) amb l’objectiu de detectar les zones més vulnerables on l’aplicació de mesures de prevenció serà prioritària. Un punt clau en aquest camí serà la millora de la xarxa meteorològica de la GVA i VAERSA basant-nos en el funcionament de la nostra plataforma SIDEINFO NetSense.

La nostra segona via d’acció se centrarà en la protecció de zones d’interfície urbano-forestals (IUF), implementant els conceptes de tallafocs verds i d’economia circular de l’aigua. Així, dissenyarem un projecte pilot a una zona IUF, que tindrà com a element clau el nostre sistema SIDEINFO. Aquest es un sistema d’estratègia defensiva que consisteix en l’aplicació de regs prescrits amb aigua depurada per crear una franja de defensa que reduïsca la intensitat i velocitat de propagació del foc en cas d’incendi.

Socis implicats i pla de treball del DesirMED. Font: Medi XXI GSA

Pel que fa a la resta de regions demostradores, encara que totes som territoris de la mediterrània i estem subjectes a riscos similars, cadascuna ha abordat una problemàtica diferent. D’aquesta manera, a Beiras i Serra da Estrela (Portugal) posaran el focus sobre la gestió de l’aigua i la millora dels ecosistemes agro-forestals. A la Macedònia Oriental i Tràcia (Grècia) se centraran en el risc d’inundacions, a l’igual que al comtat de Split-Dalmàcia (Croàcia), on, a banda, també abordaran la protecció dels sistemes costaners. Finalment, a Sardenya (Itàlia), se centraran en la degradació dels ecosistemes marins.

Amb la reunió Kick-off de la setmana passada, es varen assentar les bases d’una col•laboració internacional entre agents de sectors molt diversos que actuaran com a impulsors del canvi. Varen ser dos dies molt intensos en els que es presentaren les diferents línies de treball dins del projecte i el paper de cadascun dels socis.

Així, durant la primera jornada les regions involucrades van presentar els principals riscos climàtics als quals estan exposades, així com les solucions innovadores que pretenen testar i implementar. A més, també es varen realitzar sessions de discussió en les que es va debatre sobre els resultats esperats al final del projecte i sobre els principals sectors de cada regió als que s'ha d'involucrar. 

Durant la segona jornada, es van presentar les estratègies d'acció que es seguiran a nivell de comunicació, difusió i divulgació dels resultats, així com les estratègies destinades a millorar l'intercanvi de coneixements entre regions. Finalment, es varen realitzar sessions de discussió per ampliar aquests conceptes i entendre millor les necessitats de cada regió.

Resum de les sessions durant el Kick-off Meeting a Venència. Font: Medi XXI GSA

Aquesta primera reunió només és el principi. Amb 17 milions d’euros de pressupost i 5 anys encara per davant, ens embarquem emocionats en un projecte que, esperem, impulse un canvi sustentable i transformatiu cap a un futur més resilient a les regions mediterrànies. Seguiu connectats, el viatge només acaba de començar! 

Part de l'equip valencià al DesirMED

Socis participants del projecte DesirMED a Venècia

Los retos de la planificación forestal, tras millones de hectáreas protegidas desde 1961

Por Ferran Dalmau – Rovira, Director de la ingeniería ambiental
Medi XXI GSA

Escriben los señores Prieto del Campo, y Castroviejo Bolívar (ambos biólogos) publicada el día 02/09/2023 una tribuna titulada “El desastre de la planificación forestal, tras 8,6 millones de hectáreas quemadas desde 1961”. Ante tal afirmación, como profesional, pero también como persona cansada de la falta de rigor en ciertos estamentos “científicos” o “académicos”, me gustaría aportar una serie de datos que permitan a quiénes tengan interés en entender mejor la compleja problemática de los incendios forestales, hacerlo.

Para empezar, el titular de los señores Prieto y Castroviejo es, cuanto menos, inexacto. Para sustentar esta afirmación, es necesario aportar diferentes referencias. La primera del Ministerio de Transición Ecológica y de la Agencia Estatal de Meteorología: en España hay ahora menos incendios forestales (en número de siniestros) de los que había en los años 60, a pesar de que ahora hay más días de riesgo (desde los años 80 del siglo XX, se han alargado 10 días por década los veranos) y más combustible acumulado en los montes.

