Evitar ignicions és imprescindible, però
no és suficient
30 de juliol de 2026
A l’atenció d’Acció Ecologista-Agró:
He llegit amb interés la vostra proposta sobre prevenció d’incendis
forestals i els textos amb què l’heu presentada públicament. Compartisc una
part important del diagnòstic: la investigació de causes ha de tindre un paper
central; cal reduir les negligències; cal controlar millor les activitats de
risc; cal actuar sobre les línies elèctriques, la maquinària, els abocadors i
les cremes agrícoles; cal proporcionar alternatives reals a les persones que
treballen al camp; i cal reforçar educació, vigilància, detecció i primera
intervenció.
En tot això no hauria d’existir cap discrepància substancial. Evitar una
ignició és sempre preferible a haver de combatre un incendi.
Però, la discrepància apareix quan esta veritat es converteix en una
definició excloent: "prevenció és evitar incendis". Ojalà fos tan simple...
El diagnòstic presenta qualsevol
actuació posterior sobre la vegetació (el combustible), el territori o la vulnerabilitat com
una activitat aliena a la prevenció. Potser ací comença el dogma i la part ideològica inherent a qualsevol associació, o simplement el desconeixement, de facte, de com funcionen els incendis forestals. I de la diferència entre ignició i propagació.
La diferència entre una opinió i un argument són les dades (dades que el vostre informe de 2 pàgines sobre un tema tan complex com el dels incendis forestals omet en general). Aquestes són les dades de 2022. Un de cada tres incendis provocat per llamp. I cremaren el 95% de la superfície. I passarà més, perquè el canvi climàtic està incrementant també la quantitat de llamps i per tant els períodes de simultaneïtat (més d'un incendi al mateix temps) que tensionen els dipositius de lluita contra el foc.
Per cert, se li diu combustible a la vegetació igual que se li diu comburent al oxígen. És una fòrmula termodinàmica. No una obsessió per acabar amb la vegetació ni altres fal·làcies que s'inventen per desacreditar els arguments tècnics. Cap professional amb coneixement d'ecologia qüestiona el paper ecosistèmic del matoll o la màquia. Tampoc es tracta de gestionar el 100% de la superfície per raons evidents d'economia i impacte ambiental. Però la prevenció sí va de tindre almenys àrees gestionades per tindre oportunitats. No fer-ho en temps de pau, ens obliga a còrrer en temps "de guerra" contra el foc.
Perquè benvolguts i benvolgudes, de tots els factors que generen un ambient de foc solament podem (de moment) controlar un: la quantitat de vegetació disponible per cremar. Per cert, el racisme forestal és tan xungo com l'altre. Este bosc de carrasques ha cremat en altíssima intensitat en molts llocs. Per contra, altres àrees gestionades de pinar amb cremat en baixa.
Màgia? No. Enginyeria i ciència al servei de la prevenció... no m'heu de creure, ho podeu veure amb els vostres propis ulls (vídeo). Finca amb treballs forestals preventius i ramaderia extensiva... una combinació que no falla, i que ens ha permès ancorar operacions, tot i que alguns "sabuts" defensen que no serveix per a res tindre camins on poder emplaçar els camions, pels quals accedir ràpidament...
No tindre-ho abans, ens obliga a fer-ho durant (amb el risc per a les vides dels bombers i les bomberes forestals corresponent). Esta línia tallafocs s'ha tingut que obrir amb risc per als maquinistes, les màquines, i sense poder-se parar a mirar si hi havia vegetació protegida endèmica, nius d'aus o altres delicadesses amb celeritat perquè si el foc 3x1 (el de Madrid - Àvila - Toledo amb 2 negligències i un accident com a causa) creuava esta línia el foc podia arribar a Guadarrama, i cremar altres 30 o 40.000 hectàrees més. Malauradament ho he viscut en primera persona.
I el problema no és semàntic. La definició escollida condiciona tot el diagnòstic, la lectura dels pressupostos i les solucions proposades. I per tant, la credibilitat o funcionalitat de la proposta. Per tant, sí, hi ha punts d'encontre, però falta una part rellevant del diagnòstic que s'omet per part de certes faccions de forma sistemàtica.
I és que un incendi forestal no és únicament una ignició. És un procés causal. Té una font d’energia inicial, però necessita combustible disponible, continuïtat, unes determinades condicions d’humitat i meteorologia, una configuració topogràfica i un territori vulnerable. L’espurna explica on i com comença el foc. No explica, per si sola, per què unes flames incipients són controlades en uns minuts i unes altres recorren desenes de quilòmetres, generen focus secundaris, travessen carreteres, obliguen a evacuar poblacions o desenvolupen processos de piroconvecció.
Aquest vídeo capturat el 26 de juliol de 2026 a les 2:19h de la matinada mentre s'intentava per part de les unitats contindre el foc en la M501 entre San Martín de Valdeiglesias i Sotillo de la Adrada, per defensar 4 àrees poblades és el que fa una espurna amb una àrea de mitja càrrega però amb continuïtat vertical en poc més de 3 minuts.
Confondre la causa d’ignició amb totes les
causes del desastre equival a confondre el punt de partida amb el procés
complet. A més, des de la "no responsabilitat" és molt fàcil oferir solucions fàcils... (i malauradament incompletes). La nova Directriu bàsica de protecció civil davant els incendis
forestals defineix el perill com la probabilitat que es produïsca un incendi i
la seua capacitat de propagació i consolidació. Per avaluar-lo obliga a
considerar combustible, vegetació, meteorologia, orografia i activitats
humanes. La Llei de forests inclou expressament entre els treballs preventius
els tractaments silvícoles, les àrees tallafocs, els punts d’aigua, les vies
d’accés i els punts estratègics de gestió. Per tant, la concepció integral de
prevenció no és una ocurrència corporativa del sector forestal: és el criteri
que sosté la normativa i la gestió moderna del risc. I, seria convenient, al meu parer, que els col·lectius ecologistes com el vostre modernitzaren la seua concepció del risc, i de la solució.
En emergències s'anomena "Consciència situacional". Ser conscient de la situació per evitar accidents o que alguna persona puga acabar malmesa. I això, benvolguts i benvolgudes... al meu parer vos falta. També és necessari revisar la manera com s’interpreta la sèrie
històrica. El nombre anual d’incendis és un indicador important, però no és
suficient per declarar l’èxit o el fracàs de cinquanta anys de polítiques
públiques.
A Espanya, en els anys seixanta es registraven aproximadament 1.800
incendis i 52.000 hectàrees cremades anuals. En els setanta, uns 4.500 incendis
i 171.000 hectàrees. En els huitanta, uns 10.000 i 239.000 hectàrees. Durant
els noranta se superaren els 19.000 sinistres anuals, però la superfície
mitjana baixà a 159.000 hectàrees. En la primera dècada del segle XXI, amb una
xifra semblant d’incendis, la superfície es reduí a unes 114.000 hectàrees. En
la dècada de 2010 baixà fins a aproximadament 11.341 incendis i 96.593
hectàrees anuals.
Això indica que els sistemes de vigilància, detecció i extinció han
evitat que milers d’incendis es convertiren en grans emergències. Negar este
resultat seria tan incorrecte com negar les limitacions i els efectes no
desitjats del model.
Perquè també existeix una paradoxa. Com més incendis menuts apaguem,
més combustible queda disponible en el paisatge si l’extinció no va acompanyada
de gestió. Això no significa que calga deixar cremar qualsevol incendi.
Significa que l’exclusió generalitzada del foc, l’abandonament agroforestal, la
desaparició d’aprofitaments, la reducció de l’herbivoria i la continuïtat
creixent del combustible poden preparar incendis menys freqüents, però molt més
intensos i difícils de controlar.
Les vostres pròpies dades valencianes ho mostren. Entre 1976 i 1994
es registraren, de mitjana, aproximadament 517 incendis i 31.639 hectàrees
anuals. Entre 1995 i 2024, la mitjana baixa a 417 incendis i 5.791 hectàrees.
La superfície mitjana per incendi passa de 61,2 a 13,9 hectàrees. No és rigorós
qualificar això com una absència completa de millora.
A més, la major part de focs són continguts (moltes vegades gràcies a eixa prevenció que menysteniu) en fase de conat (menys d'una hectàrea). Però tampoc podem instal·lar-nos en el triomfalisme. En les últimes
dècades, la superfície cremada es concentra en molt pocs episodis. En 2022,
només el 0,54 % dels sinistres (57 grans incendis forestals) va
representar aproximadament el 80,8 % de la superfície afectada. En 2021, amb un
25 % menys de sinistres que la mitjana, la superfície cremada va quedar un 5 %
per damunt; dos incendis concentraren el 34 % de tota la superfície forestal
afectada.
