Renovables sí, però no així
Carcaixent, 02/11/2021
Per Ferran
Dalmau – Rovira. Enginyer forestal
El 2 de novembre
de 2021, el Butlletí Oficial de la Província que publica la Diputació de
València anunciava una iniciativa per a que a Carcaixent instal·len la “Planta
Solar Fotovoltaica Campos Salados”, una subestació elèctrica elevadora 33/220
kV, una línia elèctrica d’alta tensió LAAT 220 kV, i les infraestructures
comunes per a l’evacuació de l’energia produïda al nus de Red Elèctrica
Española a Alzira... La potència implica que afectaran a unes 121,58 hectàrees.
El casc urbà de Carcaixent són 130 hectàrees (1.560 fanecades) segons dades del
Institut Cartogràfic Valencià. Així que ens volen posar una planta com tot el
poble de gran... Ah! I no ens oblidem de la “parançeta” (parany, trampa)... l’empresa promotora anuncia una inversió de
58,7 milions d’euros. Pasta gansa!
Clar, en un
context de canvi climàtic, una societat cada vegada més conscienciada i la
necessitat imperiosa de descarbonització del nostre model productiu, amb un
panorama en el que molta gent del poble està a l’atur, algú pensarà que és una
bona notícia. Però no. No ho és. És, de fet, una peça més en una nova bombolla
similar a la que ja patírem amb un urbanisme salvatge fa ara una dècada, amb la
bombolla immobiliària, però ara, van de verds. I segurament hi haurà qui al poble
els faça el joc. Poderoso Caballero...
Evidentment, quan
algú fa una afirmació tan contundent com la que jo acabe de fer ha de ser capaç
d’argumentar-la. Doncs bé, anem allà.
Caldrà en primer
lloc explicar dos conceptes. Energies renovables, i sostenibilitat.
Les energies
renovables són aquelles que s'obtenen a partir de fonts naturals que produeixen
energia de manera inesgotable i indefinida. És un parc fotovoltaic un parc
d’energia renovable doncs? Sí. Ho és. Aprofita l’energia del Sol per a fer energia
elèctrica.
La
sostenibilitat, eixa de la que tanta gent parla, però que no tothom respecta,
és un concepte que té una derivada econòmica, una social i una ambiental. Des
del punt de vista econòmic, una iniciativa sostenible ha de ser equitativa,
viable i habitable. I no, el que proposa l’empresa “Falck Renewables Power 2”
que és qui presenta la sol·licitud, és de tot, menys sostenible.
Primera idea
força: no tota l’energia renovable és sostenible. Un exemple: la biomassa
forestal és una energia renovable. Però si tallem tota la vegetació d’un bosc,
deixa de ser-ho. Un sistema sostenible, implica límits socials, econòmics i
ambientals.
Parlem de la part
social i econòmica. Darrerament hem aprés moltes coses d’empreses instrumentals
que no són altra cosa que empreses que s’interposen entre certs projectes i les
empreses matriu (les mans que realment mouen els fils) per evitar problemes si
venen mal donades. És una pràctica habitual, i insostenible. Per aportar
algunes dades de l’empresa promotora accessibles a qualsevol amb una senzilla
consulta als informes públics d'empreses: es tracta d’una Societat Limitada
Unipersonal constituïda en maig de 2019 amb oficines a la Calle Serrano, de
Madrid. És una filial de l’empresa italiana Falck Renewables, amb la seua base
a Milà (Itàlia). Tenen oficines a Anglaterra, a França, a Madrid, a Holanda, a Suècia,
a Estats Units, a Mèxic, a Japó i a Austràlia. És a dir, el promotor, i per
tant responsable, és una pime... amb una responsabilitat limitada (Capital
social de 300.000 euros) per a desenvolupar un projecte de 58,7 milions
d’euros.
Segona idea
força: vindran a dir-nos algunes persones del poble que és una gran idea, que
generarà llocs de treball, que la feina és lo primer, que els que ens oposem
estem en contra del progrés... I mire, sí, estem en contra d’este model de
progrés en el que uns pocs progressen a costa dels recursos, la precarietat i
els impactes per a molts. No sé vostès, però jo tinc la mala costum de respirar
aire, beure aigua, i quan estic fins al monyo del preu de la llum, pujar-me’n a
la serra a que em pegue l’aire. No menge, ni respire, ni bec euros...
De veritat algú
pensa que a estes persones, que el que pretenen (i ho demostren amb fets) és
guanyar pasta (i no vull dir macarrons, sinó euros) els importa la Bossarta o
que la gent de Carcaixent estiga a l’atur? Però si li han posat el nom de
“Campos Salados” al projecte... no són sostenibles ni per a la toponímia... amb
el nivell que els hauria donat Planta Solar “El Realenc”...
Tercera idea
força: No generarà molts llocs de treball. Este tipus de plantes solars són
pràcticament automàtiques. Impliquen una fase de contractació de personal per a
la construcció (i ser de Carcaixent no donarà punts, perquè estes
multinacionals ja ho tenen tot contractat en un paquet), i després una
plantilla mínima per a seguretat i manteniment... també empaquetat. Així que el
gros dels diners no vindran al poble. Aniran a les butxaques dels inversors. I
els llocs de feina, seran escassos. A canvi, renunciarem als serveis ambientals
de 200 hectàrees. Els sembla un tracte just? Volem altra vegada les molletes? O
volem un pa sencer?
Este model que proposa esta multinacional és seguir deixant l’energia en unes poques mans... Perquè han de saber vostès que hi ha formes sostenibles de democratitzar la producció d’energia fotovoltaica on la població siga la protagonista i la beneficiària, amb una escala molt més raonable, i que no incrementen la petjada sobre el territori. Per exemple: instal·lar plaques solars sobre el traçat de la sèquia reial del Xúquer, en tots els sostres d’edificis públics, o privats, naus, magatzems (a beneficiar-se vostès),... del poble. Hi ha molta més superfície disponible, i com que ja existeix una infraestructura prèvia, el impacte ambiental, és molt menor. I no se destrueix un espai com La Bossarta que genera un benefici per al conjunt de la societat. Anem a deixar que ocupen el millor espai natural que tenim i a renunciar a ser autoproductors d’energia?
Els propietaris
dels terrenys ho són, administrativament i des del punt de vista legal, de la
terra. Però no ho són dels camins, ni de les sendes, ni de les vies pecuàries
(que són domini públic)... i tampoc són propietaris del paisatge que gaudim
quan eixim amb la bici, o a caminar. No són propietaris de l’aire, de l’aigua
que infiltra als aqüífers i que dona de beure als nostres camps. I per suposat,
no són els propietaris del Sol. Nosaltres podem fer-ho millor, a xicoteta
escala, i sent els beneficiaris en lloc de ser els perjudicats.
Per no parlar
del impacte sobre la hidrologia local. Imaginen el que implica impermeabilitzar
200 hectàrees en la part alta de al conca del Barxeta en termes de riuades i
inundacions? A més, l'extracció, producció i transport dels materials
necessaris per a construir una planta com la que pretenen fer són processos que
suposen un elevat impacte ambiental. I una línia d’alta tensió creuant la serra.
I el risc d’incendis forestals? Tenim àguiles de panxa blanca. A alguns els
importarà poc. Però són aus protegides (i magnífiques) que poblen la nostra
serra. Així que destruir el sòl fèrtil, el paisatge i els valors territorials
de la Bossarta, molt sostenible no sembla... Ja salvàrem la Bossarta quan
Sánchez de León, amb la complicitat d’aquells que governaven quan a la rajola,
volia urbanitzar-la. Ho guanyàrem al Suprem els col·lectius que presentàrem
al·legacions tècniques i jurídiques i ens enfrontàrem a qui volia diners a
canvi de destrucció dels serveis ambientals de Carcaixent. Ara, tornarà tocar a
salvar-la dels que practiquen el Greenwashing. Diuen ser sostenibles, però no
són més que els mateixos depredadors del territori que ara van de verds.
Una pregunta per
als que tinguen fills i filles. Nets i netes: Quin poble volen deixar-los per a
quan siguen majors? Un poble habitable? O una terra erma?
Miren, quan ens
jutgen les generacions futures (els nostres fills i filles, nets i netes...)
ens jutjaran pels nostre actes. Nosaltres tenim clara la nostra defensa. Ho
intentàrem amb tot el nostre cor, ànima i tot el molt o poc coneixement d’anys
d’estudi, i pràctica, malgrat aquelles persones que optaren per la pasta.
Jo tinc clar què
els contaré. Què els contaran vostès?