En la década de los 60 la media en cuanto a número de incendios estaba en los 1.800 al año. La media en cuanto a superficie quemada estaba en el entorno de las 52.000 hectáreas/año. Esto da una ratio de 29 hectáreas por incendio. Aún quedaba vida rural hace 70 años. La superficie forestal en el año 70 era de unos 25 millones de hectáreas según la Sociedad Española de Ciencias Forestales. En 1940, tras la Guerra Civil, España alcanzó el nivel de menor superficie forestal de su historia con 24 millones de hectáreas, lo que suponía 8 millones menos que en 1860. Este dato será relevante un poco más adelante. En la década de los 70, la media de incendios al año ya subió a 4.500 fuegos, y la de superficie media afectada al año se fue a las 171.000 hectáreas. Eso son 3 veces más que la década anterior. Esto supone una ratio de 38 hectáreas por incendio. Ya había empezado el éxodo rural a las zonas urbanas.

En los 80, la media de incendios al año llegó a los 10.000 incendios al año, y la superficie media afectada cada año llegó a las 239.000 hectáreas. Cada incendio quemaba de media 24 hectáreas. El año 85 se quemaron 486.328 hectáreas. El récord de la serie. Pero pese a ello, y a pesar de que la cantidad de incendios se había duplicado respecto a la década anterior, la apuesta por la extinción de incendios forestales empezaba a funcionar. En los 90 se volvió a duplicar. La media anual superaba los 19.000 incendios. Pero la media de superficie quemada empezó a bajar. En esa década la media anual era de 159.000 hectáreas. La ratio bajó a 8,5 hectáreas por incendio. Se había consolidad un potente modelo de extinción de incendios. Más bomberos forestales, más aviones, más helicópteros, más camiones… y comenzó a prepararse lo que se conoce como la paradoja de la extinción. Cuanto mejor es un sistema apagando incendios forestales, más grandes incendios forestales prepara. Parece un contrasentido, pero es sencillo de explicar. En un ecosistema Mediterráneo los incendios forestales oscilan entre dos extremos:

• Fuegos frecuentes y por tanto poco intensos (los de los años 60)
• Fuegos poco frecuentes y por tanto más intensos (escenario actual)

A todo esto, cabe recordar que cada año los veranos iban siendo más largos, y más cálidos, incrementando el periodo de alto riesgo. Pero, conviene acabar la serie que los señores Prieto y Castroviejo parecen no haber tenido en cuenta. En la primera década del siglo XXI se alcanzó la cifra media de 19.500 al año. Y la superficie media afectada cada año, a pesar de haber más siniestros, siguió bajando. Concretamente a 114.000 hectáreas/año. La ratio bajó a 5,8 hectáreas por incendio. Había una capacidad de extinción sin parangón. En la década de los 10, la media anual fue de 11.341 fuegos por año. Y la superficie media de 96.592,57 hectáreas. La ratio fue de 8,5 hectáreas/incendio.  Conviene también aclarar que la mayor parte de los incendios forestales cada año son conatos (menos de una hectárea). 

Número de incendios forestales y conatos entre 2012 y 2022. Fuente: MITECO

Superficie afectada por incendios forestales entre 2012 y 2022. Fuente: MITECO

El ejemplo escogido por los autores Prieto y Castroviejo sirve para ilustrarlo: en 2022 hubo 10.507 incendios forestales de los que 7.194 fueron conatos. Y se quemaron 267.694,89 hectáreas. La ratio fue de 25,47 hectáreas por siniestro. Pero si se analiza en detalle, se observa que hubo 57 Grande Incendios Forestales (sólo 57 de 10.507 se hicieron grandes) que suponen un 0,54% del total. Sin embargo, esos pocos incendios quemaron el 80,78% de la superficie total. La ratio de estos GIF es de 4.696,4 hectáreas por incendio. Esto permite entender mejor el orden de magnitud viendo la serie histórica.

Masa forestal sin gestión ni proyecto de ordenación con gran acumulación de combustible. y por tanto con gran riesgo de arder en alta intensidad. Masa anti-natural por falta de fuego natural y herbívoros.
Fuente: Medi XXI GSA

Pues bien, cada conato apagado, son hectáreas salvadas. Pero parece que eso a los señores Prieto y Castroviejo les tiene sin cuidado. Por resumir las claves de lo que se necesita para conseguir una mejor planificación forestal: A pesar de tener ahora más superficie forestal que en los años 60. Sí sí, en España hay ahora más superficie forestal que en los años 60 a pesar de lo 8,6 millones de hectáreas que se han quemado. Concretamente 28 millones de hectáreas de suelo forestal. Y también más bosques. Y más árboles ¿Cómo es posible?

Es como si para explicar lo buena o lo mala que ha sido la política de planificación y conservación de la población de lince en España, o en la Estación Biológica de Doñana, alguien afirmara “El desastre de la conservación del lince, tras haberse reducido su población de entre 1960 y 2000 de 6.000 ejemplares a menos de 100”. ¿Verdad que dicho así parecería un auténtico desastre? Pero la realidad es otra. Sí, el lince estuvo muy al límite. Pero gracias a la planificación, la ejecución de esos planes y la dotación de recursos, eso ha cambiado.

Según los datos del censo del lince de 2021, del Ministerio, se registraron 12 núcleos poblacionales de linces en España con 1.156 individuos totales. Si consideramos que a principios de siglo quedaban 94, hay que felicitar a las personas y organizaciones que lo han logrado. Con los árboles pasa un poco lo mismo. Hemos pasado de 657 árboles por hectárea en 1975 a 983 árboles por hectárea en 2016… Todo el mundo puede imaginar lo que eso supone en cuanto al riesgo de incendios forestales, y en cuanto a la intercepción de lluvias y la reducción de caudales en las cuencas hidrográficas (hasta el 59% de reducción) según el trabajo del Grupo de Investigación de Modelación Hidrológica y Ambiental (GIMHA), pertenecientes ambos al Instituto de Ingeniería del Agua y Medio Ambiente, la Universitat Politècnica de València. ¿Pero si el paralelismo con la planificación forestal y la política de incendios forestales es equivalente, por qué los autores han escogido un titular que además de injusto para las personas que trabajamos en el ámbito de la planificación (y la ejecución) de esos planes forestales, no es cierto?  

Afirman también que hay (sic) “muy pocos expertos en prevención y detección” de incendios forestales. Y hablan de ineptitud. Esto es, directamente, falaz. Desconocen, es evidente, que mucha de la gente que apaga incendios forestales cuando no está en combate, trabaja en prevención. Menos de la tocaría, por cierto.

Para sustentar esta afirmación, algunos ejemplos: El primero, las quemas prescritas en Gran Canaria combinados con ganadería extensiva. Este año han salvado miles de hectáreas en el incendio de Tejeda. Y ya lo habían hecho en 2017.

Zonas salvadas por el uso de las quemas prescritas en Gran Canaria.
Fuente: Cabildo de Gran Canaria.

 

El segundo: ¿Sabían ustedes que la infraestructura de prevención de incendios forestales más grande de Europa está en España y ha sido desarrollada 100% por técnicos de aquí y financiada por la Comisión Europea? ¿Sabían que este tipo de iniciativas ha sido reconocido con el certificado de “Best Practice” por la Organización de Naciones Unidas e incluida en el catálogo de buenas prácticas para un futuro más sostenible?  ¿Sabían que se acaba de conseguir un Horizon para seguir avanzando en esta línea contra el cambio climático y los incendios forestales? Es evidente que no. Se han cortado árboles en un parque natural (OMG), desbrozado e instalado elementos de defensa activa. El retorno de esa inversión es de 31 millones de euros. Lo dice el Grupo de Economía del Agua de la Universitat de València. Afirmar que hay muy pocos expertos y que hay ineptitud sólo demuestra una cosa. Y no precisamente de los técnicos, ingenieros, licenciados, masters, diplomados… que se dedican a la prevención de incendios forestales en este país. Las generalizaciones suelen ser injustas por definición. Y la suya además de injusta, es falsa. El problema es otro.

Trabajos de prevención de incendios forestales en el parque natural del Turia.
Fuente: proyecto GUARDIAN - Medi XXI GSA

Y para desarrollarlo, aquí va una tercera referencia relevante. Concretamente del colectivo ecologista Greenpeace, poco sospechoso de “oscuros intereses” sobre la planificación forestal. Y hay que decirlo: riguroso en el proceso de documentación de sus informes de incendios forestales. Todos los datos, sustentados con fuentes oficiales (o criticando la falta de datos oficiales… claro).
En 2018, la organización ecologista Greenpeace publicó el informe llamado “Protege tu casa, protege el bosque” sobre el estado de la planificación en materia de incendios forestales en España. El resultado era claro: el 80% de los municipios en áreas de alto riesgo no disponía de los planes necesarios. ¿Es posible que el problema no sea de planificación, si no de falta de planificación? Dejemos a las personas que lo lean la capacidad de responder a esa pregunta. Pero hay más. En 2020, nuevamente el colectivo ecologista publicó un informe sobre incendios forestales poniendo el foco en este caso en el abandono rural. De hecho, lo titularon “Incendios Forestales: proteger los pueblos ante la emergencia climática” y ponía el foco en la relación entre el abandono de las áreas rurales y la evolución de los incendios forestales. Y en 2023 se han preguntado cómo había evolucionado la situación tras 5 años del informe de planificación. Han puesto el foco en los Grandes Incendios Forestales (GIF) que son los que queman más de 500 hectáreas. El Informe publicado en agosto de 2023 con el título “Grandes Incendios Forestales. Ante incendios de alta intensidad, la gestión forestal es urgente” lo deja claro ya en el título.

Portada del informe de incendios forestales de Greenpeace en 2023. Fuente: Greenpeace

¿Tiene España un problema de planificación forestal? Sí. Pero no el que ustedes describen desde el desconocimiento profundo (porque otra alternativa de su motivación sería peor). Sólo el 54,8% de los montes españoles tiene un plan de ordenación. Significa que tenemos millones de hectáreas sin una planificación vigente. Y eso sí contribuye a que ardan.

De hecho, la exclusión del fuego forestal natural, de la herbivoría y de las actividades del sector primario unidas al éxito de las políticas de extinción de incendios forestales están en la base del problema. Los Instrumentos Técnicos de Gestión Forestal son la herramienta para la planificación. Pasan procesos de evaluación ambiental, y se les aplica la legislación ambiental vigente. Que a ustedes no les guste, o no les parezca bien, no cambia el hecho de que los planes de ordenación de montes y el resto de instrumentos de gestión son elaborados y aprobados por técnicos competentes en la materia. Ustedes de hecho no lo son. Por eso no los pueden firmar.

Pueden tener sus propias opiniones, pero no sus propios hechos. Y hay un hecho: las figuras administrativas de protección no sirven para mucho si no hay gestión. En 2022, año al que ustedes se refieren, el 50% de la superficie quemada en la última ola de incendios en Europa estaba “protegida”.  Lo dicen el JRC y personas que investigan desde la Universitat de Lleida. 

Por eso nos hace falta más y mejor planificación forestal. Y ejecutarla sin que cada árbol que se corta suponga una traba. Adaptada a cada espacio, por supuesto que sí. Pero se requiere un proceso sencillo: planificar, dotar de presupuesto, y ejecutar la planificación. Es la única manera. Sobre la afirmación de que la meteorología no guarda relación directa con la superficie afectada por el fuego, vuelve a mostrar desconocimiento de la fenología, y de las tormentas. Este año, a diferencia del anterior, ha habido menos tormentas secas. A ver si creen que la gente que nos dedicamos a los incendios forestales pasamos los veranos que pasamos con el culo en alto por gusto (perdón por la expresión).

Finalmente, y para acabar: estoy convencido de que nos preocupa lo mismo. No queremos que nuestros montes ardan. Y en pedir responsabilidades. Totalmente de acuerdo. A la Administración, a los responsables políticos, a los propietarios de terrenos forestales, a la ciudadanía en general para que reduzca el número de igniciones… Pero pidámoslas también a todas las personas que ayudan a que la planificación sea tan complicada, por favor. Como planificador y gestor les puedo aportar decenas de ejemplos concretos.

Área Estratégica de Gestión Forestal planificada y ejecutada que sirvió para reducir
en muchas hectáreas el potencial del #IFTejeda2017.  Fuente: Unidades BRIF MITECO y Cabildo de Gran Canaria

Esto incluye a gente que opina desde la cómoda posición de no tener que asumir ninguna responsabilidad, poniendo trabas y generando estados de opinión contra la gestión forestal y a responsables entre los técnicos de gestión de espacios naturales que en ocasiones lo son también del bloqueo a la gestión basado en una defensa (ineficaz a todas luces) de la biodiversidad. Vaya por delante mi respeto más escrupuloso a quienes no caen en estas prácticas y prestan un valiosísimo servicio público.

Pero es que los que bloquean no juegan al mismo juego que jugamos otros técnicos. Un aspecto importante: como ingeniero, cuando se firma un proyecto de prevención de incendios o de gestión forestal, un plan de operaciones, un plan de quema prescrita, un informe… se asume la responsabilidad desde el punto de vista administrativo y penal. Cuando un técnico de un parque hace un informe que bloquea una actuación, no es responsable de las consecuencias de ese bloqueo. Y eso no debería de ser así, porque las palabras puestas por escrito deben tener consecuencias. O deberían tenerlas.

Existen consensos, como la declaración contra los Grandes Incendios Forestales que ha promovido la Fundación Pau Costa de la que formo parte con otros grandes profesionales de la prevención de incendios y la gestión forestal de este país. Se necesitan 1.000 millones de euros al año para prevención. Gestionar al menos el 1% del territorio (tardaremos 100 años en gestionarlo todo… imaginen si va para largo), y conseguir que la Interfaz Urbano Forestal pase de ser una amenaza a ser una oportunidad para evitar escenarios como el de Hawaii. Les animo a que se adhieran. Estaría bien menos chascarrillo, menos meter el dedo en el ojo,... porque se supone que nos preocupa lo mismo, aunque nos preocupe desde matices diferentes. En lo esencial estoy convencido de que estamos de acuerdo. 

Bosque gestionado a partir de las directrices determinadas en la planificación forestal. Fuente: Medi XXI GSA

Será un placer encontrar esos puntos de encuentro necesarios. Pero quede clara una cosa: Si alguien bloquea una actuación (una clara en una masa forestal y un desbroce, o una quema prescrita de invierno en baja intensidad) y eso genera consecuencias (un incendio forestal fuera de capacidad de extinción), también debería asumir su responsabilidad ¿No les parece?

En cualquier caso, desde estas humildes líneas digitales, vaya por delante el reconocimiento a todas esas personas que cada día con su trabajo de planificación y gestión, de extinción de incendios forestales, han conseguido que nuestra masa forestal sea cada día mayor. 

Dijo un sabio que "hace más ruido un árbol que cae, que un bosque que crece".

Hay quien por sistema escoge ser ruido. Algunas personas preferimos ser bosque.

¿Qué prefieren ser ustedes?

NOTA: Pese a diversos intentos de publicar este artículo en el diario Público, no se ha recibido ninguna respuesta a las comunicaciones remitidas. Por ello se ha escogido esta vía.

Renovables sí, però no així (publicat en Levante-EMV 07·11·21)

 Renovables sí, però no així

Carcaixent, 02/11/2021

Per Ferran Dalmau – Rovira. Enginyer forestal

El 2 de novembre de 2021, el Butlletí Oficial de la Província que publica la Diputació de València anunciava una iniciativa per a que a Carcaixent instal·len la “Planta Solar Fotovoltaica Campos Salados”, una subestació elèctrica elevadora 33/220 kV, una línia elèctrica d’alta tensió LAAT 220 kV, i les infraestructures comunes per a l’evacuació de l’energia produïda al nus de Red Elèctrica Española a Alzira... La potència implica que afectaran a unes 121,58 hectàrees. El casc urbà de Carcaixent són 130 hectàrees (1.560 fanecades) segons dades del Institut Cartogràfic Valencià. Així que ens volen posar una planta com tot el poble de gran... Ah! I no ens oblidem de la “parançeta” (parany, trampa)...  l’empresa promotora anuncia una inversió de 58,7 milions d’euros. Pasta gansa!

Clar, en un context de canvi climàtic, una societat cada vegada més conscienciada i la necessitat imperiosa de descarbonització del nostre model productiu, amb un panorama en el que molta gent del poble està a l’atur, algú pensarà que és una bona notícia. Però no. No ho és. És, de fet, una peça més en una nova bombolla similar a la que ja patírem amb un urbanisme salvatge fa ara una dècada, amb la bombolla immobiliària, però ara, van de verds. I segurament hi haurà qui al poble els faça el joc. Poderoso Caballero...

Superfície afectada per la macroplanta de Carcaixent

Evidentment, quan algú fa una afirmació tan contundent com la que jo acabe de fer ha de ser capaç d’argumentar-la. Doncs bé, anem allà. 

Caldrà en primer lloc explicar dos conceptes. Energies renovables, i sostenibilitat.

Les energies renovables són aquelles que s'obtenen a partir de fonts naturals que produeixen energia de manera inesgotable i indefinida. És un parc fotovoltaic un parc d’energia renovable doncs? Sí. Ho és. Aprofita l’energia del Sol per a fer energia elèctrica.

La sostenibilitat, eixa de la que tanta gent parla, però que no tothom respecta, és un concepte que té una derivada econòmica, una social i una ambiental. Des del punt de vista econòmic, una iniciativa sostenible ha de ser equitativa, viable i habitable. I no, el que proposa l’empresa “Falck Renewables Power 2” que és qui presenta la sol·licitud, és de tot, menys sostenible.

Primera idea força: no tota l’energia renovable és sostenible. Un exemple: la biomassa forestal és una energia renovable. Però si tallem tota la vegetació d’un bosc, deixa de ser-ho. Un sistema sostenible, implica límits socials, econòmics i ambientals.

Megaparc solar amb gran impacte sobre el territori

Parlem de la part social i econòmica. Darrerament hem aprés moltes coses d’empreses instrumentals que no són altra cosa que empreses que s’interposen entre certs projectes i les empreses matriu (les mans que realment mouen els fils) per evitar problemes si venen mal donades. És una pràctica habitual, i insostenible. Per aportar algunes dades de l’empresa promotora accessibles a qualsevol amb una senzilla consulta als informes públics d'empreses: es tracta d’una Societat Limitada Unipersonal constituïda en maig de 2019 amb oficines a la Calle Serrano, de Madrid. És una filial de l’empresa italiana Falck Renewables, amb la seua base a Milà (Itàlia). Tenen oficines a Anglaterra, a França, a Madrid, a Holanda, a Suècia, a Estats Units, a Mèxic, a Japó i a Austràlia. És a dir, el promotor, i per tant responsable, és una pime... amb una responsabilitat limitada (Capital social de 300.000 euros) per a desenvolupar un projecte de 58,7 milions d’euros.

Segona idea força: vindran a dir-nos algunes persones del poble que és una gran idea, que generarà llocs de treball, que la feina és lo primer, que els que ens oposem estem en contra del progrés... I mire, sí, estem en contra d’este model de progrés en el que uns pocs progressen a costa dels recursos, la precarietat i els impactes per a molts. No sé vostès, però jo tinc la mala costum de respirar aire, beure aigua, i quan estic fins al monyo del preu de la llum, pujar-me’n a la serra a que em pegue l’aire. No menge, ni respire, ni bec euros...

De veritat algú pensa que a estes persones, que el que pretenen (i ho demostren amb fets) és guanyar pasta (i no vull dir macarrons, sinó euros) els importa la Bossarta o que la gent de Carcaixent estiga a l’atur? Però si li han posat el nom de “Campos Salados” al projecte... no són sostenibles ni per a la toponímia... amb el nivell que els hauria donat Planta Solar “El Realenc”...

Tercera idea força: No generarà molts llocs de treball. Este tipus de plantes solars són pràcticament automàtiques. Impliquen una fase de contractació de personal per a la construcció (i ser de Carcaixent no donarà punts, perquè estes multinacionals ja ho tenen tot contractat en un paquet), i després una plantilla mínima per a seguretat i manteniment... també empaquetat. Així que el gros dels diners no vindran al poble. Aniran a les butxaques dels inversors. I els llocs de feina, seran escassos. A canvi, renunciarem als serveis ambientals de 200 hectàrees. Els sembla un tracte just? Volem altra vegada les molletes? O volem un pa sencer?

Este model que proposa esta multinacional és seguir deixant l’energia en unes poques mans... Perquè han de saber vostès que hi ha formes sostenibles de democratitzar la producció d’energia fotovoltaica on la població siga la protagonista i la beneficiària, amb una escala molt més raonable, i que no incrementen la petjada sobre el territori. Per exemple: instal·lar plaques solars sobre el traçat de la sèquia reial del Xúquer, en tots els sostres d’edificis públics, o privats, naus, magatzems (a beneficiar-se vostès),... del poble. Hi ha molta més superfície disponible, i com que ja existeix una infraestructura prèvia, el impacte ambiental, és molt menor. I no se destrueix un espai com La Bossarta que genera un benefici per al conjunt de la societat. Anem a deixar que ocupen el millor espai natural que tenim i a renunciar a ser autoproductors d’energia?

Exemple de plaques solars associades a un canal de reg per a reduir el impacte ambiental i aprofitar la infraestructura existent

Els propietaris dels terrenys ho són, administrativament i des del punt de vista legal, de la terra. Però no ho són dels camins, ni de les sendes, ni de les vies pecuàries (que són domini públic)... i tampoc són propietaris del paisatge que gaudim quan eixim amb la bici, o a caminar. No són propietaris de l’aire, de l’aigua que infiltra als aqüífers i que dona de beure als nostres camps. I per suposat, no són els propietaris del Sol. Nosaltres podem fer-ho millor, a xicoteta escala, i sent els beneficiaris en lloc de ser els perjudicats.

Per no parlar del impacte sobre la hidrologia local. Imaginen el que implica impermeabilitzar 200 hectàrees en la part alta de al conca del Barxeta en termes de riuades i inundacions? A més, l'extracció, producció i transport dels materials necessaris per a construir una planta com la que pretenen fer són processos que suposen un elevat impacte ambiental. I una línia d’alta tensió creuant la serra. I el risc d’incendis forestals? Tenim àguiles de panxa blanca. A alguns els importarà poc. Però són aus protegides (i magnífiques) que poblen la nostra serra. Així que destruir el sòl fèrtil, el paisatge i els valors territorials de la Bossarta, molt sostenible no sembla... Ja salvàrem la Bossarta quan Sánchez de León, amb la complicitat d’aquells que governaven quan a la rajola, volia urbanitzar-la. Ho guanyàrem al Suprem els col·lectius que presentàrem al·legacions tècniques i jurídiques i ens enfrontàrem a qui volia diners a canvi de destrucció dels serveis ambientals de Carcaixent. Ara, tornarà tocar a salvar-la dels que practiquen el Greenwashing. Diuen ser sostenibles, però no són més que els mateixos depredadors del territori que ara van de verds.

Plaques solars al sostre d'una casa particular per a autoconsum (Carcaixent)

Una pregunta per als que tinguen fills i filles. Nets i netes: Quin poble volen deixar-los per a quan siguen majors? Un poble habitable? O una terra erma?

Miren, quan ens jutgen les generacions futures (els nostres fills i filles, nets i netes...) ens jutjaran pels nostre actes. Nosaltres tenim clara la nostra defensa. Ho intentàrem amb tot el nostre cor, ànima i tot el molt o poc coneixement d’anys d’estudi, i pràctica, malgrat aquelles persones que optaren per la pasta.

Jo tinc clar què els contaré. Què els contaran vostès?