Per això, caldria que s'entenga que reduir el nombre d’ignicions és necessari, però no garanteix una reducció proporcional de la superfície, la severitat o els danys. Un únic incendi en la finestra meteorològica favorable al comportament del foc pot anul·lar estadísticament anys sencers de baixa sinistralitat. Aquestes imatges són del foc de Bordeaux a França. És un fenòmen global, letal i molt real. I no accepta "ideologia". Accepta diagnòstics amb la suficient consciència de situació com per començar a actuar hui millor que demà.
A esta concentració del risc s’afig la possibilitat d’incendis
acoblats amb l’atmosfera. El primer inventari mundial homogeni de
pirocumulonimbus (PyCb) ha identificat 761 episodis entre 2013 i 2023. Abans, per a tindre un foc amb pirocúmul calien milers d'hectàrees... ara un foc d'unes poques hectàrees com el de la imatge (Alzira) fa carrera... I és que l’any 2023 va
establir un rècord mundial de 169, dels quals 142 es produïren al Canadà. La
sèrie encara és massa curta per afirmar una tendència global estadísticament
discernible, però el rècord mostra la magnitud que poden adquirir les
temporades extremes. Són categories diferents els pirocúmuls, i els pirocumulnimbs... i això depèn novament de l'atmòsfera.
Davant d’estos processos, una política
centrada exclusivament en la font d’ignició deixa sense tractar la resta de la
cadena causal. La propagació. I clar que és cert que un tallafoc pot ser superat. Especialment si impacta de cap. Però ens ajuda a sostenir flacs... També el foc pot saltar una carretera, un
riu, un cultiu o una zona cremada poden ser superats. Fins i tot un embassament... Però la funció d’una
actuació preventiva no sempre és parar passivament qualsevol incendi
imaginable. Pot reduir la intensitat, dificultar el foc de capçades, generar
una línia d’ancoratge, millorar l’accessibilitat, protegir una població o
proporcionar als equips uns minuts i unes condicions operatives que no
existirien en una massa contínua i no gestionada.
L’eficàcia no s’avalua preguntant únicament si el foc va travessar l’actuació. Cal preguntar si la travessà amb la mateixa velocitat, intensitat, longitud de flama, severitat i potencial de propagació; si va permetre atacar-lo; si va protegir valors; i si va reduir el dany. En aquestos dies s'han salvat milers d'hectàrees, de cases, de infraestructura crítica com les antenes de la NASA, gràcies a la prevenció que vostès no reconeixen... i això, és un problema.
La investigació científica recent obliga a fugir dels absoluts. Una
metaanàlisi de 2024 va trobar reduccions de severitat d’entre el 62% i el 72%
en determinades combinacions de tractament, mentre que un estudi en matollars
mediterranis portuguesos va estimar una reducció mitjana pròxima al 24%
després de cremes prescrites. Els resultats depenen de l’ecosistema, la
intensitat del tractament, la ubicació, l’antiguitat i el manteniment.
Precisament per això cal planificar, avaluar i corregir; no negar en bloc la
utilitat de la gestió.
Miren el que diu Nacions Unides... i no solament, he tingut ocasió de formar a unitats de molts dispositius en maneig del foc tècnic gràcies a les cremes prescrites... i a banda de la formació, la nostra feina va servir per protegir, per exemple, 12.000 hectàrees a la conca del Tirajana a Gran Canària... i continuen sent fets. La zona marcada en roig l'havíem cremat mesos abans amb baixa temperatura i alta humitat.
També cal revisar l’objectiu de reduir a zero tots els incendis
humans. Com a aspiració és irreprotxable. Com a promesa de política pública és
inassolible. Una societat amb habitatges, carreteres, ferrocarrils, xarxes
elèctriques, agricultura, treballs forestals i milions de persones no pot
garantir risc zero. Pot reduir-lo dràsticament mitjançant regulació, formació,
tecnologia, alternatives a l’ús del foc, vigilància, responsabilitat i sanció. I a més, apagar fins i tot els focs per llamp, en du a la paradoxa de l'extinció... però d'això parlarem en altra ocasió.
