dimarts, 16 de juny del 2020

4at aniversari del darrer gran incendi forestal de Carcaixent

El 16 de juny de 2016, segons l'informe oficial de la Generalitat Valenciana, a les 17:10h, comença en Carcaixent un devastador incendi forestal que acabaria afectant 2.210,62 hectàrees del nostre patrimoni natural. Entre 1983 i 2019, Carcaixent ha patit 86 incidents relacionats amb el foc forestal. El més gran, en tota la sèrie històrica recent, iniciat al poble, va ser el de 2016. Però tenim una llarga tradició de focs forestals. Al 1973 les hemeroteques ja parlen de danys per valor de 20 milions de pessetes de l’època, el 17/07/1981, patírem altre foc de 2.375 hectàrees que afectà també Simat de la Valldigna. El 28/07/1985 en va haver un de més de 500 hectàrees. Altre el 13/07/1991, altre que s’inicià en Simat i va cremar més de 4.500 hectàrees. Ja al segle XXI, el 03/09/2000 un foc de 1.237 hectàrees iniciat a Rafelguaraf va cremar part del terme en la zona del Paratge Natural Municipal de l’Hort de Soriano. El mateix ocorregué el 07/09/2010 on un foc de 2.059 hectàrees va tocar un cantonet del terme en el Barranc de la Font de la Parra. De fet, en abril d’aquell any 2016, atenent a les dades, ja avisàrem... Però, i per què se cremarà la muntanya de Carcaixent?

I arriba el foc, de nou.


Imatge del incendi des de Sant Blai la vesprada del 16 de juny de 2016. Font: Medi XXI GSA


Hi ha zones de Carcaixent que s’han cremat 4 i 5 vegades en els darrers 30 – 40 anys. I sembla, que llevat de la gent més conscient, de la més preocupada per la natura, per les implicacions d’este règim d’incendis, a quasi ningú li importa. No és un lament. És la constatació fefaent d’un fet. El simple fet de redactar el Pla Local de Prevenció de Incendis Forestals ha costat anys i anys. Ara, afortunadament, esta en tramitació. És un avanç. Però el temps corre, inexorablement. I sembla que se’ns oblida que el 45% del nostre terme municipal és forestal. I sembla que se’ns oblida que, estadística i malauradament, tornarà a cremar a no molt tardar. Queden encara moltes hectàrees, les més properes al poble, que fa anys que no cremen. I la llenya s’acumula.

Carcaixent després dels grans incendis forestals de meitat del segle XX.
Font: Vol americà 1965 - Institut Cartogràfic Valencià

Així lluïa la muntanya allà pel 1.965 del segle passat. Pelada totalment. Els incendis forestals ja feien fredat aleshores. Han hagut de passar dècades per a recuperar part del patrimoni natural perdut. I el foc del 2016 es va endur vora el 80% del nostre municipi forestal. La nefasta gestió d’alguns equips de govern malbarataren els recursos en els temps de bonança i ens endeutaren. I eixe endeutament, unit a que no era una prioritat, i unit a la crisi post-bombolla urbanística, va fer que no férem res. Bo, sí, hi havia qui volia més urbanitzacions. Afortunadament, algunes persones d’este poble treballaren dur, presentaren al·legacions contra un pla urbanístic que era un veritable desficaci en termes urbanístics, ambientals, econòmics i de seguretat contra incendis forestals (imaginen centenars de cases més dalt de Sant Blai, que haurien tingut que evacuar per la mateixa via que hi ha ara...), per a les quals no es garantia el subministrament d’aigua, que podrien contaminar els nostres aqüífers,... i aquella lluita va aconseguir paralitzar aquella barbaritat (Salvem La Bossarta!!)


Extracte del Pla General d’Ordenació Urbana de Carcaixent que mostra els terrenys públics de La Bossarta i la zona on volien construir una nova urbanització. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Carcaixent


Extracte del Pla General d’Ordenació Urbana de Carcaixent que mostra els terrenys públics de l’Hort de Soriano. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Carcaixent.

Afortunadament, el Tribunal Suprem va declarar nul aquell pla urbanístic. S’imaginen si aquells mals gestors no ens hagueren endeutat tant? Saben que Carcaixent, en 2009 va arribar a tindre un deute de 16,79 milions d’euros (772,49 euros per habitant), tot i ser anys de molta activitat i molta recaptació? No ho dic jo, ho diuen les dades del Ministeri d’Economia i Hisenda.


Evolució del deute viu de Carcaixent segons dades del Ministeri d’Economia i Hisenda per al període 2008 – 2018. Font: Ministeri d’Economia i Hisenda.

Segons el Ministeri d'Economia i Hisenda l'Ajuntament de Carcaixent a 31/12/2018 tenia un deute de 10.387.000 € la qual cosa representa el 47,45% del pressupost municipal que per a eixe any va ser de de 21.889.148 €. La falta de diners sempre ha estat un argument per a no fer pràcticament cap actuació preventiva. Però no l’únic.

L’altre argument ha estat la propietat. És important indicar que l'estructura de la propietat del sòl forestal a Carcaixent és fonamentalment privada. Concretament més del 90% de la superfície està en mans de particulars i la resta és de domini públic (una parcel•la al Realenc i el Paratge Natural Municipal de l'Hort de Soriano). La bona notícia és que la propietat no està excessivament fragmentada. 3 propietaris tenen més de 1.500 hectàrees d'un total de 2.700. La resta són xicotets propietaris. Però la Llei Forestal Valenciana estableix clarament quines són les obligacions dels propietaris d’estos terrenys, i malgrat això, la tònica general, fins i tot després d’haver patit un greu incendi com el de fa 4 anys, continua sent la inacció pública, i privada. I en termes forestals, inacció, pública o privada, és sinònim de incendis forestals. Renunciar al potencial de recursos renovables, de llocs de treball, de creació de riquesa i de pas, de creació d’actius ambientals, que suposa la gestió forestal al nostre municipi és, segurament, una errada estratègica. Especialment perquè als seus programes electorals pràcticament tots els grups polítics presents al Plenari, on recau la Sobirania Popular del poble de Carcaixent, portaven actuacions ambientals, forestals, de prevenció de incendis... però a l’hora de fer-ho realitat, els fets, són els que són. El 17 de juny de 2017, coincidint amb el primer aniversari, ja se feren propostes concretes. Han passat tres anys.  Solament s’ha desenvolupat l’acció A2, la redacció del Pla Local de Prevenció de Incendis Forestals conjuntament amb el Pla d’Emergències. Però redactar, sense implementar, no genera cap efecte sobre el territori... i cada any que passa sense una adient gestió forestal és un any que ens acostem al proper incendi. Volem tornar a passar pel mateix altra vegada? O volem aprofitar la oportunitat que suposen els espais forestals, públics o privats, per a generar oportunitats d’una economia més sostenible?.

Perímetre del incendi forestal de 2016. Font: Medi XXI GSA

Han passat 4 anys, i el 45% del terme municipal de Carcaixent continua sense ser una prioritat a efectes pràctics. Cal aconseguir que els grans propietaris acompleixquen la llei forestal. I si no poden acomplir amb les seues obligacions, cal articular mecanismes per a poder gestionar estos recursos. Cal aprofitar els recursos econòmics que van a vindre per a fer actuacions  productives, i no malbaratar-los amb programes ineficients i de dubtosa utilitat. Els diners públics són sagrats i no poden destinar-se a actuacions merament estètiques. Els programes d’ocupació post-crisi sanitària són absolutament necessaris. Però és també absolutament necessari que cada euro siga una inversió eficaç. I això implica transcendir la finalitat social. L’Emergència Climàtica està tocant a la nostra porta.

La inversió preventiva i el treball conjunt públic - privat, va ajudar a minimitzar els danys quan arribà el foc. Font: Medi XXI GSA

En 2006, una col·laboració entre la Comunitat de propietaris de Santa Marina, la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de Carcaixent i la nostra PiME (una empresa menuda) va possibilitar una inversió en prevenció de incendis. Era "carísim"... però en 2016, donaren les gràcies... 



Que els pregunten ara, a veure si ix a compte invertir en prevenció o no... imaginen el que hauria pogut passar sense haver invertit en prevenció???

Els nostres espais forestals “solament” fabriquen l'aigua que bevem, l'aire que respirem, l'energia que ens calfa, el paisatge que protegeix les nostres ments... “solament” prevenen les inundacions i les avingudes, “solament” mitiguen els efectes del canvi climàtic... 
I a canvi, “solament” demanen que deixem de posar-nos excuses, i passem a l’acció. Si no ho fem, les muntanyes de Carcaixent es tornaran a cremar. I farem un altre pas cap al penya-segat. Diuen que qui no aprèn del passat està obligat a repetir-lo. Podem aprendre del passat, o esperar al futur, que està a punt de girar el cantó. També diuen que no hi ha bones o males decisions. Solament hi ha conseqüències.

Diuen que la necessitat aguditza l'enginy. I ara tenim una necessitat imperiosa.

Aguditzem-lo doncs. 

No és tan difícil... 


1 comentari:

  1. Gracias Ferran por la información. Es muy valiosa.

    Espero que el plan de prevención sea de utilidad.

    Lo de las cremas agricolas lo veo mal.
    Está liberando CO2 a la atmosfera, y calenta el cielo en vez de calentar las casas.
    Pone en riesgo los montes.
    Los restos de poda agricola se deberian reutilizar como fertilizante (materia prima orgánica) y para calentar las casas. Es pura energia solar renovable almacenada de forma gratuita.

    Las autoridades podrian facilitar el uso de trituración.
    De hecho hay subvenciones de la conselleria para eso de la trituración.

    Saludos.
    Gilles Denans.

    ResponElimina