En la nit d'ahir (Tots Sants) a Madrid és va produir un fet que posa de manifest, novament, la quantitat de vegades que la gent es veu exposada a riscos per als que no està preparada.
No està preparada la gent (a nivell particular) ni en ocasions el personal de "seguretat" d'este tipus d'activitats. Tot i que la normativa obliga a desenvolupar Plans d'Emergència en estos tipus de festes, és molt comú que no se facen, no se coneguen, o no s'apliquen.
Un exemple. En el col·lapse que es veu en aquest vídeo algunes persones, des de davant del bolic, fan gestos als de darrere per a que no espenten, i tractar de limitar el problema. És fàcil parlar des de la distància, però posar un equip de contenció darrere (en l'entrada del corredor) seria molt més efectiu.
Se va fer? Això ho determinarà l'investigació. Quan mor algú es posa de manifest molta d'esta problemàtica que en general, si no hi ha cap desastre, passa desapercebuda.
Potser per desgràcies com aquesta s'entendrà que no se pot ser tan permissiu amb empreses i organitzacions (associacions, falles, ...) que organitzen events de caràcter públic i massiu. Potser en algun moment les autoritats hauran d'entendre que la formació i l'educació en matèria d'emergències, autoprotecció personal, i seguretat hauria de formar part dels programes d'ordenació docent... Ací podeu descarregar una guia de temes de seguretat i autoprotecció per a escolars en la vida diària: ACÍ
En tot cas. Què faries tu si et trobares en una situació d'estes?
A continuació s'expliquen alguns consells d'autoprotecció.
AUTOPROTECCIÓ EN AGLOMERACIONS
En primer lloc, cal tindre en compte que en este tipus de situació estem exposats a que l'organització haja adoptat les mesures adients per a garantir la seguretat. En eixe sentit és altament recomanable saber i l'event al que s'ha d'assistir disposa de Pla d'Emergències, i si acompleix la Llei d'Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics.
En primer lloc, cal tindre en compte que en este tipus de situació estem exposats a que l'organització haja adoptat les mesures adients per a garantir la seguretat. En eixe sentit és altament recomanable saber i l'event al que s'ha d'assistir disposa de Pla d'Emergències, i si acompleix la Llei d'Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics.
Sense cap mena de dubte, en este tipus d'emergències resulta especialment necessària la PREVENCIÓ.
Les aglomeracions de públic concentrades en un recinte per a presenciar una competició esportiva, espectacle, o concert sempre suposa un cert risc, bé pel comportament de la multitud en si o per les conseqüències que qualsevol accident pot tindre davant una elevada densitat de població. És un fet que normalment les majors desgràcies ocorren pel desordre i les presses més que pel propi fet que desencadena l'emergència.
Fins i tot països tan avançats en matèria de seguretat i emergències, i tan seriosos a l'hora de la seua aplicació (molt més que Espanya, per exemple) han patit situacions similars. En Duisburg, fa 2 anys, va morir molta gent per efecte d'una d'estes situacions. (a partir del minut 6 es pot veure en aquest vídeo).
Aparcar bé, sense col·lapsar les vies d'accés és una altra bona pràctica. Els cotxes mal aparcats poden impedir l'arribada d'ambulàncies o altres vehicles d'emergència. És un bon començament.
Abans d'entrar en el recinte, si se va acompanyat, cal acordar un punt de reunió exterior, perquè en cas d'emergència el grup puga tornar a reunir-se.
Si els acompanyants són xiquets, no se separe d'ells, i fins i tot porte en braços o de la mà als més xicotets. Com en les platges, paga la pena escriure'ls un telèfon en el braç per a que si se perden, se'ls puga localitzar.
En qualsevol cas, no ficar-se en tumults quan vaja acompanyat per xiquets potser la millor recomanació. Les situacions de pànic en un moment donat pot produir amuntegaments.
Buscar angles morts, on no hi ha tanta circulació, o elements sòlids (columnes, barres,...) pot ajudar a l'autoprotecció en funció de la zona on ens trobem. En passadissos i escales caminar pegat a la paret millora la seguretat.
Les precipitacions, els crits, les maniobres inadequades, fer sonar el clàxon, xiular etc., només poden conduir al caos i als accidents desagradables. El soroll ambiental incrementa l'estat d'estrès i modela l'estat anímic de la multitud.
En general, i per lògica, en aquest tipus d'events estan prohibits objectes perillosos com a recipients de vidre, pots metàl·lics, bengales o qualsevol altre objecte contundent.
Cal anar amb compte amb les baranes i altres llocs no destinats a acollir persones perquè poden ser perillosos. La caiguda d'una persona per una imprudència pot provocar un accident col·lectiu.
En cas de produir-se altercats o actes violents, cal intentar separar-se del lloc, i donar avís bé a la seguretat privada de l'event, bé a les autoritats.
