Als caiguts...

Sempre dol quan cauen els companys.Sempre retorna el sentiment de la impotència. De pensar que si no hagués hagut un negligent, un descuit, un accident, o una causa estúpida, no hauria passat...

Sempre és trist que algú perda el bé més preat que té, la seua pròpia vida fent la seua feina. Especialment quan esta feina és lluitar per un bé comú. Per apagar els incendis forestals. Per protegir la vida. La de tots i totes.

Però aquesta vegada la desgràcia és més propera. Per la coneixença. Per la història que s'amaga darrere. Pels que es queden... En el dia de hui hem parlat, companys i companyes, recordant la nostra unitat que sabeu ens fa més forts. Avui el record especial per als companys caiguts. Per a ella, els ànims. L'estima. El suport. 

Estem. I estarem. Pots comptar amb nosaltres. Tots i cadascun dels que ho hem anat sabent al llarg del dia ho hem sentit... sense dubte. Donareu la vostra vida per la casa de tots. Ho donareu tot per protegir-nos. Per a vosaltres, respecte, solidaritat i estima. 

Reconeixement i lluita.

Fins aviat.