Emprenedors

Tinc 33 anys. Fa 11 que vaig començar a treballar. Sóc enginyer forestal, tècnic en emergències, tècnic d'helitransportada contra incendis forestals... sóc soci de dues empreses, director d'una d'elles, i professor associat a la universitat. Estudie en la Escola Oficial d'Idiomes, i continue estudiant perquè en un futur m'agradaria ser doctor. M'agrada aprendre, què li anem a fer... Tinc junt amb els meus socis una patent d'un sistema innovador de defensa contra incendis forestals, he col·laborat en llibres, publicacions en revistes especialitzades... tinc preparació, i ganes de treballar. 

Amb aquesta introducció en primera persona i parlant de "mèrits" algú podria pensar que "no tinc avia", però sí, en tinc. I la introducció pretén establir un context. Se suposa, i dic se suposa perquè no m'agraden les etiquetes, que estic dins del grup dels "emprenedors". I sí, emprendre, emprenc, i m'agrada fer-ho. Però hi ha algunes coses que me criden poderosament l'atenció. 

En primer lloc, em sorprèn cada dia veure com parlen de "nosaltres els emprenedors" als mitjans de comunicació. Polítics, banquers, líders empresarials, líders sindicals... segons ells som el motor de l'economia. L'esperança del país. Som el futur i hi ha que donar-nos suport. Que recolzar-nos.

Fins ací (la teoria) tot va bé. Però vist el plantejament teòric em venen al cap algunes preguntes. 

Si som el motor de l'economia, l'esperança del país i el futur, per què ens ofeguen amb les qüestions econòmiques? 

Un exemple: mentre qualsevol empresa PiME (Petita i Mitjana Empresa) pateix l'endarreriment dels pagaments de les administracions públiques (locals, autonòmiques o estatals), hisenda no solament no deixa de cobrar els impostos, sinó que a més, davant la petició de fraccionament del pagament, ens cobren interessos.

No hi ha una llei de morositat que diu que s'ha de pagar en 60 dies? A més, si per una d'aquelles nomenes la possibilitat de demanar els interessos de demora (els que ells et cobren per demanar el pagament fraccionat, per exemple) et pregunten si eres conscient del risc de no tornar a treballar amb ells que implica. 

Quan anem als bancs a negociar deute públic en alguns casos ens arribat a dir que millor anar amb diners del "monopoli" (SIC). Estranya forma de donar suport... no?

Si som el motor de l'economia, l'esperança del país i el futur, per què ens tanquen les portes del finançament privat?

Un exemple: fa uns anys et donaven les pòlisses de crèdit com qui regala les coses. Nosaltres sempre hem estat un equip conservador a nivell de finançament privat. Afortunadament. Ara, de sobte, et retallen el crèdit i t'obliguen a aplaçar els pagaments als teus proveïdors.

Una cosa i l'altra van fer que ens plantejàrem l'opció d'anar a buscar clients privats i fugir d'una gran part de treball amb administracions públics. A més del que podem oferir tècnicament, i per fer més atractiu el nostre producte final als clients, buscàrem una alternativa.

Concretament buscàrem una financera que en lloc de donar-nos crèdit a nosaltres directament, donés crèdit als nostres clients privats. S'estudiaria operació per operació, i tots ens beneficiaríem. Nosaltres faríem de comercials a l'entitat, i l'entitat ens donaria seguretat financera. Cobrar a temps, i no ficar-nos en operacions de risc, a més de millorar el producte per al client final.

Perfecte!

Doncs no. Això va ser en maig o juny d'enguany. Ens han estat marejant durant estos mesos i ara va i resulta que després de 10 anys d'empresa, l'agència de qualificació de la financera que ha de cobrar d'un client privat, particular, prèviament avaluat per ells, ens diu que som "perillosos" i que no ens poden donar d'alta en el seu sistema...

I això em genera una pregunta definitiva:

Si no ens donen finançament (no demanem almoines ni subvencions) per a fer front als retards de les administracions públiques, i no ens deixen finançar operacions amb clients privats tampoc... on c... està el suport als emprenedors?

Signat:

Ferran Dalmau - Rovira

Emprenedor?