També és important que estiga lliure l'accés als passadissos i accessos a les diferents localitats durant tot l'espectacle. Si se detecta una situació potencialment perillosa cal informar immediatament a l'organització. I si no ens fan cas, a les autoritats. De vegades l'excés de cel de determinades empreses pot suposar un risc.
Cal comprovar l'itinerari que s'ha de seguir a l'eixida i la situació dels elements de seguretat: material contra incendis, gent de seguretat o de Policia, sanitaris, eixides d'incendis, etc.
Però sobretot, per a evitar accidents irreparables cal conservar la calma. Si cal eixir, cal fer-ho amb celeritat però sense presses, no còrrer. De fet, si hi ha molta gent, còrrer és impossible i les aglomeracions són molt perilloses. De fet si la gent estigués el més quieta possible, i anés eixint respectant l'ordre d'eixida lògic, seguint els itineraris assenyalats, aquestes situacions se resoldrien sense més contratemps.
Si es produeix un incident, cal deixar lliures les portes d'eixida i no detindres en els seus voltants (la curiositat en estos casos és molt perillosa). Al vídeo de Madrid es pot veure com la gent s'amuntega a "veure què passa".
Si algú es queda, que siga per a ajudar. Si no, cal circular i deixar espais lliures. No contribuir a empitjorar la situació.
És molt important recordar que les majors desgràcies ocorren per la manca de calma, el desordre i les presses. Mantenir-se (dins del possible) serè i tranquil, col·laborant amb els Serveis de Seguretat i/o Protecció Civil és fonamental.
"Avalantxa" de gent
Qualsevol situació de risc en l'àmbit de una aglomeració (incendi, explosió, amenaça de bomba, atemptat terrorista, etc.) pot dur associat una evacuació descontrolada de les instal·lacions. En ocasions, aglomeracions, i bous, tot mesclat, com en aquest vídeo:
Miraculosament, com diu el locutor, no va morir ningú. Aquestes acumulacions descontrolades de persones en general són conseqüència de:
• Vies de fuita, passadissos d'evacuació, itineraris i eixides indegudament senyalitzades o amb capacitat insuficient.
• Amples de pas no ajustats a la realitat d'ocupació del recinte.
• Vies de pas i eixides, ocupades o envaïdes transitòriament amb objectes que obstrueixen el trànsit normal.
• Eixides o accessos d'emergència obstruïts.
• Excés de persones (superació de la capacitat d'acollida del recinte).
En general, es tracta d'un fet que va associat a altres riscos, i les conseqüències dels quals poden ser importants. Respecte a la perillositat, direm que es tracta sempre d'actuacions i situacions perilloses que solen tenir conseqüències dràstiques i fatals.
El coneixement de les tècniques bàsiques de Reanimació Cardio - Pulmonar, així com altres qüestions bàsiques resulten molt útils en aquest tipus de situacions on l'afecció és massiva (moltes persones requereixen d'assistència al mateix temps).
Des del tractament de contusions fins a fractures, passant per parades cardio - respiratòries cal tenir (almenys per part dels membres de l'organització) personal amb capacitat suficient per a assistir als ferits.
Segons alguns testimonis del fet de Madrid la persona que estava practicant l'RCP a una de les persones mortes no tenia els coneixements necessaris (era un dels cambrers). En aquesta imatge podeu veure el perfil de la tragèdia:
Zona estreta, amb desnivell (unes escales). Una caiguda és suficient per a provocar el col·lapse quan hi ha tanta gent amuntegada en tan poc d'espai. En aquest vídeo se veu per un instant com algú encén una bengala i la llença:
CONCLUSIONS:
És difícil predir quan ocorrerà una aglomeració de gent, i fins i tot l'origen de la mateixa, però no obstant açò, si que és fàcil previndre aquest tipus de sinistres, de la mateixa manera que és fàcil localitzar les zones, vies d'evacuació, passadissos, i punts conflictius etc. que és necessari controlar per a evitar aquestes situacions.
També és fàcil incidir en la formació de les persones de seguretat que hi participen. És fàcil controlar a les empreses i empresaris o associacions que organitzen estos events. És difícil actuar quan ja s'ha produït el desastre.
En tot cas, és pot afirmar que la prevenció és la millor eina de la que es pot disposar per a fer front a aquest tipus de situacions, per la qual cosa és fonamental establir una bona política preventiva, de manteniment d'instal·lacions, revisions periòdiques de passadissos, vies i itineraris, formació del personal intervinent (tant de serveis com de seguretat i de l'organització) establint auditories de seguretat i els controls necessaris per tal de poder minorar els resultats catastròfics que se poden produir.
Solament cal una estupidesa (com tirar un coet) per a que persones innocents perden la vida. Una desgràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada