dimarts, 24 de març del 2015

Però, per què sempre s'inunda Carcaixent????

Esta pregunta és molt habitual (emesa amb una certa indignació en ocasions) quan de sobte pobles com Carcaixent, Alzira o altres amaneixen amb pluja torrencial i els consegüents problemes associats. No de bades, a la zona mediterrània quan plou, ho fa en molts casos amb intensitat. 

Font: Agència Estatal de Meteorologia

En el Barranc de la Casella de Alzira se han registrado desde las 05:30 horas 155.0 l/m2, de los cuales 86.8 en 1 hora, entre 07:15 y 08:15

El tweet és del dia 24/03/2015 (data d'este article) i clar, si en un metre quadrat cauen 86 litres en una hora... és normal que hi haja problemes a l'hora de que tota eixa aigua puga arribar als barrancs i els rius sense generar problemes. Primera consideració: en situacions d'emergència cal seguir SEMPRE les indicacions dels canals oficials d'informació. Ací se n'indiquen uns quants:

Agència Estatal de Meteorologia (Delegació Valenciana):
Emergències Generalitat Valenciana: https://twitter.com/gva_112cv
Bombers Diputació de València: https://twitter.com/BombersValencia

Proteccions civils locals, comptes web dels Ajuntaments... són fonts oficials i poden aportar informació de forma ràpida i senzilla a gran part de la ciutadania, i també poden rebre informació dels ciutadans.

Acces tallat direccio Barraca Aigues Vives en els dos sentits

És fonamental que si se transmet informació siga verídica vist que els #TontosDelBulo* sempre actuen en casos d'emergència. (*Hastag de twitter utilitzat per fer referència a la gent que propaga missatges falsos).

Val, però, per què sempre s'inunda Carcaixent?

Doncs hi ha diversos motius. Però el fonamental: Carcaixent (i molts altres pobles de La Ribera) està ubicat en un espai inundable. I això no és fàcil de canviar. Per això, malgrat que quasi tots els anys hi ha episodis de pluja torrencial, sorprenen determinades coses que passen en dies com el de hui.

Cartografia oficial: Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). Font: Generalitat Valenciana

Si s'agafa un ganivet i es fan 3 talls sobre el territori com mostra la següent imatge
(Talls I, II i III):

Font: Agenda 21 de Carcaixent, basat en Ferrer, 1985

S'obtindria el següent perfil on es pot veure on està Carcaixent i on està Cogullada respecte del caixer del riu Xúquer. Com es veu a la imatge pràcticament no hi ha pendent, ni diferència de cota. Fins i tot, pot veure's com Cogullada està per baix de la cota de desbordament del Xúquer, i del propi Barranc de Barxeta.

Font: Agenda 21 de Carcaixent, basat en Ferrer, 1985


Distribució de les àrees d'inundabilitat. Font: Agenda 21 Carcaixent basat en PATRICOVA

I a més cal tindre en compte que eixa "amenaça" ve des del riu cap a la ciutat (en la imatge anterior de esquerra a dreta). Però a més hi ha altre factor important. Algú s'ha parat a pensar el camí que ha de fer l'aigua des de les muntanyes de Carcaixent fins al barranc de Barxeta o el Xúquer? (en la imatge anterior de dreta a esquerra). En ocasions, sembla que no.

En el terme de Carcaixent la conca forestal del Barxeta abasta des de la fita de terme amb Xàtiva (sí, el Pinar dels Frares és una porció del terme de Xàtiva) fins al Barranc de la Vila poc abans d’arribar a l’Hort de Batalla. Implica nombrosos barrancs alguns dels quals, per la seua longitud i orografia, impliquen importants cabdals d’aportació al corrent principal. Els barrancs més importants pertanyents a la conca del Barxeta (de sud a nord) són:

- Barranc de Navarro
- Barranc de les Morteres
- Barranc de la Font de Carcaixent
- Barranc de Timora
- Barranc de l’Infern
- Barranc de Palatroi
- Barranc de Xia
- Barranc de la Maragda

(Tots estos acaben en un únic corrent... imagineu quan cauen 86 litres per metre quadrat en una hora... )

- Barranc d’Espanya
- Barranc de Noguera
- Barranc dels Prínceps
- Barranc de Pau
- Barranc Ample
- Barranc de Clara
- Barranc de Creïlla
- Barranc de la Vila

De tots estos barrancs, la major part d’ells es troben en un estat de degradació, a nivell de la seua cobertura vegetal, és a dir, estan pelats. I això fa que hi haja menys infiltració (aigua que s'aporta als dipòsits subterranis) i més escorrentia (aigua que corre per la superfície). A més, la manca de cobertura vegetal fa que hi haja major erosió, i per tant se condiciona l'aparició de masses forestals. 

Així doncs, en la conca del Barxeta la manca de vegetació en molts casos provoca l’aparició de nombrosos danys erosius al llarg de tota la conca i una elevada taxa de pèrdua de sòl que acaba aterrant les parts baixes i les planes d’inundació (quan la terra baixa roja de la muntanya, per exemple). La vegetació actual  en  la major part  dels  casos encara  permet  una  captació important de les aigües de pluja. Solament el conjunt que agrupa les conques del Barranc Ample, Barranc de Clara, Barranc de Creïlla presenten un millor estat de conservació respecte a la resta de les conques (zona de l'Esglèssia de Sant Blai, a la dreta). 

Barrancs corresponents a la conca del Barxeta. L'aigua d'alguns d'estos barrancs "passa per Carcaixent" en el seu camí cap al Barxeta. Font: Elaboració pròpia per a l'Agenda 21.

No menys important, a l'altra banda del municipi, tenim la conca de l'Estret. Els barrancs més importants inclosos en esta conca, i que vessen el seu cabdal al Barranc de l’Estret a tota la zona de la Vall d’Aigües Vives són els següents (de nord a sud): 

-  Barranc de Marqués 
-  Barranc de la Bossarta 
-  Barranc de Xarta 
-  Barranc de Mir 
-  Barranc de l’Herba 
-  Barranc dels Brolls 
-  Barranc del Salt 
-  Barranc dels Corbs 
-  Barranc dels Surdets 
-  Barranc de la Falzia 
-  Barranc de la Barcella 

En  este  cas,  solament  el  Barranc  de  la  Barcella  presenta  una conca  en  millor  estat  de conservació de la vegetació en tota la seua extensió. La resta de barrancs d’esta vessant es caracteritzen fonamentalment per la seua elevada pendent i perquè tenen molt poca longitud forestal, la qual cosa determina una major virulència de les avingudes. En alguns casos, la vegetació existent es troba molt degradada limitant-se exclusivament a matoll amb alguns peus  arbrats  aïllats.  Des  del  punt  de  vista  de  la  inundabilitat,  esta conca  té  una  menor rellevància  que  la  del  Barxeta,  que  si  afecta  directament  la  major  part  del municipi  de Carcaixent. 

L’estat  de  conservació  general  de  la  major  part  dels  barrancs (23  sobre 27)  té implicacions importants quan plou. En trobar-se les conques receptores d’estos barrancs  desproveïdes  de  vegetació arbrada,  gran  part  de  la  pluja  es  converteix  en escorrentia superficial.

La menor capacitat de retenció, i per tant de regulació hidrològica, dels barrancs a més d’incrementar la gravetat de les avingudes, redueix la capacitat de recàrrega dels aqüífers subterranis.  Els  barrancs  de Carcaixent  tenen  conques  mitjanes,  en  alguns  casos,  amb longituds importants, i per tant, amb una capacitat de captació elevada (cal recordar que per cada metre quadrat hui han caigut 86 litres...). En molts casos, una vegada s'arriba al col·lector general d'aigües, el llit del barranc desapareix en les terres de cultiu.  Esta  desaparició  del  camí  natural  de  l’aigua  implica  que  quan  es  produeix  una avinguda  els  terrenys  per  on  transcorria  tradicionalment  el  curs  es  vegen  afectats  per  la crescuda de cabdal. I si no, que els ho diguen a la gent de l'Avinguda dels Sants Patrons en Alzira... 

Xarxa hidrogràfica de Carcaixent. En groc, el límit del terme municipal. Font: Agenda 21 Carcaixent.

Però a més, hi ha un últim factor. L'activitat humana, en la seua infinita saviesa, ha anat incorporant barreres al pas de l'aigua. I clar, quan plou tant, l'aigua té més dificultats per a passar. 


Des d'un punt de vista pràctic, i constructiu, solament caben opcions lògiques:

1. Assumir que vivim en una zona inundable, i cal adaptar-se al fet, planificant, prevenint i formant-se (tant a nivell d'Administració Pública, com de persones particulars).

2. Desenvolupar actuacions per previndre les avingudes adoptant accions com per exemple recuperar la coberta forestal de les conques més importants des del punt de vista de les avingudes i generar en casos concrets infraestructures defensives com ara dics de laminació d'avingudes que redueixen l'escorrentia i incrementen la infiltració.

3. Planificar la gestió de les emergències (Carcaixent no té encara el Pla Municipal d'Emergències, la qual cosa és un incompliment de la Llei Valenciana d'Emergències).

4. Formar a la població de les zones afectades per tal de saber com actuar.

Dic de laminació d'avingudes. Font: Ministeri de Medi Ambient.


ALGUNS CONSELLS PRÀCTICS i ANOTACIONS SOBRE CIVISME EN SITUACIONS D'EMERGÈNCIA

És important que la ciutadania siga responsable. Com en altres emergències, la població civil pot ser part del problema, o part de la solució. En este enllaç s'indiquen alguns consells pràctics en cas de fortes plujes:

Web del 112 de la Generalitat Valenciana: 
http://www.112cv.com/ilive/srv.InformacionAlCiudadano.Inundaciones

Entrada específica blog Planetaris:
http://planetaris.blogspot.com.es/2012/08/consell-dautoproteccio-davant-el-risc.html

I algunes consideracions més:

Eviteu agafar el cotxe si no és precís. Si teniu un accident, comprometreu a altra gent que tindrà que anar a ajudar-vos. Si heu de circular, feu-ho espai i amb marxes curtes per evitar que entre aigua per la toma del motor, o pel tub de fuita. L'aigua vos pot arrossegar, podeu ficar una roda dins d'una trapa de claveguera...

I a més, si aneu ràpid, podeu esgitar a la gent que va per les voreres, i les ones que provoca el vostre vehicle poden acabar dins de casa d'algú. Per això és important conduir espai.

Ah, important: les normes de circulació no queden anul·lades quan plou... i per exemple deixar el cotxe en qualsevol lloc, a banda d'una bestiesa, és una manca de solidaritat amb altres. 

Queixa d'una ciutadana per la manca de trellat d'alguns/es que deixen els vehicles on els pareix sense pensar que altres persones també voldran aparcar en un lloc elevat per protegir el seu vehicle

També està qui puja el cotxe fins la carretera de Sant Blai i baixa a peu amb el consegüent risc d'atropellament, a banda del risc de refredat, clar. 

Solucionar temes com estos és relativament fàcil i senzill. Solament cal voler-ho fer. Per exemple, 3 coses concretes: 

- Habilitar espais com l'avinguda Apoticari Bodí (o altres) i ficar els mitjans per a organitzar l'aparcament (en lloc de que cadascú aparque on vullga). 

- Establir itineraris "secs" per carrers que històricament no s'inunden, en lloc de que la gent improvise i vaja per direcció contrària perquè se queda bloquejada... de forma prèvia a la pluja.

- Detecció i senyalització dels llocs on històricament se formen bassals d'aigua.

En qualsevol cas, este tipus de qüestions es solucionaria amb formació, prevenció i amb un Pla Municipal d'Emergències (acomplint la llei), a més de posar una mica de trellat (cal recordar episodis tan ..... com aquella evacuació de fa uns anys en la que ni tan sols es va desbordar el Barxeta). I actualment, el flux d'informació és impressionant. Per això, cal no alarmar-se, i de moment, fins que se prenguen mesures, deixar-la caure. Totes estes imatges han arribat via xarxes socials. Desconec qui són els autors. 

Moments de gran intensitat de pluja amb l'aigua corrent pels carrers cap a l'Escola d'Adults

Basal d'aigua en la Glorieta de l'Estació / Magatzem de Ribera. Malgrat ser una obra nova (reformada en 2011 - 2012) no s'ha solucionat el problema d'inundabilitat de la zona.

Avinguda Germanies. Els desguassos no donen coll al volum d'aigua caigut

De totes formes, sempre que passen aquestes coses apareixen preguntes de poca importància i transcendència: Com és possible que Carcaixent (i molts altres municipis en zones de risc i als que obliga la Llei) no tinga un pla d'actuació davant del risc d'inundacions?

Segur que hi ha una resposta lògica. Però jo almenys, no sóc capaç de trobar-la.



5 comentaris:

  1. Respostes
    1. Moltes gràcies Empar... és allò d'explicar coses que per a nosaltres potser són evidents, però per a molta gent no tant... i en menys de 12 hores 600 lectures, així ho demostren... espere veure't aviat!! ;)

      Elimina
  2. Hola Ferran! Un article molt necessari. Compartisc!

    ResponElimina
  3. Gràcies, per informar, cal buscar sol.lució, prompte per bé de tots.

    ResponElimina