"Els tallafocs no serveixen per a res" és una afirmació falsa i impròpia d'una organització seriosa. En aquesta imatge es veu com un camí amb àrea de baixa càrrega sosté el flanc dret i permet controlar una part del perímetre (novament) en un incendi piroconvectiu.
La trituració de restes és una bona ferramenta, però no és gratuïta, universalment viable ni exempta de qualsevol impacte. Requereix maquinària, energia, personal, manteniment i una logística que varia enormement segons pendent, cultiu, parcel·lació i accessibilitat. El cost no desapareix perquè no el pague directament l’agricultor: es trasllada a una administració, una cooperativa o una cadena de valor. Presentar-la com una alternativa sense costos ni inconvenients s’aproxima massa a les fórmules simples i simplistes de personatges populistes que el mateix informe de dos pàgines afirma rebutjar.
Finalment, convé evitar una falsa elecció entre dues polítiques que necessitem simultàniament. No hem de triar entre evitar ignicions i gestionar el territori. Hem d’investigar i actuar sobre cada causa; reduir l’ús negligent del foc; oferir alternatives viables a les cremes; mantindre infraestructures i activitats de risc; gestionar estratègicament el combustible; recuperar mosaics agroforestals i herbivoria; executar cremes prescrites quan siguen tècnicament adequades; protegir la interfície urbana-forestal per evitar el fenòmen de "segrestament de mitjans" (per protegir cases es crema més bosc); millorar detecció i primera intervenció; preparar la població i reduir la seua vulnerabilitat; i avaluar públicament l’eficàcia ambiental, operativa i econòmica de cada mesura...
No és fàcil. Però, compartim l’objectiu de conservar els ecosistemes forestals i evitar que el foc cause danys inacceptables. Això ens ha de permetre treballar de forma conjunta. I precisament per això no podem simplificar un problema complex fins a reduir-lo a l’existència o absència d’una espurna... o negar fets contrastats i demostrables com ara que les infraestructures ens ajuden cada dia a protegir el territori.
Sense ignició no hi ha incendi. Però, en un
territori real, garantir que mai hi haurà una ignició és impossible. I quan la
pròxima es produïsca (per una negligència, un accident, o llamp...) el
resultat dependrà de com estiga el combustible, de la meteorologia, de la
vulnerabilitat, de la capacitat d’extinció i de les decisions que hàgem pres
abans...
Parlar des de la comoditat de la teoria és legítim. Però escoltar a les persones que parlen des de "dins" del problema, que s'exposen per fer-ho, que pateixen les conseqüències de la inacció social moltes vegades per por als "ecolojetas" (expressió que no compartisc en absolut) és imprescindible. Cal actuar. Cal trobar punts d'encontre i avançar. El foc no espera.
A les referències tenen un anàlisi de nou pàgines sobre les inconsistències de la seua proposta (fet amb la millor intenció, i amb el major rigor tècnic). El major incendi de la història d'Espanya ens ha costat entre 800 i 900 milions d'euros (dades basades en l'Agenda Forestal de Navarra en referència als costos d'extinció).
Ferran
Dalmau-Rovira
Enginyer forestal
Referències
principals
[1]
Article d’Acció Ecologista-Agró. https://accioecologista-agro.org/si-no-seviten-els-incendis-el-fracas-esta-garantit/
[2]
Informe d’Acció Ecologista-Agró. https://accioecologista-agro.org/wp-content/uploads/2026/04/INFORME-DACCIO-ECOLOGISTA-AGRO-SOBRE-PREVENCIO-DINCENDIS-FORESTALS-AL-PV.docx-2.pdf
[3]
Llei 43/2003, de forests. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2003-21339
[4]
Directriu bàsica de protecció civil davant incendis forestals. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2026-9159
[5]
Sèrie històrica i planificació forestal. https://planetaris.blogspot.com/2023/09/los-retos-de-la-planificacion-forestal.html
[6]
Inventari global de PyCb 2013–2023. https://www.nature.com/articles/s41612-025-01188-5
[7]
Metaanàlisi de tractaments i severitat. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S037811272400197X
[8]
Cremes prescrites en matollar mediterrani. https://link.springer.com/article/10.1186/s42408-023-00233-z
[9] Anàlisi crítica de la proposta d’Acció Ecologista-Agró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada