En els darrers dies he escoltat i llegit aquestes dues expressions, seguides o per separat, en boca de moltes persones del meu entorn. De sobte, un incident gravíssim ha posat en evidència una situació no menys greu. La situació de les muntanyes valencianes i la percepció que de les mateixes té la societat. Vostès, els que ara es tiren les mans al cap, tenen responsabilitats en el que està passant. I tampoc és cert que ningú faça res. Conec personalment a molta gent que se juga la vida literalment per tal de fer TOT el que poden. A ells la meua estima i reconeixement personal i professional. Però ni així poden arribar a tot. I heus ací el problema dels incendis forestals.
El problema dels incendis forestals és un problema territorial complex, i per tant, simplificar responsabilitzant exclusivament al govern, no solucionarà el problema estructural. I malauradament, han de passar desgràcies com aquesta per a que una situació tan bàsica aparega als mitjans i arribe de forma massiva a la societat a un nivell informatiu com altres més habituals i menys rellevants com el futbol, per exemple.
Si València no estiguera plena de cendra, i moltes persones, les seues cases i pertinences, estigueren amenaçades, no seria res més que un altre incendi forestal dels MILERS que patim tots el anys. La situació que ens ha dut fins al dia de hui no és cosa d'un dia ni de dos. I el problema és que els que ens dediquem al tema dels incendis forestals ho havíem advertit. Els que coneixen al nostre equip i tracten a diari amb nosaltres saben que des de fa mesos venim advertint-ho (i no som els únics, ni molt menys).
Una dada introductòria: l'any 1994 els valencians (València, Castellò i Alacant) patírem 750 incendis que cremaren 125.243,50 hectàrees (aproximadament 125.243,50 camps de futbol). I és estudiat com un any molt dolent per les condicions, les víctimes, i les hectàrees cremades. En 2012, fins a maig, segons dades de la Generalitat Valenciana, fins a maig havíem tingut 257 incendis que havien cremat 438,84 hectàrees.
Període 01/01/12 a 31/05/12
Província
|
Nombre
|
Total
|
Alacant
|
60
|
99,71
|
Castelló
|
39
|
150,19
|
València
|
158
|
188,94
|
Total
|
257
|
438,84
|
Taula 1: Detall del nº d’incendis i superfície afectada per província
Any
|
Nº
|
Sup
|
2002
|
80
|
99,94
|
2003
|
98
|
399,82
|
2004
|
103
|
57,66
|
2005
|
314
|
1.360,53
|
2006
|
145
|
2.518,06
|
2007
|
159
|
2.097,18
|
2008
|
145
|
493,12
|
2009
|
148
|
1.108,99
|
2010
|
93
|
66,56
|
2011
|
164
|
1.753,62
|
2012
|
257
|
438,84
|
Taula 2: Comparativa nº incendis i superfície afectada
al mateix període
Aquestos dos incendis, el que es va iniciar a Cortes de Pallàs, per uns treballs d'instal·lació d'unes plaques solars, i el d'Andilla, per una crema agrícola, ambdós casos, negligents i desafortunats, però amb unes conseqüències terribles. Segons les primeres estimacions TÈCNIQUES (que no polítiques) s'està parlant de 30.000 a 40.000 hectàrees en el de Cortes de Pallàs i entre 10.000 i 15.000 hectàrees en el d'Andilla. Precisar la totalitat de superfície no se pot fins que el foc no s'apaga i se pot recórrer tot el perímetre cremat. En tot cas, com passa en altres àmbits (per exemple els assistents a les manifestacions...) les guerres de xifres comencen des del minut 1, en un intenció de "minimitzar (govern) o maximitzar (oposició) els danys" a nivell polític.
El problema és que els danys, malauradament, són els que són. I això, és una dada objectiva. En aquestos dos incendis els danys són gravíssims. Tant a nivell ambiental, com econòmic, com social. És una veritable tragèdia.
Una segona dada introductòria. En una dècada (2001 - 2011) es van produir en les 3 províncies 4.694 incendis que cremaren un total de 37.164,66 hectàrees. Estos dos sinistres han cremat en 3 - 4 dies més superfície que tot el que s'havia cremat en 10 anys. I encara cremen.
Aquesta comparació de dades permetrà al lector fer-se una idea de la magnitud del que està passant, i potser, amb sort, canviar algunes coses per a intentar que no torne a passar.
2. QUI TÉ LA CULPA?.
Els incendis forestals no són, com ja s'ha comentat en la introducció, un problema senzill. Intervenen molts factors territorials, socials, ambientals, econòmics i polítics, que fan que determinar un únic "culpable" (responsable) siga complicat. En qualsevol cas, hi ha responsabilitats, i tant.
El foc és un element inherent i habitual en els ecosistemes mediterranis. De fet, molta de la vegetació valenciana està perfectament adaptada als episodis de foc forestal amb tècniques de regeneració molt efectives. El problema és que els humans són la causa del 95% dels focs forestals. Massa incendis fan que la natura no puga adaptar-se a temps.
2.1. "CULPABLES" EN PRIMERA INSTÀNCIA.
La resposta a la pregunta de "qui té la culpa?" és a priori senzilla. En aquest cas concret, els principals culpables són, sense cap mena de dubte, els operaris negligents que "com mai passa res" tallaren amb una radial i provocaren el foc de Cortes de Pallàs, o el llaurador negligent que "com tota la vida s'ha fet" va cremar quan no devia restes agrícoles, i va provocar el foc d'Andilla. En ambdós casos, aquestes persones imprudents van ignorar la norma que diu que no se poden fer determinades activitats (com tallar amb una radial o cremar rostolls) en una franja de 500 metres de distància al terreny forestal. (llegiu la norma)
El DECRET 7/2.004 aprovà un plec tècnic de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals que s'han d'acomplir obligatòriament en l'execució d'obres i treballs que se desenvolupen en terreny forestal o en els seus voltants (franja de 500 metres). Nosaltres estem mot acostumats a que ens telefonen i ens diguen que parem de treballar perquè s'ha decretat un nivell d'alerta determinat i no se pot continuar pel risc que hi ha de produir un incendi.
Si estes persones hagueren respectat aquesta restricció, no hi hauria hagut aquest problema, i potser ara no estaríem parlant d'un dels incendis més importants a l'Estat Espanyol des de l'any 1.991. Per fer un símil amb altra situació semblant, si els "campistes" que van encendre la barbacoa de Ribas de Sailice en Guadalajara en 2005 no ho hagueren fet, no haurien mort els 11 companys d'aquell incendi...
El delicte d'incendi forestal està tipificat (des de no fa molt) com a delicte al Codi Penal (Art. 351 i 352), i diu que aquells que provoquen els incendis podran anar a la presó de 10 a 20 anys.
A nivell jurídic, se podria deixar estar ací, i ja tindríem culpables. Estos, per totes les vegades que no se determina els culpables. Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, en el període 1996 - 2005 el número d'incendis va ser de 201.274 (incloent conats (focs de <1hectàrea) i excloent els provocats per llamps). Per al període esmentat es comptabilitzen 184 sentències, per el que se pot estimar que 1 de cada mil (el 0,1%) responsables d'incendis forestals en Espanya acaba sent jutjat. (llegiu més)
Tot i que en aquest cas és molt evident, no sempre és tan fàcil, a nivell jurídic, determinar la culpabilitat.
2.2. ELS ALTRES "CULPABLES".
Per molt que políticament a uns o a altres els interesse tirar-se les culpes, la realitat és molt diferent. De fet, està demostrat que són paràmetres FÍSICS (de Física) com la meteorologia i la vegetació que se crema, a més de l'orografia, o els accessos a la zona els que determinen la gravetat dels incendis forestals. Tindre més o menys mitjans és un detall. Però quan un foc s'ubica "fora de la capacitat d'extinció" (terminologia tècnica emprada per a parlar d'estos incendis tan virulents) és molt difícil.
2.1.1. CAUSES ESTRUCTURALS
Hi ha una sèrie de causes estructurals que unides a altres de caire sociopolític i econòmic determinen el paisatge de la tragèdia.
Per una banda està l'abandó de l'aprofitament de la biomassa per a ús energètic (forns de calç, calefacció domèstica,...), l'abandó de la ramaderia extensiva (bestiar consumint biomassa i mantenint la vegetació sota control...), i l'abandó dels conreus. Això provoca situacions com aquesta:
El DECRET 7/2.004 aprovà un plec tècnic de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals que s'han d'acomplir obligatòriament en l'execució d'obres i treballs que se desenvolupen en terreny forestal o en els seus voltants (franja de 500 metres). Nosaltres estem mot acostumats a que ens telefonen i ens diguen que parem de treballar perquè s'ha decretat un nivell d'alerta determinat i no se pot continuar pel risc que hi ha de produir un incendi.
Si estes persones hagueren respectat aquesta restricció, no hi hauria hagut aquest problema, i potser ara no estaríem parlant d'un dels incendis més importants a l'Estat Espanyol des de l'any 1.991. Per fer un símil amb altra situació semblant, si els "campistes" que van encendre la barbacoa de Ribas de Sailice en Guadalajara en 2005 no ho hagueren fet, no haurien mort els 11 companys d'aquell incendi...
El delicte d'incendi forestal està tipificat (des de no fa molt) com a delicte al Codi Penal (Art. 351 i 352), i diu que aquells que provoquen els incendis podran anar a la presó de 10 a 20 anys.
A nivell jurídic, se podria deixar estar ací, i ja tindríem culpables. Estos, per totes les vegades que no se determina els culpables. Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, en el període 1996 - 2005 el número d'incendis va ser de 201.274 (incloent conats (focs de <1hectàrea) i excloent els provocats per llamps). Per al període esmentat es comptabilitzen 184 sentències, per el que se pot estimar que 1 de cada mil (el 0,1%) responsables d'incendis forestals en Espanya acaba sent jutjat. (llegiu més)
Tot i que en aquest cas és molt evident, no sempre és tan fàcil, a nivell jurídic, determinar la culpabilitat.
2.2. ELS ALTRES "CULPABLES".
Per molt que políticament a uns o a altres els interesse tirar-se les culpes, la realitat és molt diferent. De fet, està demostrat que són paràmetres FÍSICS (de Física) com la meteorologia i la vegetació que se crema, a més de l'orografia, o els accessos a la zona els que determinen la gravetat dels incendis forestals. Tindre més o menys mitjans és un detall. Però quan un foc s'ubica "fora de la capacitat d'extinció" (terminologia tècnica emprada per a parlar d'estos incendis tan virulents) és molt difícil.
2.1.1. CAUSES ESTRUCTURALS
Hi ha una sèrie de causes estructurals que unides a altres de caire sociopolític i econòmic determinen el paisatge de la tragèdia.
Per una banda està l'abandó de l'aprofitament de la biomassa per a ús energètic (forns de calç, calefacció domèstica,...), l'abandó de la ramaderia extensiva (bestiar consumint biomassa i mantenint la vegetació sota control...), i l'abandó dels conreus. Això provoca situacions com aquesta:
Imatge: Dalmau, F. 2012 - Muntanya d'Utilitat Pública a València sense cap mena de gestió forestal. Model d'alta combustibilitat.
Aquesta imatge, presa fa unes setmanes molt a prop de la zona que ara crema, il·lustra perfectament una realitat. L'abandó de les nostres muntanyes. En primer lloc, se pot observar la densitat de l'arbrat. Massa pins per metre quadrat provoca que la necessitat de competir entre ells els faça orientar recursos a competir, i no a créixer.
A més, la manca de llum, i la pròpia condició de l'espècie (Pinus halepensis) provoquen que la part inferior estiga seca. A més, la capa de matoll inferior provoca que hi haja una continuïtat de combustible horitzontal i vertical que fa que en cas d'incendi la DISPONIBILITAT DE COMBUSTIBLE (Vegetació per a cremar, i estat en que se troba) siga molt elevada.
Per contra, aquesta altra imatge, d'una altra Muntanya d'Utilitat Pública en la que sí que s'està treballant gràcies als diners de la compensatòria que les empreses eòliques han de pagar per instal·lar els seus aerogeneradors, mostra una muntanya on la disponibilitat de biomassa és molt inferior, i en la que per una banda és més difícil que es produeixca un incendi, i per altra, cas de produir-se, la disponibilitat de combustible és menor.
Imatge: Dalmau, F. 2012 - Muntanya d'Utilitat Pública a València amb treballs selvícoles de prevenció d'incendis. Model de baixa combustibilitat.
Per altra banda, hi ha l'abandonament de cultius que provoca que zones que antigament podien ser emprades com a línies de control hui siguen combustibles. Aquesta imatge il·lustra la problemàtica:
Per altra banda, i per a acabar de dibuixar un panorama de complexa gestió, la proliferació de nuclis residencials en àrees forestals o fitant amb aquestes, ha multiplicat les zones de contacte i per tant la probabilitat de que puga ocórrer un accident. D'una banda, les urbanitzacions mal gestionades en el seu perímetre són un perill per als recursos forestals, i per altra, pateixen el risc de veure's afectades per un incendi forestal.
+028.jpg)
2.2.2. CAUSES SOCIALS, POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES
A nivell social, l'ús del foc en el control i maneig de la vegetació és molt antic. Des de la crema de rostolls fins a les cremes de regeneració de pastures, s'ha emprat històricament com a eina de gestió del material vegetal.
No de bades, els humans provoquen el 95% dels incendis del planeta. I els motius poden ser tan diversos com la distracció de les forces de seguretat per a cometre delictes (descàrregues massives d'estupefaents en Galícia, per exemple) fins a venjances contra propietaris de terrenys forestals passant per reivindicacions laborals o patologies psiquiàtriques (piròmans).
És important diferenciar entre els que estan malalts, i els que provoquen incendis per altres interessos (incendiaris). Els primers necessiten tractament, els segons, directament, són delinqüents. I aquestos solen estar darrere d'incendis que responen a interessos econòmics, sent contractats per parts interessades per a acabar amb els valors ambientals que alberga una àrea concreta i eliminar les restriccions d'activitat que aquestos valors poden suposar. A més està la percepció social dels espais rurals i forestals que s'aborda en els paràgrafs següents.
A nivell polític, l'última gran polèmica es va servir quan el govern valencià, en octubre de 2011, contravenint la norma estatal (i per tant de rang superior) va anunciar que permetria edificar en sòl forestal cremat "si el projecte resultava d'interès general". Tota una declaració d'intencions i una porta oberta als incendiaris interessats. (llegiu la notícia)
Poc després, i vist l'allau de crítiques decidiren recular (almenys públicament) i canviaren la seua intenció (llegiu la notícia). Una decisió d'aquesta mena podria suposar obrir la "caixa de Pandora" en matèria de focs provocats ja que qualsevol conducció elèctrica, de gas, carretera, o projecte que promoga l'ocupació és fàcilment justificable com a "d'interès general" amb l'equip d'assessors correcte. Afortunadament, de moment, la llei estatal ho prohibeix.
I a nivell econòmic, tot i que aquest punt està totalment vinculat als dos anteriors, està la dotació de recursos. Per una banda, si no hi ha pressió social, i l'ús que la societat general (especialment la societat urbana) fa dels recursos forestals és desordenat, lúdic i "temporal", no materialitza una voluntat política (directament proporcional) ferma i decidida per les inversions en matèria forestal.
Les societats urbanes van als espais forestals en dies festius i cap de setmana de forma massiva, però el que no s'entén és que gaudeixen dels seus serveis ambientals a diari. Eixos serveis ambientals són l'aire que se respira, i l'aigua que se beu, el CO2 que emeten i que fixen eixes masses, la regulació del clima...
Per exemple, la destrucció d'una massa boscosa en una zona propera a un embassament provoca una reducció de les reserves hídriques (els sediments van a parar al fons de l'embassament = colmatació), i la qualitat de l'aigua baixa (eutrofització). Les societats urbanes han de recuperar la consciència del valor que per al seu sosteniment tenen els espais rurals. Forestals i agrícoles. Però malauradament, els espais urbans solament se n'adonen d'aquestes coses quan "plouen cendres". Conservar implica recursos. I recursos implica pressió social a la classe política i aportació econòmica. I conservar implica derivar recursos urbans als espais forestals. Quantes vegades s'ha escoltat que a nivell polític renta més un euro invertit en un parc que en una zona forestal...
Un exemple. Segons dades de l'INE, en 1950 la proporció població urbana - població rural era d'un 52 - 48% a favor de la urbana. En 2008 eixes dades eren 79 - 21% a favor de la urbana. I cal assenyalar que la població urbana és cada vegada més major, i l'envelliment acabarà per augmentar aquest desequilibri. Les zones cremades en els incendis de Cortes de Pallàs i Andilla no tenen cap altra opció que viure dels seus recursos naturals (via aprofitament directe, o indirecte amb l'ecoturisme, i altres activitats econòmiques lligades als espais naturals).
Si els seus recursos naturals són destruïts, com va a sostenir-se aquesta població? En els darrers anys ha començat a prendre forma el concepte de "pagament per serveis ambientals" en una idea relacionada amb el fet que les societats urbanes han de pagar per conservar els espais ambientals que produeixen els recursos que després consumiran com a forma de compensació. Però en qualsevol cas, aquesta idea resta lluny de ser una realitat.
La voluntat política depèn de la demana social en gran mesura, i va "per modes". Per això, aquestos dies se parla tant dels mitjans d'extinció que hi ha a disposició. L'error de sempre. Com si el foc no fos un paràmetre físic, modelat pel vent, la vegetació i l'orografia de les muntanyes.
Per tant, contestant a la pregunta que dona origen a aquest ítem, es pot afirmar que són culpables tots aquells que no prenen consciència, aquells que no deriven recursos econòmics, i aquells que pensen que poden viure d'esquenes a la conservació dels nostres recursos naturals. Aquestos culpables poden ser polítics, especuladors, o simplement ciutadans que en la seua inconsciència no pressionen, o cometen negligències. En qualsevol cas, és una responsabilitat compartida per molts, i no assumida per ningú.
3. HI HA SUFICIENTS RECURSOS PER COMBATRE ELS INCENDIS FORESTALS?.
Va per tots els que heu donat la vostra vida per protegir allò que ens és propi. El millor homenatge que vos podem retre és continuar treballant cada dia, sense descans, per les nostres, les vostres muntanyes. D.E.P.
En el dia de hui l'equip en el que treballe ha fet públic aquest comunicat de premsa. Considerem que és la base per a intentar que no torne a passar, i que si passa, la gent estiga més preparada. Quan parle de gent, en aquest cas, em referisc a la gent particular. Els mitjans públics no són infinits, i de vegades els incendis sí...
VEURE COMUNICAT
Imatge: Dalmau, F. 2011 - Incendi de Benicolet, 2011. Cultius abandonats donen continuïtat al foc a una zona industrial.
Per altra banda, i per a acabar de dibuixar un panorama de complexa gestió, la proliferació de nuclis residencials en àrees forestals o fitant amb aquestes, ha multiplicat les zones de contacte i per tant la probabilitat de que puga ocórrer un accident. D'una banda, les urbanitzacions mal gestionades en el seu perímetre són un perill per als recursos forestals, i per altra, pateixen el risc de veure's afectades per un incendi forestal.
+028.jpg)
Imatge: Dalmau, F. 2012 - Incendi de Cortes de Pallàs, 2012. En la urbanització del Pic de la Cabra (Carlet) un veí intenta fer front al foc amb una mànega convencional de jardineria en un tallafoc obert amb urgència (veure arbres recent tallats). Exemple de situació de risc imminent per una mala política de prevenció per part dels propietaris en perímetre d'un nucli.
2.2.2. CAUSES SOCIALS, POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES
A nivell social, l'ús del foc en el control i maneig de la vegetació és molt antic. Des de la crema de rostolls fins a les cremes de regeneració de pastures, s'ha emprat històricament com a eina de gestió del material vegetal.
No de bades, els humans provoquen el 95% dels incendis del planeta. I els motius poden ser tan diversos com la distracció de les forces de seguretat per a cometre delictes (descàrregues massives d'estupefaents en Galícia, per exemple) fins a venjances contra propietaris de terrenys forestals passant per reivindicacions laborals o patologies psiquiàtriques (piròmans).
És important diferenciar entre els que estan malalts, i els que provoquen incendis per altres interessos (incendiaris). Els primers necessiten tractament, els segons, directament, són delinqüents. I aquestos solen estar darrere d'incendis que responen a interessos econòmics, sent contractats per parts interessades per a acabar amb els valors ambientals que alberga una àrea concreta i eliminar les restriccions d'activitat que aquestos valors poden suposar. A més està la percepció social dels espais rurals i forestals que s'aborda en els paràgrafs següents.
A nivell polític, l'última gran polèmica es va servir quan el govern valencià, en octubre de 2011, contravenint la norma estatal (i per tant de rang superior) va anunciar que permetria edificar en sòl forestal cremat "si el projecte resultava d'interès general". Tota una declaració d'intencions i una porta oberta als incendiaris interessats. (llegiu la notícia)
Poc després, i vist l'allau de crítiques decidiren recular (almenys públicament) i canviaren la seua intenció (llegiu la notícia). Una decisió d'aquesta mena podria suposar obrir la "caixa de Pandora" en matèria de focs provocats ja que qualsevol conducció elèctrica, de gas, carretera, o projecte que promoga l'ocupació és fàcilment justificable com a "d'interès general" amb l'equip d'assessors correcte. Afortunadament, de moment, la llei estatal ho prohibeix.
I a nivell econòmic, tot i que aquest punt està totalment vinculat als dos anteriors, està la dotació de recursos. Per una banda, si no hi ha pressió social, i l'ús que la societat general (especialment la societat urbana) fa dels recursos forestals és desordenat, lúdic i "temporal", no materialitza una voluntat política (directament proporcional) ferma i decidida per les inversions en matèria forestal.
Les societats urbanes van als espais forestals en dies festius i cap de setmana de forma massiva, però el que no s'entén és que gaudeixen dels seus serveis ambientals a diari. Eixos serveis ambientals són l'aire que se respira, i l'aigua que se beu, el CO2 que emeten i que fixen eixes masses, la regulació del clima...
Per exemple, la destrucció d'una massa boscosa en una zona propera a un embassament provoca una reducció de les reserves hídriques (els sediments van a parar al fons de l'embassament = colmatació), i la qualitat de l'aigua baixa (eutrofització). Les societats urbanes han de recuperar la consciència del valor que per al seu sosteniment tenen els espais rurals. Forestals i agrícoles. Però malauradament, els espais urbans solament se n'adonen d'aquestes coses quan "plouen cendres". Conservar implica recursos. I recursos implica pressió social a la classe política i aportació econòmica. I conservar implica derivar recursos urbans als espais forestals. Quantes vegades s'ha escoltat que a nivell polític renta més un euro invertit en un parc que en una zona forestal...
Imatge: Dalmau, F. 2012 - Ecoturisme d'alforges vinculat a espais naturals i forestals.
Un exemple. Segons dades de l'INE, en 1950 la proporció població urbana - població rural era d'un 52 - 48% a favor de la urbana. En 2008 eixes dades eren 79 - 21% a favor de la urbana. I cal assenyalar que la població urbana és cada vegada més major, i l'envelliment acabarà per augmentar aquest desequilibri. Les zones cremades en els incendis de Cortes de Pallàs i Andilla no tenen cap altra opció que viure dels seus recursos naturals (via aprofitament directe, o indirecte amb l'ecoturisme, i altres activitats econòmiques lligades als espais naturals).
Si els seus recursos naturals són destruïts, com va a sostenir-se aquesta població? En els darrers anys ha començat a prendre forma el concepte de "pagament per serveis ambientals" en una idea relacionada amb el fet que les societats urbanes han de pagar per conservar els espais ambientals que produeixen els recursos que després consumiran com a forma de compensació. Però en qualsevol cas, aquesta idea resta lluny de ser una realitat.
La voluntat política depèn de la demana social en gran mesura, i va "per modes". Per això, aquestos dies se parla tant dels mitjans d'extinció que hi ha a disposició. L'error de sempre. Com si el foc no fos un paràmetre físic, modelat pel vent, la vegetació i l'orografia de les muntanyes.
Per tant, contestant a la pregunta que dona origen a aquest ítem, es pot afirmar que són culpables tots aquells que no prenen consciència, aquells que no deriven recursos econòmics, i aquells que pensen que poden viure d'esquenes a la conservació dels nostres recursos naturals. Aquestos culpables poden ser polítics, especuladors, o simplement ciutadans que en la seua inconsciència no pressionen, o cometen negligències. En qualsevol cas, és una responsabilitat compartida per molts, i no assumida per ningú.
3. HI HA SUFICIENTS RECURSOS PER COMBATRE ELS INCENDIS FORESTALS?.
Si li pregunten al Conseller, segurament dirà que sí. Si li pregunten a la persona que ha vist cremar-se sa casa, segurament dirà que no. Però, quines són les dades objectives?
En 2011 s'ha exposat al públic el PATFOR (Pla d'Acció Territoral Forestal Valencià). Aquest document és el "Pla General d'Ordenació Urbana" (equivalent) de les muntanyes valencianes. I es redacta perquè així ho estableix la llei 3/93 Forestal Valenciana. Bé, doncs segons el PATFOR, i citant dades d'ASEMFO que és l'associació nacional d'empreses forestals, en 2008 el pressupost per a Incendis Forestals va ser de 90.232.284,36 € la qual cosa suposa un 63,42% de la inversió total que la Generalitat Valenciana va fer en matèria forestal.
Però, com es distribuiren eixos diners en 2008? el 19,44% (poc més de 17 milions d'euros) va anar a la prevenció d'incendis (i no tota la prevenció és "netejar muntanyes"), i el 80,56% restant (uns 73 milions d'euros) a extinció d'incendis.
A priori, sembla molt per a extinció, i poc per a prevenció, no? A més, la prevenció inclou els cotxes tot terreny que recorren la geografia com a mesura de dissuasió i informació, no és tot feina efectiva de neteja de muntanyes.
En 2011, el pressupost d'extinció ja va baixar a 64,79 milions. I heus ací la dicotomia econòmica que provoca que molta gent es tire les mans al cap. Hi ha recursos suficients per a l'extinció?
El problema és que gran part dels recursos se dediquen a l'extinció. Quan ja hi ha foc. Però perquè no s'inverteix en prevenció?
Una inversió generaria llocs de treball en zones rurals i permetria fixar població. Permetria obtindre recursos econòmics directes de l'aprofitament de la biomassa per a obtenció d'energia, i milloraria el paisatge, les aigües, les opcions d'ecoturisme... A més, permetria millorar l'extinció i s'obtindria com a resultat incendis menys virulents. Evitaria tindre que fer ara la valoració dels danys. Quants milions d'euros en energia, recursos i materials s'han perdut?
Però sobretot: quant val la vida de la gent que ha mort?
En resum, més val previndre que curar. Els incendis s'apaguen en l'hivern (fent prevenció). I ningú més que vostè pot millorar el seu entorn i preparar-lo per a la defensa contra una catàstrofe d'aquestes característiques.
En 2011 s'ha exposat al públic el PATFOR (Pla d'Acció Territoral Forestal Valencià). Aquest document és el "Pla General d'Ordenació Urbana" (equivalent) de les muntanyes valencianes. I es redacta perquè així ho estableix la llei 3/93 Forestal Valenciana. Bé, doncs segons el PATFOR, i citant dades d'ASEMFO que és l'associació nacional d'empreses forestals, en 2008 el pressupost per a Incendis Forestals va ser de 90.232.284,36 € la qual cosa suposa un 63,42% de la inversió total que la Generalitat Valenciana va fer en matèria forestal.
Però, com es distribuiren eixos diners en 2008? el 19,44% (poc més de 17 milions d'euros) va anar a la prevenció d'incendis (i no tota la prevenció és "netejar muntanyes"), i el 80,56% restant (uns 73 milions d'euros) a extinció d'incendis.
A priori, sembla molt per a extinció, i poc per a prevenció, no? A més, la prevenció inclou els cotxes tot terreny que recorren la geografia com a mesura de dissuasió i informació, no és tot feina efectiva de neteja de muntanyes.
En 2011, el pressupost d'extinció ja va baixar a 64,79 milions. I heus ací la dicotomia econòmica que provoca que molta gent es tire les mans al cap. Hi ha recursos suficients per a l'extinció?
El problema és que gran part dels recursos se dediquen a l'extinció. Quan ja hi ha foc. Però perquè no s'inverteix en prevenció?
Una inversió generaria llocs de treball en zones rurals i permetria fixar població. Permetria obtindre recursos econòmics directes de l'aprofitament de la biomassa per a obtenció d'energia, i milloraria el paisatge, les aigües, les opcions d'ecoturisme... A més, permetria millorar l'extinció i s'obtindria com a resultat incendis menys virulents. Evitaria tindre que fer ara la valoració dels danys. Quants milions d'euros en energia, recursos i materials s'han perdut?
Però sobretot: quant val la vida de la gent que ha mort?
En resum, més val previndre que curar. Els incendis s'apaguen en l'hivern (fent prevenció). I ningú més que vostè pot millorar el seu entorn i preparar-lo per a la defensa contra una catàstrofe d'aquestes característiques.
Va per tots els que heu donat la vostra vida per protegir allò que ens és propi. El millor homenatge que vos podem retre és continuar treballant cada dia, sense descans, per les nostres, les vostres muntanyes. D.E.P.
En el dia de hui l'equip en el que treballe ha fet públic aquest comunicat de premsa. Considerem que és la base per a intentar que no torne a passar, i que si passa, la gent estiga més preparada. Quan parle de gent, en aquest cas, em referisc a la gent particular. Els mitjans públics no són infinits, i de vegades els incendis sí...
VEURE COMUNICAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada